Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2017

Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 7: passejada i feina (10 de setembre de 2016) (I)

Imatge
El cansament acumulat pel canvi horari, unit a que estem a 2600 metres del nivell del mar, em passa factura i dormo com un tronc. Bé, el rellotge biològic em desperta a quarts de sis del matí, però no tinc problemes per tornar-me a adormir fins a les vuit i fer una mica el manta... però això em passarà factura, ja que quan baixo a esmorzar, pocs minuts abans de les nou, ja no hi ha res, ja ho han desparat tot... Els horaris d’aquest país em sobrepassen, més que res, perquè no hi estic gens ni mica acostumada. Demano a l’hotel si em poden facilitar algun mapa per sortir una miqueta i la noia me’n dóna un. A prop de l’hotel la veritat és que no hi ha pas gaire res a visitar... Hi ha una mena de parc i hi vaig, però no és res de l’altre món. A més, no para de ploure i fer sol, una dicotomia molt comuna a Bogotà. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Bogot%C3%A0; https://es.wikipedia.org/wiki/Bogot%C3%A1  ):” Bogotà, oficialmentBogotá Distrito Capital,és lacapita…

Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 6: feina i oci (9 de setembre de 2016) (i IV)

Imatge
Ells fan un menú amb carn, mentre que jo el faig vegetarià, regat amb suc de guaiaba. Aquí també és comú que abans dels àpats, com a aperitiu, es mengi amanida de fruites, és a dir, fruita. Dinem enmig de moltes rialles i conversa de música i coses de la vida diària. Quan sortim, retornem cap a la facultat a acabar algunes feines. Em proposen anar a prendre una cervesa i no els hi dic pas que no. El destí és Zipaquirá, que tant em va enamorar. Ens costa una mica, però aparquem el cotxe i anem a fer una petita volta, només fins a la plaça de la catedral, que amb el capvespre desprèn una lluminositat ben especial. De camí en Jorge m’explica que prendrem la cervesa a la zona rosa, que no és més que la zona a on hi ha els bars, que aquí poden tancar a la una, i excepcionalment, a les tres. Aquesta zona rosa, fins no fa gaires anys, era el lloc a on se celebrava el mercat. Com que els busos no hi podien arribar, hi havia nois que es dedicaven a portar les compres des del mercat fins als bu…

Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 6: feina i oci (9 de setembre de 2016) (III)

Imatge
Quan acabo la feina, anem a fer una volta pel campus. La Janet em presenta a un paramèdic, un senyor que ens fa una volta per la zona de salut universitària, de benestar universitari. Tenen un metge o metgessa, infermeres i paramèdics, a més d’una ambulància i un heliport. El senyor em conta que sempre tenen gent, ja sigui per crisis d’ansietat o altres coses, i que hi ha diferents consultoris. També fem la passejada per la zona de camps de futbol, de bàsquet, de volei platja, etc. Realment és un campus molt complert, i això que encara hi falten construir facultats i serveis. De moment sembla que només queda per acabar, a curt termini, “la concha acústica”, un auditori per a 2000 persones. Després ja retornem cap al despatx de la Janet i allí estem fent feina fins que arriba en Jorge i la Glòria, una de les secretàries, una senyora molt simpàtica, que han anat a la ciutat a buscar uns plafons. Arriben tardíssim i ja tinc gana; per sort, la Janet m’ha comprat una poma que em serveix pe…

Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 6: feina i oci (9 de setembre de 2016) (II)

Imatge
Pel que fa a les FARC (https://ca.wikipedia.org/wiki/Forces_Armades_Revolucion%C3%A0ries_de_Col%C3%B2mbia ; https://es.wikipedia.org/wiki/Fuerzas_Armadas_Revolucionarias_de_Colombia) :“LesForces Armades Revolucionàries de Colòmbia - Exèrcit del Poble(FARC-EP) són ungrup guerrillermarxista-leninistadeColòmbia. El juny de1964, el combatents comunistes fugits vers les muntanyes deMarquetàlia,RiochiquitosiEl Pato, crearen l'anomenatBloc Sud,constituït oficialment el20 de juliolde1964i que fou el primer grup armat organitzat delPartit Comunista de Colòmbiai embrió de les FARC. El5 de maigde1966, la segona conferència del Bloc Sud oficialitzà la formació de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia. A la setena conferència del 4 al14 de maig

Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 6: feina i oci (9 de setembre de 2016) (I)

Imatge
De nou el despertador sona massa aviat, quan no són ni les cinc del matí. Vencent la mandra, em vesteixo, preparo les coses i ja baixo cap a baix a recepció, a on estan preparant les coses per l’esmorzar. Com el dia anterior, arreplego algunes coses i ja no tarden pas gaire estona a arribar en Jorge i la Janet. Durant la nit ha plogut i hi ha un gran col·lapse a la ciutat, com diuen els colombians, hi ha “trancón”. Tardem moltíssim a poder sortir de la ciutat. Es barreja el tràfic de la gent que va a treballar amb els busos. Fem marrada en algun moment, tot i que en Jorge se salta alguna norma de circulació, i tinc oportunitat de veure com aquí també hi ha gent que viatja amb una mena de tuk-tuk, però em conten que és alegal i ara ho volen regular. De sortida de la ciutat, hi ha la ràdio en marxa al cotxe. I en aquest moment aprofiten per entrevistar dos capellans, que parlen sobre el procés de pau que s’està vivint a Colòmbia entre el govern i les FARC, i que s’ha de ratificar en un …

Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 5: dia de feina (8 de setembre de 2016) (i II)

Imatge
La feijoa, tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Feijoa_sellowiana; https://es.wikipedia.org/wiki/Acca_sellowiana  ):” Feijoa sellowianao el sinònimAcca sellowianaés un arbre de fins a 6 metres de talla.Escorçade colorgrispàlid, aspra i una mica escamosa. Fulles de 4 a 6 cm de longitud i de 3 a 4 cm d'amplada, són de color verd fosc, de marges un poc robustos.Florsd'uns 3,5 cm de diàmetre, solitàries o en grups de 2 a 4 en les branquetes terminals. Elcalzeamb 4sèpalsblancs icorol·laamb 4 pètals corbats, de color blanc a l'exterior i rosats a l'interior.Estamsnombrosos de color vermell molt sortits. Prové de l'Amèrica tropical,Brasili nord de l'Argentina. Cultivat en zonestropicalsi subtropicals.

Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 5: dia de feina (8 de setembre de 2016) (I)

Imatge
Em llevo dos minuts abans que soni el despertador. I això que és ben aviat, no són ni les cinc del matí, però avui toca matinar més que mai. Així doncs, em llevo, em vesteixo i a baix a recepció demano si em puc endur quelcom per esmorzar. Rampinyo algunes coses i ja no tarden gaire a arribar en Jorgito i la Yaneth per anar cap a Cajicá. A les sis del matí ja està el dia ben llevat i el trànsit comença a ser abundant. Avui canviem una mica de ruta. Veig com el tren que porta gent a la universitat ja està a punt de marxa. Avui passem per la zona més elevada de la ciutat, pugem una mica i passem per carrers que es desperten, nens que van corrents a agafar el bus per anar a escola. Estem a la perifèria de Bogotà, en un lloc a on em conten els dos que fins fa 15 anys hi havia “haciendas” dedicades a la ramaderia. Moltes es van derruir per fer-hi blocs de pisos, tots iguals, la majoria encara sense ni pintar i de rajola. Sembla que és una zona bastant més humil, ja que hi ha carrers sense …

Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 4: feina i visita a la catedral de sal de Zipaquirá (7 de setembre de 2016) (i XVII)

Imatge
La contestació vindria de Vicente Restrepo que pren una via oposada: si els primers van voler veure en els muiscas un element de civilització superior, Restrepo a la seva obraEls chibchas abans de la conquesta españolaels mostra en canvi com a bàrbars. Però Miguel Triana en la seva obraLa civilització chibchaobre les portes a un nou interès i de nou es veuen centrades les investigacions al voltant dels muiscas. Triana va arribar a suggerir fins i tot que els nombrosos símbols d'art rupestreno eren una altra cosa queescritura, teoria aquesta bastant contestada. Un altre autor de destacar en aquesta època va ser l'arqueòleg colombià Wenceslao Cabrera Ortíz, el qual va proposar projectes d'una profunda investigació per a la interpretació de tot el material existent, especialment aquell de l'art rupestre. Cabrera replantejaria la teoria de la procedència migratòria dels muisques. La seva importància rau en la seva intenció de registrar i fer de l'arqueologia de Colòmbi…