Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2020

Jordània, dia 4: visita a Petra, un somni fet realitat (31 de desembre de 2017) (i XIX)

Imatges
Anem caminant i passem per damunt del paviment construït pel romans, al costat del qual s’estenien els grans temples i que es coneix com a carrer de les columnes (any 106 dC, aproximadament; http://www.visitpetra.jo/DetailsPage/VisitPetra/LocationsInPetraDetailsEn.aspx?PID=15 ) . També hi ha el patró romà de Cardo Maximus i Decumanus. Segons sembla per excavacions arqueològiques, les columnes estaven recobertes de marbre i donaven accés a les botigues de sota els pòrtics. A un costat també hi ha una mena de canalització que devia portar aigua a la zona, ja que sembla que hi havia grans jardins amb palmeres i tot. Del Palau Reial en queda ben poc, a l’igual que de la zona del mercat i dels banys nabateus. Continuem contemplant el bell paisatge arqueològic i ens parem un moment a visitar el Gran Temple i el Mercat Superior, però sobretot fem esment en el gran Temple, del qual hi ha dues plantes (tèmenos ( https://ca.wikipedia.org/wiki/T%C3%A8menos ) ) i que, pel que sembla, comun

Jordània, dia 4: visita a Petra, un somni fet realitat (31 de desembre de 2017) (VIII)

Imatges
Aquest amfiteatre està situat a una zona que es coneix com “El carrer de les façanes” ( http://sitioshistoricos.com/la-calle-de-las-fachadas-de-petra/ ); si hom contempla a banda i banda, hi pot veure un munt de tombes a la roca. Són espectaculars, i algunes es poden visitar. I al costat del camí, molts venedors de tot tipus de record. Em ve a la ment que potser fa molts segles, a on avui hi ha els venedors de souvenirs, abans hi havia venedors d’altres objectes o menges. Des d’aquesta zona es pot pujar a l’altar dels sacrificis, però el guia ens diu que , si ho volem fer, ho fem a la tarda, que tindrem temps lliure; també ens aconsella pujar a altres llocs abans que en aquest. De totes maneres, l’altar dels sacrificis ( https://www.viajeroscallejeros.com/el-altar-de-los-sacrificios-de-petra/ ), conegut pels oriünds com Al-Madbah, és un lloc a on els habitants pujaven a sacrificar animals i a on també hi havia desaigües per a la canalització de la sang dels animals sacrificats

Jordània, dia 4: visita a Petra, un somni fet realitat (31 de desembre de 2017) (VII)

Imatges
Pel que fa al tresor (Al-Khazneh) es conta a viquipèdia el següent ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Al-Khazneh ):” Al-Khazneh — en  àrab   الخزنة , literalment «el Tresor»— és la primera construcció de certa entitat que troba el viatger quan emergeix del  Siq , el congost d'1,5 km que cal recórrer per arribar a la ciutat amagada de  Petra , a  Jordània . Al-Khazneh, de 40 m d'alçada per 28 m d'amplada, va ser construït probablement al  segle I aC  pel rei  nabateu   Aretes III . El seu disseny no té precedents a Petra, de manera que és probable que fos excavat a la roca per constructors hel·lenístics del  Pròxim Orient , barrejant el seu propi estil amb el nabateu. Malgrat el seu nom, 'el Tresor', no té cap relació amb aquest nom, ja que podria haver sigut un temple o una tomba reial, però el saqueig realitzat pels  beduïns  durant els segles precedents al seu descobriment per part de l'arqueologia impedeixen saber del cert la seva utilització. No obstan

Jordània, dia 4: visita a Petra, un somni fet realitat (31 de desembre de 2017) (VI)

Imatges
En Mohamed ens fa adonar un lloc a on hi havia tombes, i es veu que hi havia inscripcions en nabateu i en grec. La roca del lloc és de gres, un tipus de roca que es caracteritza ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Gres ) per   ser “ una  roca sedimentària   detrítica  de color variable, que conté  clasts  de la mida de la sorra. Després de la  lutita , és la roca sedimentària més abundant i arriba a ser fins a la cinquena part de les roques. Aquesta es forma per una  sorra  cimentada amb materials generalment  calcaris ,  silicis ,  ferruginosos , glauconítics,  guixencs ,  argilosos  o bituminosos. Les dimensions dels grans són com els de la sorra, i estan units per un ciment de natura variable que en condiciona la  porositat , la duresa, la densitat i la resistència a l' erosió . La majoria dels grans són de  quars , però també hi ha  feldespats  i  mica , com també d'altres minerals. També pot contenir  corall . Els grans són gruixuts, fins o mitjans, ben rodons, de mid

Jordània, dia 4: visita a Petra, un somni fet realitat (31 de desembre de 2017) (V)

Imatges
The language of the Nabataean inscriptions, attested from the 2nd century BCE, shows a local development of the  Aramaic language , which had ceased to have super-regional importance after the collapse of the  Achaemenid Empire  (330 BCE). The  Nabataean alphabet  itself also developed out of the  Aramaic alphabet . The Aramaic language was increasingly affected by the  Arabic  language, as Arab influence grew in the region over time. From the 4th century, the Arabic influence becomes overwhelming, in a way that it may be said the Nabataean language shifted seamlessly from Aramaic to Arabic. The  Arabic alphabet  itself developed out of cursive variants of the Nabataean script in the 5th century. Ibn Wahshiyya  claimed to have translated from this language in his  Nabataean corpus . The Nabateans referred to themselves as "Nabatu" in their text inscriptions. Although not as dry as at present, the area occupied by the Nabataeans was still a desert and required speci