evita

També utilitzen les seves fortes grapes per obrir bresques d'abelles i altres nius d'insectes. Aquests óssos passen gran part del dia als arbres, en els quals construeixen per a dormir nius de branques i fulles. És actiu durant la nit mentre que durant el dia es dedica a dormir. No entre mai en letargia. Les femelles de l'ós malai habitualment donen a llum entre 1 i 3 cadells després d'un període de gestació de 96 dies. Les cries pesen aproximadament 300 grams en néixer i són cuidats per la seva mare durat el primer any. A causa del fet que l'hàbitat dels óssos malais s'està tornant cada vegada més restringit, sovint busca aliments en les zones agrícoles, no obstant son caçats per la seva vesícula i potes que són utilitzades en la medicina tradicional Xina. L'ós malai està en perill d'extinció. Es reconeix les següents  subespècies : ·          Helarctos malayanus malayanus ·          Helarctos malayanus euryspilus ” Pel que fa als óssos en g

El 2 de  desembre  de  1975  a  Vientiane , el príncep Vongsavang va presentar la carta d'abdicació del rei  Savang Vatthana  al  Pathet Lao . La  República  Democràtica Popular de Laos va ser establerta amb el príncep Souphannavong com a  President . Kaysone Phomvihane va actuar com a  Primer Ministre  i Secretari General del  Partit Popular Revolucionari de Laos   . ” Anem ja cap a l’entrada del palau, que es fa per una escalinata de marbre italià i a on s’han de deixar les sabates abans d’entrar; un cop allí, se separen dones i homes en dues files per tal que la controladora de tiquets doni el vist-i-plau a la indumentària. Un cop aconseguida l’aprovació, ja entrem dins de l’opulència, a on hi ha trons i corones d’or, budes, joies, etc.  S’hi veu una tarima daurada, que fou del patriarca suprem del budisme a Laos. En cap cas  es permet que es facin fotografies. A cada estança també s’explica una mica què hi ha, però tot barrejat amb històries d’un príncep budista. Bàsica

Tot i que no em va costar gaire adormir-me, de matinada em mig desperto. Em costa una mica tornar a agafar el son, però ho aconsegueixo i ja no em desvetllo fins ben entrada la matinada, que aquí arriba aviat. Avui tampoc matinem gaire, però tampoc deixem que se’ns enganxin gaire els llençols. De fet, em trobo amb una bonica sorpresa per esmorzar, ja que fa una colla d’anys que en una data com avui, vaig néixer. Per celebrar-ho, esmorzo un deliciós pastís per llepar-se’n els dits! A fora, ja fa molta calor, però com que tenim ganes de continuar visitant la ciutat. Avui hi ha molta gent als carrers i un gran mercat, que de moment esquivem per tal de poder anar a visitar el Palau Reial ( https://en.wikipedia.org/wiki/Royal_Palace,_Luang_Prabang ), previ pagament de 30000 LAK per persona. Allí cal que vagis ben coberta en cas que siguis fèmina. Roba sota genoll i que no es vegi ni un mil·límetre d’espatlla. Tot i que les porto gairebé del tot cobertes, a la senyora venedora de tiqu

De totes maneres, no em trobo gaire bé. La calor asfixiant, amb 40 graus, fa que em retiri una estona a descansar a l’hostal, fins que el dia decau un xic. L’aire condicionat i una petita migdiada, fan miracles! Quan sortim, la calor ja ha afluixat un xic i decidim anar a visitar una de les altres atraccions turístiques de la ciutat. Agafem el carrer Th Sisavangvong però fem marrada a menjar una crep i un suc de fruita en una zona a on hi ha moltes parades econòmiques en un lloc que no hem descobert fins avui. És cèntric, però si hom no s’hi fixa, queda amagat entre les parades de roba. Mengem d’allò més bé per pocs LAK i decidim continuar visitant la ciutat. Decidim pujar al punt més alt del centre, Phu Si ( https://www.diariodelviajero.com/asia/phu-si-y-that-chomsi-en-luang-prabang ; https://www.lonelyplanet.com/laos/luang-prabang/attractions/phu-si/a/poi-sig/442488/356927 ; https://en.wikipedia.org/wiki/Phou_si ). Fa uns 100 metres d’alçada i s’hi pot accedir per tres camins. S

Avui faig cura de son. Dormo bé, fins a l’albada algun raig de son em mig desvetlla... Amb tot, torno a dormir unes hores més. I avui fem el manta  ens llevem quan el dia ja és ben amunt. Una mica de cura de son ha anat bé i ens agafem les coses amb calma. Un cop tot a punt, marxem ja cap a prendre’ns per Luang Prabang, amb una calor que ja comença a ser un xic important. Busquem un lloc per esmorzar, i som tant lloques, amb perdó, que acabem a no toca, com és tard veurem. Anem a un local, el Mango Restaurant, que ho fan prou bé, però a preus molt cars pel que és Laos. Seguidament, volem anar a visitar el museu del Palau Reial. Amb tota la il·lusió, anem a deixar les coses a la taquilla, comprovem que vaig ben tapada (vestimenta per sota genolls i sense que es veig ni un mil·límetre d’espatlla) i anem a comprar les entrades... però ai las! Està tancat. Són les onze i dos minuts del matí, i com que el lloc tanca dues hores des de les 11.30h a la 1.30h pm, mitja hora abans ja tenen l

En referència als Brao ( https://joshuaproject.net/people_groups/10960/LA ; https://en.wikipedia.org/wiki/Bru_people ), actualment n’hi ha 20000 vivint al sud de Laos, a les províncies de Attapeu, Xekong, Salavan i Champassak, tot i que també n’hi ha que viuen a Cambodja i a Tailàndia. Viuen en muntanyes boscoses, entre 200 i 500 metres per sobre del nivell del mar. En cada poblat hi ha entre 25 i 150 famílies. Els homes Brao cacen amb ballesta i trampes, i cacen cérvols i altres animals salvatges. Anualment celebren un festival en honor a l’esperit del poblat. Se sacrifica un búfal davant del pilar totèmic, davant de la casa de l’esperit del poblat. La camisa dels Brao és vermella amb franges negres. Tradicionalment els Brao portaven robes fetes de fibra de la fusta de katiou, i alguns ancians encara ho porten. Hi ha una llegenda que diu que déu els havia dit que havien de ser els vigilants de l’or a la província d’Attapeu i que no havien de cultivar cotó ni portar robes d’aquest

La gent Oy ( https://joshuaproject.net/people_groups/14238/LA ) de Laos viu sobretot a la zona de Boloven, a la província d’Attapeu i són uns 15000; viuen a un altiplà, a uns 1000 metres sobre el nivell del mar. Als anys 1960 molts Oys es van convertir al budisme i alguns poblats tenen un temple budista. Tot i això, la majoria de gent Oy creu en els esperits tradicionals dels poblats, dels boscos i dels rius. L’esperit de l’arròs és molt important per una bona collita. Al principi de cada desembre el poblat celebra la festa de la collita amb begudes i festes i sacrifiquen un búfal en honor als esperits poderosos. Molts poblats tenen tant un xaman com un monjo budista. El xaman cura la gent malalta i també fa altres rituals. Les cases les construeixen sobre pals, prop dels camps d’arròs, amb plataners, cocoters o arbres de papaia al voltant. Les parets estan fetes de fusta o de bambú i els teulats estan fets de palla. A vegades hi ha banyes de de fusta en forma de banyes de búfal i