D'esquenes

- Sí. M’hi giro d’esquena. Que no puc tancar la tele i dinar tranquil?! Ja en tinc prou de desgràcies jo! I què? Què hi tens a dir, tu? Què se m’hi ha perdut a mi enmig de l’Àfrica ? O entre els moros? Tinc gana, és més tinc fam. M’he aixecat a les set del matí, he pencat com un burro fins que he anat menjar l’entrepà de pernil i el tallat i de nou a vinclar la carcanada per poder portar un sou a casa. I tu ara em dius que per què em giro d’esquena la món? Quins collons fill meu, quins collons! Tu que no fots res més que passar-te el dia entre intel·lectuals de pacotilla que voleu canviar el món! Sí, em fot pena que es morin de gana, que altres es matin a trets i que un home apallissi la seva dona. Però què hi vols que hi faci, que em talli les venes? Que faci de germaneta de la caritat? Si tu tens un sostre és gràcies a la meva suor i també a la de la teva mare. Què et penses, que ens gratem allò que no sona durant el dia?! I no em miris més amb aquesta cara de xai degollat! Tot això que dius que hem de fer un món més solidari no són més que falòrnies! Algú m’ajuda a mi? Sí, sí, i ara em diràs que ja tinc el suficient per viure, molt bé, molt bé, potser tens raó, però què caram, només n’hi ha una de vida i tinc ganes de gaudir-la! I ja em sé el teu discurset, ja sé quina part ve ara... aquells que arriben amb pastera. Sí em fan pena, i què, però jo no vaig pas al seu país a treure’ls la feina! No, no cal que diguis res! Ja em sé la teva llista de greuges per canviar el món: després dels nàufrags toca la conscienciació ecològica o com caramsus es digui això! Bé que t’agrada a tu parlar pel mòbil i que hi hagi cobertura, no? Doncs per què estàs en aquesta associació contra les antenes de telefonia, eh! Va contesta, contesta! I que no t’agrada anar a voltar-la amb cotxe? Doncs el mateix, no et queixis perquè construeixen carreteres. Sí la natura hi és, però què, si no es fa malbé ara ho farà d’aquí a un segle! I ja se m’ha passat la gana! Sí, se me’n pixen moltes coses, m’hi foto de cul o d’esquena, com li vulguis dir, però i què si sóc feliç (encara que tu diguis que sóc feliç amb la meva ignorància?!)
El noi s’aixeca capcot de taula. Un nus a la gola que puja ferventment cap als ulls, plens de llàgrimes que no vessarà davant dels progenitors. Es gira d’esquena a la seva realitat quotidiana, aquella que alhora gira l’esquena al món. Inútil discutir, massa intents en va. Però ell dóna la cara, ara brollant de ràbia i incredulitat, però alhora d’esperança. Dóna la cara per lluitar per construir el seu nou demà, tot un futur per somniar. Res l’aturarà.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"