Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: visita per Vientiane, capital de Laos i viatge cap a Hanoi, Vietnam (dia 11, 19 d’agost de 2016) (III)

El Procés d'Oslo va dur a terme reunions a Lima el maig de 2007 i a Viena el desembre de 2007. El febrer de 2008, 79 països van adoptar la "Declaració de Wellington", que estableix els principis que s'han d'incloure en la convenció.
El tractat ha tingut l'oposició de totes les nacions que produeixen o tenen importants arsenals de bombes de dispersió en el món, entre ells la Xina, Rússia, Estats Units, Índia,Israel, Pakistan i Brasil.
La gent de Laos, també és molt enginyosa. Com que a molts no podien accedir a una pròtesis, es fabricaven cames i braços de bambú o amb altres fustes. A l’exposició es pot veure la cama de fusta que es va fabricar en San i que va regalar al centre. Va trigar 35 anys a rebre una pròtesis de plàstic. Al mateix centre es pot veure una rèplica d’una casa de bambú. Senzilla, a on pot habitar una família, i que poden cuinar al darrere. I tal com li va succeir a una senyora, mentre cuinava fora, també li va esclatar una bomba. Però el centre COPE no només ajuda als mutilats per bombes, sinó també a víctimes de la poliomielitis, de malformacions de naixement o víctimes d’accidents de tràfic. Una altra cosa que em crida l’atenció és també la síndrome del membre mutilat, és a dir, gent que a qui se li ha amputat un membre, encara el nota (https://medlineplus.gov/spanish/ency/patientinstructions/000050.htm). Per sobrepassar-lo hi ha un joc de miralls molt útil i interessant. El centre també està decorat amb pròtesis que han regalat alguns afectats. Malgrat tot, no s’accepten donacions de cadires de rodes, sinó que es diu que ja les construiran empreses del país. L’entrada al centre és gratuïta, però es poden fer donacions. Abans de marxar, però, fem una visita a la botiga de souvenirs i fem algunes adquisicions. Tot seguit ens decidim a continua explorant Vientiane, malgrat el plugim que cau. Tot xino-xano passem per un mercat local, a on vénen tot tipus de vegetals, peixos, etc. Entrem a visitar el mercat matinal, que ahir a la tarda ja tancaven. És força petit, i encaminat més que res al consum local. Roba, electrodomèstics, i alguna botiga de souvenirs. Comprem a una parada de carrer unes delicioses pastes i malgrat la pluja, anem caminant en direcció a la propera destinació. Però ai las! La pluja, enlloc d’amainar, s’intensifica i acabem parant-nos a un petit local de menjar de carrer. La primera intenció és només beure quelcom, però no tenen cervesa i al final, tot bevent un refresc, hi dinem. La carta està només en laosià, però ens fem entendre i mengem d’allò més bé. Els laosians són gent molt honrada. Tot i que el plat està anunciant a 15000 kips, com que no hi hem posat carn, ens rebaixen el preu i a més, ens conviden a postres. Això, amb perdó, en d’altres països seria del tot impensable.  Decidim fer el quilòmetre que falta fins al Pha That Luang (https://en.wikipedia.org/wiki/Pha_That_Luang; https://www.lonelyplanet.com/laos/vientiane/attractions/pha-that-luang/a/poi-sig/414444/356947) , símbol nacional del país. Però la decisió és molt desencertada, ja que a mig fer, comença a ploure a bots i a barrals. (continuarà)
(La imatge correspon a Pha That Luang)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

LA VISITA TURÍSTICA (un conte)

Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 11: el dia del biòleg i retorn cap a terres catalanes(14 de setembre de 2016) (VII)