divendres, 21 de juliol de 2017

Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Bali a Singapur (dia 19, 27 d’agost de 2016) (III)

L'any 2011 Singapur tenia 5.183.700 habitants, i el 2007 l'esperança de vida era de 81 anys, el 92,5% de la població estava alfabetitzada i la mitjana de fills per dona era de tan sols 1,07.
Després de Mònaco, Singapur presenta la major densitat de població del món. El 85% dels seus habitants viuen en municipis comTampines, en habitatges públics construïts pel House Development Board (HDB).
La diversitat ètnica de la població és molt marcada: els xinesos representen el 76,8%; els malais el 13,9%, els indis el 7,9% i la resta provenen de diversos països, principalment occidentals.
La diversitat ètnica també es posa de manifest en les llengües oficials: malgrat ser un país molt petit inclou quatre idiomes amb l'estatut d'oficial: anglès, xinès (mandarí), tàmil, i bahasa (ambdós: l'indonesi i el malai). Tota la població ha de ser bilingüe, aprenent anglès i un dels altres tres idiomes, depenent aquest altre de l'origen dels pares. Si cap dels pares és de cap de les ètnies que parlen un dels altres idiomes (a part de l'anglès), aquests poden llavors escollir quin dels altres tres idiomes els seus fills estudiaran a l'escola.
La constitució de Singapur està inspirada en el parlamentarisme anglès. El Partit d'Acció Popular domina la política del país des de la independència. El sistema de govern s'aproxima més a l'autoritarisme que a una democràcia multipartidista.
Singapur és membre de l'ASEAN.
Lee Kuan Yew, considerat el pare de la pàtria, va ser l'únic primer ministre de 1959 fins al 1990, quan per pròpia voluntat va decidir deixar el càrrec per donar pas a la següent generació de polítics. Quan Goh Chok Tong va assumir el càrrec de primer ministre, va crear un ministeri sense cartera per a Lee Kuan Yew i el va anomenar Senior Minister. Anys més tard, Goh Chok Tong va prendre una decisió similar i va decidir deixar el càrrec a la generació de relleu, i el 2004 Lee Hsien Loong, fill de Kuan Yew, va assumir el càrrec de primer ministre; en aquell moment, el seu pare va passar de ser anomenat Senior Minister a Mentor Minister, i Goh Chok Tong passà a ser el Senior Minister.
Singapur està format, a més, per més de seixanta-quatre petites illes, entre les quals les més importants són Jurong, d'activitat industrial, Sentosa, dedicada al turisme, Pulau Ubin i la més gran Pulau Tekong. Atès que Singapur és una sola ciutat, la divisió administrativa correspon a les circumscripcions electorals, que són revisades en cada legislatura per tenir en compte l'evolució demogràfica.
El sistema legal del Singapur està basat en la llei comuna anglesa, encara que amb considerables diferències locals. El judici per jurat va ser abolit per complet el 1970 deixant que l'avaluació judicial siga realitzada en la seva totalitat pel jutge. Singapur té penes que inclouen càstig corporal judicial en la forma de colps amb bastó per violació, avalots, vandalisme, i alguns delictes d'immigració. És obligatòria la pena de mort per assassinat, i per cert tràfic de drogues i delictes d'armes de foc.[  Amnistia Internacional ha dit que hi ha alguns conflictes amb les disposicions legals del dret de presumpció d'innocència fins que no està provada la culpabilitat, i que Singapur té "possiblement la major taxa d'execució en el món en relació a la seva població". El govern ha posat en dubte les afirmacions d'Amnistia Internacional. En una enquesta del 2008, els executius de negocis internacionals creien que Singapur, juntament amb Hong Kong, tenien el millor sistema judicial a Àsia. El 2011, en el Rule of Law Index de World Justice Project, Singapur va ser classificat entre els principals estats enquestats en "ordre i seguretat", "absència de corrupció" i "justícia penal en vigor". No obstant això, va rebre una puntuació molt baixa per "llibertat d'expressió" i "llibertat de reunió". Totes les reunions públiques de cinc o més persones requereixen permisos de la policia, i les protestes només poden ser legalment realitzades al Speakers' Corner. Singapur té una economia de mercat lliure i pròspera, caracteritzada per un entorn obert. Té preus estables i un dels PIB per capita més alts del món. L'economia depèn principalment de les exportacions, particularment de les del sector electrònic i industrial.

