Milà (I)

Divendres a la nit: avió cap a Milà, a la zona de la Padània, al nord d’Itàlia. Vol plàcid i arribem amb el cel ja fosc. Un autocar ens porta des de l’aeroport, situat a Bergamo, fins al mig de la ciutat. Una caminada nocturna i arribem a l’hotel, acollidor, per cert. Estem cansats. Decidim menjar-nos els entrepans que portem, barrejat amb algun tros de pizza comprat en un establiment de menjar ràpid. Com que fa fresca i gaires ganes de gresca no tenim, ens quedem a fer cerveses a l’habitació de l’hotel, rient i muntant-nos nosaltres mateixos la festa... Em costa adormir-me; tinc mal de coll i malestar general... l’endemà els pitjors presagis es fan realitat: un constipat de ca l’ample! :-). Prenem el metro i anem al castell dels Sforza! Impressionant fortalesa, realment! Passegem entre rajos de sol esmorteïts i un aire realment poc tebi. Al cap d’una estona ens dirigim al Duomo, la catedral de Milà! Grandiosa! Només de veure-la, però, em recorda a Nôtre-Dame de París. Hi entrem i observem la seva riquesa arquitectònica i pictòrica. Acabat el periple anem a fer un mos en un bar i quan sortim... Sorpresa! Tota la plaça de davant del Duomo acordonada: possible amenaça de bomba. Policies i militars fan fora els curiosos, que observen com una maleta verd fluorescent és el centre de les sospites... Espetec i tothom a mirar: sortosament, falsa alarma... Només una maleta abandonada plena de roba. Pobre turista, jeje. Després d’aquest improvisat espectacle pugem a peu els 250 escalons que menen al capdamunt de la catedral. Segons una guia que consultàrem, en un dia clar es poden arribar a veure els Alps... però no fou el cas! Així doncs, després d’una estona de fer el badoc amb les vistes, descens i passeig per les botigues i carrerons que volten el Duomo. Nou espectacle; l’observació de com gravaven un anunci amb una esquàlida model i uns quants latin lovers. Acte seguit, a recobrar forces a l’hotel i després d’un sopar milanès (pizza, com no!), un parell de copes en un pub irlandès amb música en directe... Correguda per agafar l’últim metro i cap a dormir... Llàstima que el constipat em va fer la guitza tota la tarda i la nit :-(
(La imatge és del castell d’Sforza)