Miquel Martí i Pol
Ahir va fer 4 anys de la mort de Miquel Martí i Pol. En homenatge, la cançó que li van dedicar en Feliu Ventura i Obrint Pas:
Novembre
Fou un fred i trist novembre
en la tardor del nostre plor,
de la terra naix un xiscle
testimoni d’una mort.
Amb la mirada bategaves
abans de la teua nit,
i amb les paraules desvetllaves
tots els silencis i el crits.
Jo tornaré a cridar el teu nom contra el vent.
En l’espai de les estrelles
t’has perdut en el meu cant,
però t’he trobat amb elles
i m’has fet entendre tant.
I ara que la terra calla
alce el meu puny novament,
i amb una nova tornada farem brotar el moment.
Jo tornaré a cridar el teu nom contra el vent.
Contra el vent!
Contra el vent!
Contra el vent!
Contra el vent!
I un poema de Miquel Martí i Pol que m'encanta:
El poble
El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps
El poble és una xafogosa tarda d'estiu,
és un parapet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.
El poble és quaranta anys d'enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d'habitants, etc., etc.
El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petita mort.
El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra veu
i de la nostra petita mort.
El poble és tu i tu i tu
i tot d'altra gent que no coneixes,
i els teus secrets
i els secrets dels altres.
El poble és tothom,
el poble és ningú.
El pble és tot:
el principi i la fi,
l'amor i l'odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.
Comentaris