El 2001, la recessió mundial i la caiguda del sector tecnològic van afectar de manera important l'economia del país (el PIB va caure un 2%). L'epidèmia de SARS que es va iniciar el 2003, va ampliar-ne la recessió. Per a contrarestar aquest alentiment, el govern va posar en marxa el desembre de 2001 un comitè de vigilància econòmica, i els seus resultats es van publicar el febrer de 2003. (continuarà)
(La fotografia correspon a un nenúfar observat a Singapur)

dijous, 20 de juliol de 2017

Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Bali a Singapur (dia 19, 27 d’agost de 2016) (II)

Sortim ja de tots els controls i anem a buscar un taxi per anar a l’hotel. Singapur (http://wikitravel.org/es/Singapur; http://www.guiadesingapur.com/; https://www.disfrutasingapur.com/) , tal i com s’explica a viquipèdia (https://en.wikipedia.org/wiki/Singapore; https://ca.wikipedia.org/wiki/Singapur ): “Singapur és un país insular del sud-est asiàtic que engloba 64 illes (la principal de les quals és Pulau Ujong o illa de Singapur) i illots al capdavall de la península de Malacca.
Després d'uns orígens com a centre comercial i administratiu del domini colonial britànic a la zona durant el segle XIX, i després d'un breu període d'integració a la Federació Malaia o Malàisia, Singapur experimentà un fulgurant creixement econòmic que el féu passar del tercer al primer món en poc menys de 30 anys. És un dels Quatre Tigres Asiàtics. El nom en anglès de "Singapur" prové del malai Singapura, la "Ciutat-Lleó", però és possible que un element del seu nom tingués una font original més distant. Pura prové del sànscrit puram, que significa 'ciutat', 'fortalesa', i està relacionada amb el mot grecpolis, ('ciutadella', 'ciutat'). Singa també prové del sànscrit, concretament del mot siha, que significa 'lleó'. Avui en dia, és habitual referir-se a la ciutat com la Ciutat Lleó.  Estudis de Singapur indiquen que el lleó probablement mai va viure allà, així com tampoc el lleó asiàtic; la bèstia que va observar Sang Nila Utama, el fundador de Singapur i qui li va donar el nom de "Ciutat Lleó", segurament era un tigre, probablement un tigre de Malàsia. Per altra banda, el nom pot fer referència simplement a l'antigaSinhapura cambodjana, de la qual es parla al Mahabharata. Singapur està situat entre Malàisia, amb la qual limita al nord, i Indonèsia al sud. Aquesta illa està unida a la península malaia per dos ponts. El primer porta a la ciutat fronterera de Johor Bahru, a Malàisia. El segon, més a l'oest, connecta també amb Johor Bahru, als barris de la regió de Tuas. Quan el mariner Thomas Stamford Raffles va hissar per primera vegada la bandera britànica a Singapur el 1819, es va trobar amb una petita illa en què l'espai era compartit entre nadius, pescadors i pirates.
Amb un dels projectes d'enginyeria més grans mai empresos, Singapur ha anat expandint el seu territori metre a metre, fins a augmentar la seva mida l'equivalent a dos Manhattan de Nova York en els últims quaranta anys.
Encara falta per acabar aquests projectes, i milers d'operaris treballen al llarg de la costa de Singapur per guanyar uns altres 60 km², amb un pla ambiciós que ha despertat la ira dels ecologistes i ha provocat un enfrontament diplomàtic amb els països veïns. "Encara tenim espai per a créixer", deia recentment el ministre de Desenvolupament Nacional, Mah Bow Tan, anunciant les intencions de la que ha estat anomenada "l'illa creixent".
El principal problema és que, mentre Singapur s'expandeix, les illes properes s'han començat a encongir. Les illes indonèsies han estat durant anys, a causa de la seva proximitat, les encarregades de proporcionar el 80% de la sorra necessària per als projectes d'ampliació de terreny del país veí. Les províncies indonèsies de Riau i Bangka-Belitung han venut una mitjana de 300 milions de m³ anuals de sorra a Singapur, acumulant d'aquesta manera grans beneficis, però provocant un desastre ecològic en els seus territoris.
Alguns dels illots més petits de Riau han quedat submergits sota el mar, i altres illes majors han vist com les seves platges es reduïen de mida. "Quan t'enduus la sorra, les illes de mida més petita perden la seva capacitat de resistir l'erosió de les onades i, amb el temps, es pot provocar la seva desaparició", assegura Nur Hidayati, coordinador de la campanya iniciada per diverses ONG indonèsies que pretenen frenar l'extracció de més sorra del seu territori.
Singapur va utilitzar terra de les seves muntanyes en les primeres obres dels anys 60 fins que el seu territori va quedar pràcticament pla. Aleshores, el govern va començar a comprar sorra de Malàisia i Indonèsia en quantitats que han anat augmentat a mesura que els enginyers redoblaven els esforços per guanyar terreny al mar.

