Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Els inicis d’una relació sempre són difícils, ja ho sé, en sóc ben conscient. Encara recordo la primera vegada que et vaig veure, en un aparador de la ciutat. Tota esvelta, bella, acompanyada de la teva germana bessona, idèntica a tu! Em vas seduir, corprendre, amb la teva forma de ser i el teu esclat de colors. Em costà algun que altre euro poder-te conquistar (i ho vaig fer ben de gust!); de seguida començàrem una relació, sempre amb la teva bessona fent-nos costat. Ens hem hagut d’adaptar l’un a l’altre; ara cedeixo jo, ara m’acoblo i m’adapto jo a tu. I així ja portem un parell de mesos. Et cuido diàriament, però estem estancats. Ja sé que tens por a fer-me mal, i que cada nou jorn fas un esforç perquè no hi hagi friccions entre nosaltres. Però tu també saps que hi poso de la meva part; et deixo respirar quan crec que la pressió pot amb tu i deixo uns dies de descans al nostre estrany lligam a fi d’evitar el nostre divorci. Procuro ajudar-te tot posant pegats a on crec que el nostre maridatge va coix. Ja ho saps que m’agrades, que em proporciones una comoditat poques vegades coneguda fins al moment als meus peus, però estimada bamba, pots deixar de fer-me sortir butllofes al dit petit del peu esquerre?
Comentaris