Concessionari (un conte)

Crac! Crac! Osti, què és aquest soroll tant estrany? Poof, poof, poof! Merda! Que això es para! Noo! I a més amenaça tempesta aquest cel tan ennegrit. Ui, m’hauré d’apartar una mica, que aquí enmig de la carretera estic molt mal situada. Cop de volant i a la vorera! Quin ensurt, ja està. Tranquil·la, va, ment clara i ordena la seqüència d’actuació: surto, em poso l’armilla fosforescent, disposo correctament els triangles ( a quan era de distància...?) i truco a la grua. Dit i fet. Posaré algun CD que em tranquil·litzi, menys mal que la ràdio encara funciona i podré distreure’m una mica. Una altra reparació, a veure quan em costarà aquesta, que a final de mes no em podré permetre el capritxet de la visita al sex shop per a comprar-me aquell vibrador de color vermell que vaig veure l’altre dia! El mòbil em sona; és el de la grua, que no se sap situar al mapa a on hi ha el meu cotxe en pana. Més paciència, però els nervis em corsequen l’estómac. Arribaré tard a la reunió de feina...Ai, quin cap el meu, si no els he avisat. Vinga, una altra cosa a fer i així els minuts es faran més lleugers. Els llamps estan il·luminant el cel, donant-li contrastos de tristor grisosos amb espetecs de llum. Però encara no comencen a caure gotes de pluja com les d’aquell dia que sota una pluja de tardor, vaig tenir una experiència sexual brutal. Les empentes del meu amant de torn ben dins de la meva barrejades amb els petits tocs de les enormes gotes de pluja i les pedretes de calamarsa sobre la meva esquena suada i delerosa van provocar que al meu cos se li acabés el líquid de frens i no tingués aturador. Ai, mira, aquest record m’ha servit per alleugerir la monòtona espera i la grua ja s’apropa. En baixa un jove de bon veure, enfundant amb el seva granota blavosa. Blanques dents i somriure permanent. Li vull explicar els sorollets que ha fet el motor del meu vell vehicle, però em surt dels llavis un reguitzell d’onomatopeies que semblen una altra cosa. Enrogeixo de cop, em vaig posant més nerviosa, la llengua se’m trava sense remei i em surten soroll orgàsmics. Abaixo la mirada i veig que ell clava la seva enmig la regatera dels meu escot. No diu res, només deixa entreveure la seva llengua afilada entre la filera de dents. S’arremanga la granota i fa pujar el meu vell cotxe a la grua. Acabada l’àrdua tasca, pujo al seient del copilot. Continuo amb una escalfor evident a les galtes. No goso ni mirar-lo a la cara... Què deu pensar? De reüll, veig que els seus ulls verdosos no s’aparten del meu escot i fan alguna mirada escallimpada cap a les meves cuixes. Ara ja no estic vermella, directament suo. Tinc ganes que el temps voli, que arribem ben aviat al concessionari i em diguin què carai li passa al meu estimat cotxe, sempre m’han fet sentir molt incòmoda situacions com aquestes. Però, penso, si ell em pot repassar, jo també! Així que els meus ullets nerviosos es desvien cap a l’entrecuix del mecànic. Home, a primera vista sembla que mal dotat no està! Aix! M´ha vist. Per sort sona el mòbil! Que n’és d’oportú o d’inoportú a vegades, segons com es miri... Són de la feina, la reunió queda aplaçada per demà! Amb el temps transcorregut amb la conversa telefònica ja hem arribat al concessionari. Baixo, molla no només de la roba, sinó també del càrter que s’amaga entre les meves cames. El jove va directe a baixar el cotxe de darrera la grua. Obre el capó i sentencia ràpidament: em sembla que s’ha trencat el motor, així que pels anyets que veig que té el seu vehicle, seria millor que en comprés un de nou. Ullpresa per tots els músculs del cos del jove (i especialment el que hi ha sota el melic) no sé com reaccionar. La imaginació se me’n va: estirada darrera del seient d’un Ford Focus, segur que ha de ser plaent notar uns ditets endinant-se dins el més íntim de la meva anatomia; o menjant un tronc ben dret al seient del copilot d’un Opel Corsa. O notar el fre de mà d’un Renault Clio a cada embranzida del xicot que tingui al damunt. Les meves petites mans competint amb el volant d’un Fiat Bravo per acaronar les natges del company d’aventura sexual del moment. La ment no deixa de mostrar-me paisatges vehiculars i sexuals: contorsionant-me dins d’un Seat 600 de l’any de la quica per poder dibuixar un número que comença amb 6 i acaba amb 9. I un Audi TT de dues places pot ser un bon indret per provar acrobàcies aèries. El moviment sincopat d’un estàrter lingual engreixa el contacte de la clau del plaer situat sota el meu ventre, alhora que el meu cap xoca contra els vidres d’un Peugeot 207. Ei, senyoreta, que m’escolta? Ostres, quanta estona deu fer que el mecànic m’està parlant? Retorno a la realitat. Perdona, se m’escapa, estava fent cabòries de quin cotxe m’hauré de comprar li contesto, hauré de fer un tast per saber quin em convindrà més. Un tast? respon tot sorprès el mecànic a qui veig que se li infla cada vegada més el paquet... Una degustació de quin serà el més còmode per gaudir dels cossos, articulen els meus llavis. I directament la mà va a aixecar de ple el fre de mà que el mecànic té sobre els coixinets, tot molt ben situat entre les seves musculoses cames. Ells comença a posar marxes a les dues caixes de canvi que tinc a la part superior de la meva anatomia, mentre noto que el radiador d’entre les meves cuixes comença a perdre líquid. Els nostres xassís comencen a perdre el color que li dóna la roba i el motor del mecànic puja ràpidament de revolucions, al mateix temps que la meva bugia desprèn centenars d’espurnes, tot barrejat amb oli salival que serveix per a l’engranatge dels nostres vehicles corporals. Després d’una estona de recorregut a alta velocitat, amunt i avall com fan els pistons, el tub d’escapament del mecànic acaba desprenent el fluid de tant plaent viatge...Brrrummmmmmm, brruuuuuuuuummmmmmmmmmmmmmmm......