Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Em fan riure, aquests de la SGAE. Poden tenir certa raó amb això dels drets d’autor, no ho nego, però arribar a l’extrem de cobrar cànons a les perruqueries i a les llars de jubilats? Que no em facin riure! Cal tenir aquest zel? Si les cançons dels artistes són conegudes, és bàsicament gràcies a la difusió que se’n fa en ràdios que sonen, per exemple, a les perruqueries. Qualsevol dia em trucaran a la porta i em demanaran un feix de bitllets per estar en pilotes a la dutxa escoltant la ràdio! Si us plau, gent de la SGAE, no feu més el pallús...
Comentaris