Entrades

Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: recorrent la Vall de Viñales i retorn a l’Havana (15 d’abril de 2017; dia 12) (XIV)

Imatge
També en els mogotes (https://es.wikipedia.org/wiki/Mogote ) s’hi pot veure una planta endèmica, que s’anomena “Guano de la Sierra”. En aquesta zona, però, també hi altra flora endèmica, com el ceibón (http://pnvinales.webcindario.com/flora.html ), que té poques fulles i la clorofil·la la té al tronc i creix en roques calcàries.  El guia també ens parla d’una planta, l’anomenada “Bonita de la Sierra” (https://www.ecured.cu/Guano_Prieto) , que s’assembla a la palma reial (https://es.wikipedia.org/wiki/Roystonea_regia) ; floreix als 25-30 anys i després mor. També podem veure plantes d’eucaliptus (https://ca.wikipedia.org/wiki/Eucaliptus ), que s’usen per a la construcció; en aquest cas, però, fan una lleugera olor a taronja! També podem observar mimoses grans, que com les de Sierra Maestra, es tanquen en contacte amb un pal, per exemple. El guia ens explica que la pluja no l’afecta i que també és coneix com a dormidera (http://www.herboteca.org/los-usos-medicinales-de-la-adormidera/; ht…

Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: recorrent la Vall de Viñales i retorn a l’Havana (15 d’abril de 2017; dia 12) (XIII)

Imatge
Les ceibes també són molt importants en santeria, d’arrels africanes i portada a terres cubanes pels esclaus (https://ca.wikipedia.org/wiki/Santeria): “LaSanteria, és un conjunt de creences religioses que fusionen lareligiócatòlicaamb la religió tradicionalioruba. Practicada pels anticsesclausnegres i els seus descendents d'avui aCuba,Puerto Rico,República Dominicana,Panamà,Veneçuela,Brasili llocs amb una gran poblacióhispanaalsEstats Units d'Amèrica(Florida,Nova York,San Francisco,Los AngelesiSan Diego). Actualment la religió té presència també aEspanya,Mèxic,Països Baixos,Alemanyai altres països en els quals hi ha un nombre considerable d'immigrantscubans. A Veneçuela, a la regió de Caracas, és on es concentra la major quantitat de santeros al país, però també n'hi ha aCumanà,Caracas,Coro,Ciutat BolívariPuerto Ayacucho Degut a la presència d'esclaus iorubes aBrasil, hi ha molta similitud entre la santeria dels països de parla hispana i elcandomblédel Brasil. Les di…

Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: recorrent la Vall de Viñales i retorn a l’Havana (15 d’abril de 2017; dia 12) (XII)

Imatge
Pel que fa a la malanga (http://www.quericavida.com/que-rico/modas-sabrosas/la-malanga-y-su-historia-en-latinoamerica; https://www.cubanos.guru/5-beneficios-la-malanga/), té moltes propietats i és molt consumida entre els cubans. Mentre anem caminant, el guia ens explica moltes més coses del Vall de Viñales; ens parla de la güira (https://es.wikipedia.org/wiki/Crescentia_cujete ), els fruits de la qual s’usen per fer les maraques. Un altre arbre que ens cita és el yamao (https://es.wikipedia.org/wiki/Guarea_guidonia; http://enciclopedia_universal.esacademic.com/201058/yamao ); se’n fa servir el tronc com a fusta i els ocells n’aprofiten els fruits. Durant el trajecte també trobem un arbre, la salvadera, que està recobert de punxes. A viquipèdia es conta que (https://es.wikipedia.org/wiki/Hura_crepitans; https://ca.wikipedia.org/wiki/Hura_crepitans ):”Hura crepitans(sinònimHura brasiliensisWild.), és un arbre de fulla persistent dins la famíliaeuforbiàciaque és natiu de les regions tro…

Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: recorrent la Vall de Viñales i retorn a l’Havana (15 d’abril de 2017; dia 12) (XI)

Imatge

Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: recorrent la Vall de Viñales i retorn a l’Havana (15 d’abril de 2017; dia 12) (X)

Imatge
HistòriaSegons consta el papir de Ebers (segle XVI aC) aEgiptefabricaven elixirs de llarga vida que contenien suc d'àloe. També van ser trobats dibuixos d'àloes en algunes tombes de faraons. Els cultius en aquestes illes (i posteriorment a Aruba i Bonaire) es van estendre des de 1650 fins a principis del segle XX. El 1693 s'introduí aLondres. Durant el domini holandès d'aquesta regió de les Antilles, els cultius d'àloe van continuar sense interrupció, introduint-se a més l'espècie Aloe sinensis. Des de 1773, començà a produir-se extensament a "El cabo de la Buena Esperanza" situat aSud-àfricaper exportar-la. El sèver obtingut de les fulles va assolir el nom geogràfic de la zona on es cultivava: sèver de Barbados, del Cabo de Curaçao, de Natal, etc. D'acord amb registres pertanyents a l'East India Company, corresponents al segle XVIII, afirma que la totalitat d'àloe existent a l'Índia va ser comprat al rei de Socotra. Era primerament port…