Japó, dia 9; s'acaba el congrés!

Com cada dia de congrés, ja ben aviat sona el despertador. Ens llevem i baixem a esmorzar. Agafem el plat, que és una safata de fusta i prenem el que ens ve bé del bufet. Avui m’atreveixo amb un parell de cullerades de miso, com una mena de sopa d’algues i soja, però de seguida me’n canso i acabo menjant una miqueta de puré, una mica de pasta (boníssima), carbassa i altres coses. Seguidament, sortint a fora quan tot just són les set del matí, una intensíssima xafogor ens diu el seu bon dia particular. El sol ja està ben amunt, com ho seria a les 12 del migdia a Catalunya. Anem a recollir el bus i amb el temps de fer una migdiadeta matutina, ja arribem al congrés. De la primera sessió abans del matí, un parell de conferències són interessants, algunes amb unes imatges espectaculars! Fem la pausa-cafè i continuen les conferències. Després de l’última tongada del matí, sortim a fora i hi trobem un assortit de dònuts. En tastem de xocolata i d’algues! Seguidament marxem cap a la platja, a on per primera vegada em banyo en les tèbies aigües del Pacífic. El sol pica fort, així que no ens estem gaire estona sobre l’arena blanca. I em continua sorpenent que els japonesos es banyen vestits (suposo que per protegir-se del sol; també hem vist pel carrer gent completament coberta, amb màscares que els hi cobreixen tota la cara, com sortits d’Star Wars!). Anem cap a unes roques properes a la platja i m’encandilo mirant totes les formes d’animals que neden per l’aigua o solquen les roques. Peixos de tots colors, crancs enormes, criatures rares, etc. El sol pica cada vegada més i decidim anar a dinar, comprant una safata de menjar preparat a la botigueta de la platja. Dinem i retornem cap a les conferències. Escoltem l’ultima del congrés, a càrrec de la Dra. Jennifer Graves, d’Austràlia. Explica que en aproximadament uns 5.8 milions d’anys desapareixerà el cromosoma Y, el que determina el sexe masculí, però que els gens sexuals es distribuiran en altres cromosomes. Explica també que en algunes espècies de rates d’Okinawa aquest fet ja ha succeït. I amb això s’acaba el congrés, després que els organitzadors anunciïn que el proper Spermatology se celebrarà d’aquí a 4 anys a Newcastle, Austràlia (uau!). Ens acomiadem de la gent que hem conegut (anglesos, mexicans, etc) i anem a buscar el bus sota un sol que crema i ens deixa com gambes. Després d’esperar-lo mitja horeta en companyia d’un taiwanès que també ha assistit al congrés, retornem a l’hotel, a on deixem les coses i anem cuita-corrents a visitar els jardins xinesos de Fukushuen. Tenim mitja horeta, que passa volant enmig de la bellesa i la vegetació d’aquest recòndit indret perdut dins de la gran ciutat. Tot i que ens hauria agradat visitar-lo amb més temps, retornem perquè els vigilants ens comenten que tanquen ja. De retorn a l’hotel passem per davant de multitud de màquines expenedores de begudes de tot tipus (menys alcohòliques) que poblen cada 100 metres de cada carrer. S’hi pot trobar tot tipus de tes, cafès, begudes de tots els gustos, etc. Arribem a l’hotel i descansem una estoneta abans de reprendre la marxa i anar al Kokusai dori i al mercat (a on he tastat una pasta dolça feta d’algues). Hem sopat per la zona comercial i al final, cap a l’hotel a descansar després de comprar una ampolleta de Awamori (el sake d’Okinawa)

La foto és dels jardins de Fukushuen, amb el rierol, el pont i l'edifici principal