Srebrenica

Aquests dies es torna a parlar de Sbrebrenica, un municipi de Bòsnia Hercegovina a on l’11 de juliol de 1995 es perpetrà el pitjor genocidi des de la segona guerra mundial, l’assassinat de com a mínim més 8000 persones, majoritàriament homes (des d’adolescents a ancian) però també de dones i infants. 13 anys després molts dels criminals encara campen lliurement pel món, mentre milers de vides quedaren destrossades i marcades per sempre. Trist veure que Europa i el món foren incapaços de reaccionar, desolador veure les imatges que surten aquests dies per la televisió, on el dolor latent pot arribar a traspuar la pantalla. I mentrestant, pel món encara continuen havent-hi, desgraciadament, genocidis semblants al d’Sbrebrenica, molt sovint silenciats... I de nou em torno a preguntar per què carai no podem aprendre del passat per evitar aquestes maleses en el futur? Una abraçada molt forta, encara que simbòlica a tots els supervivents d’Sbrebrenica...

Deixo la lletra d’una preciosa cançó de Titot i David Rosell sobre Srebrenica

L'HOME DE SREBRENIKA

Cos que ets a la fossa, enmig cent cossos més,

quina fou la falta i qui et va jutjar?

Quina ment malalta d'odi secular

trenca d'una cossa auguris dels demés?

Quin número hi ha escrit a la teva bossa negra?

Falta molt per cobrir els números rodons

que va pactar el botxí seguint l'índex Dow Jones

amb el ric, a despit, per acabar la guerra?

O encara queden moltes bosses per omplir?

I s'han d'omplir per collons

per no malguanyar els calerons,

que ja ha cobrat qui enterra.

Home de Srebrenica: el teu cos

és un número i el meu, plors.