Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Per desgràcia, sovint tinc la sensació que visc en un món boig, un món inhumà, a on la comunicació s’ha convertit en un bé escàs. Aquests dies abunden per la xarxa vídeos que realment fan esgarrifar: en un psiquiàtric dels Estats Units, una dona mor enmig la indiferència dels metges i pacients del centre. O un jove afganès de setze anys implorant que l’ajudin a la maleïda presó de Guantànamo. O les dones assassinades a mans de les seves parelles. O l’infant mort a mans del seu padrastre perquè segons aquest, el molestava mentre jugava a la consola. I malauradament podria omplir moltes pàgines en blanc amb aquesta llista de greuges... I no m’agrada viure en aquest món boig: m’agradaria viure en un món boig, però un món boig d’alegria i felicitat i no en aquesta trista bogeria inhumana...
Comentaris