Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
De la meva estada a París recordo una bonica postal: la de la interculturalitat. Gens vingudes d’arreu del món es barregen, viuen, conviuen, aprenen uns d’altres, s’estimen. Tot i que suposo que a vegades hi ha recels entre ells, vaig veure moltíssimes famílies fruit de la barreja de races, igual que colles de joves amb trets racials d’arreu del planeta fent xerinola conjuntamet. Sóc plenament conscient que, per desgràcia, no sempre és així i que a vegades la marginalitat s’imposa, igual que el racisme. Però m’agradaria continuar somniat que les imatges d’amor racial que tinc gravades a la retina no són un mer miratge, sinó un reflex del futur del planeta. Tan de bo així sigui! 
Comentaris