Inspiració (un petit conte)

Ei, a on ets inspiració? Caram, caram, fa dies que et busco i no sé a on t’has amagat... Estic buscant-te pels calaixos de casa. Pensava que en un descuit, després d’una nit massa boja i mancada de records t’havia desat a la calaixera del passadís, però veig que no hi ets. Ni tampoc a la butxaca dels texans... Què n’hauré fet de tu? No seràs com l’amant fugisser que després d’una estona de gaudi t’escapes? Que no et peixo prou? Ja procurava cada dia donar-te idees perquè no marxessis, d’alimentar-te amb els ulls, amb la oïda, amb els pensaments... però veig que no ha estat suficient...
Ah! Ja ho sé! Tens ganes de jugar a fet a amagar! Elis, elis, ja he descobert el teu secret! Ets juganera de mena! Però tranquil·la, ja te trobaré! Segur que estàs amagada entre els llibres, el fruit de la teva màgia, no? O ets a l’armari de la cuina, dintre del paquet de macarrons! No! No hi ets, quina llàstima! Ah! No hi havia pensat, que cap verd que sóc a vegades! T’has d’amagar a un lloc que em costi de visitar... El lavabo potser? No, mala idea, que sempre les urgències m’hi acaben portant en un moment o altre de dia. Se m’acut que potser estàs dins del congelador, però no, allà et quedaràs com un glaçó i se’t congelaran les magnífiques idees que m’aportes...
I al cubell de la roba bruta? Entremig mitjons i faldilles, calcetes i calçotets? Amaga’t bé, que ja vinc! Nooooo! Tampoc hi ets! Ni entremig dels pèls de l’escombra, ni a la pantalla de la tele, ni entre els diaris.... Ai, que ja em comença a pujar la mosca al nas...
Aniré al jardí. Enmig de les flors és un lloc ideal per fer la migdiada... ben dissimulada enmig dels pètals ningú et vindrà a cercar... o potser si, algun ocellet insolent et picarà el culet amb el bec...
Oh, el sol radiant m’ha fet obrir els ulls! Però inspiració, perquè no m’ho deies que estava cega, que no jugaves a fet a amagar? Que només havia d’estar més atenta, ser capaç d’anar més enllà, de fer un pas més! Inspiració, no t’amagaves, simplement no et veia! Per què si obro els ulls i la ment, l’oïda i el tacte, ets a tot arreu! Ara seré jo qui voldré jugar a fet a amagar perquè no em trobis tu a mi!