Singapur es troba al 1r paral·lel al nord de l'equador. El clima de Singapur està classificat com a clima equatorial (segons la classificació climàtica de Köppen), sense veritablesestacions diferenciades. Per la seva ubicació geogràfica i l'exposició marítima, el seu clima es caracteritza per una temperatura uniforme i la pressió, l'alta humitat i abundantsprecipitacions. La precipitació mitjana anual és d'uns 2.370 mm (93 polzades). Les pluges més grans mai enregistrades en 24 hores han estat de 512 mm el 1978, 467 mm el1969 i 366 mm el 19 de desembre de 2006. La temperatura oscil·la durant el dia entre una mínima de 23°C i una màxima de 34°C. Juny és el mes més calorós de l'any a Singapur, seguit del maig. Això és a causa dels vents, la llum i el fort sol que es dóna durant aquests mesos.  La temperatura més alta registrada és de 36°C, que es va donar el 26 de març de 1998, i la temperatura més baixa registrada és de 19,4°C l'any 1934. (continuarà)
(La imatge correspon, de nou, a la platja de Kuta de bon matí)

dimecres, 19 de juliol de 2017

Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Bali a Singapur (dia 19, 27 d’agost de 2016) (I)

Cervesa, temperatura agradable i insomni són un bon còctel per passar alguna estona a Twitter rient de la ignorància i el relat inventat que es creuen molts espanyols i espanyoles. Amb respecte, es compleix un mateix patró: anticatalans, contra el català, pseudofeixistes disfressats d’esquerranistes o directament feixistes, però afegir-hi ja els masclistes. Ignorància, supèrbia, idiotesa, tot en un. M’hi entretinc i ric. Sense arguments, com un disc rallat, només tenen com a resposta l’insult o arguments idiotes, amb perdó. Penós el nivell intel·lectual de certa població espanyola, incapaç de ser demòcrata, de raonar. Odi contra Catalunya, contra les dones, interpretacions malaltisses, etc. De veritat, ganes de fotre el camp d’un estat ple de gent sense senderi. Tot i que em costa adormir-me, ho faig i descanso fins que la gent de l’hostal comença a pregar i cuinar. Sento de lluny l’olor d’encens, el soroll de fons de la vida quotidiana, etc. Em desvetllo però faig algun son més i  quan sona el despertador, em llevo. Mica en mica em vaig desvetllant. Quan per fi ho faig del tot, acabo de muntar la maleta i sortim a esmorzar. Anit, mentre preníem cervesa, vam fumar de nou el tabac de Bali, fet d’herbes de Java, que són molt laxants! Anem a esmorzar al mateix bar proper a on ahir vam dinar. Esmorzo prou bé, amb els típics esmorzar que hem pres durant els dos últims dies, és a dir, macedònia, cafè, sucs, etc. Per pair una miqueta, anem a passejar per la platja, sempre amb els i les venedores com a soroll de fons. No estic acostumada tanta insistència, que cansa. La mar està d’allò més tranquil·la. Hi ha barquetes que porten gent que acaba d’arribar de fer surf, alguns que es banyen en les càlides aigües, etc. No tenim gaire temps, però el sol ens banya les còrpores i ens insufla d’energia. Retornem cap a l’hostal, tot passant per hotels de luxe suprem, edificis en construcció, cases modestes i pensions ben senzilles, com la que ens allotgem. Ens acomiadem del propietari després de pagar i ja marxem cap a l’aeroport. El lloc a on hem pernoctat és molt senzill, però còmode. La gent és molt amable i religiosa, ja que dins mateix de la pensió hi ha un petit temple i altars amb ofrenes. Des de l’hostal fins a l’aeroport hi anem a peu; no són ni deu minuts. Només d’entrar al recinte aeroportuari, ens interpel·len no sé quants taxistes per portar-nos. La veritat és que es fa molt pesat. Finalment, arribem a la zona per fer el check-in: primer de tot, cal passar un primer control de seguretat. Un cop passat, es pot anar a fer el check-in, però prèviament et pregunten si portes encenedors. Com a màxim, un per cap i res de mistos. Un cop deixades les maletes, segon control. De nou, miren quants encenedors, i si no estàs atent, et treuen fins i tot el que és permès legalment. Ja passats tots els controls, inclòs el d’immigració,  passem una estoneta voltant per la zona del duty free i prenem alguna beguda abans d’anar a la zona d’embarcament, un altre control. Un noi et regira la maleta de dalt a baix... Poc després, ja embarquem i em quedo adormida abans que l’avió s’enlairi. Em desvetllo a mig vol i llegeixo una mica per acabar de passar el trajecte, que té certes etapes de turbulències. Finalment, aterrem a Singapur i és moment de passar nou control d’immigració: en aquest cas el policia em pregunta nom i cognoms i em fa somriure per si realment m’assemblo a la foto del passaport. Ja surto amb la mosca al nas, i més quan, de nou, per ser occidental, jove i amb certa estètica, ja et busquen per passar un nou control de maletes, control que no passen els orientals i alguns pocs occidentals. Amb perdó, però, per mi això també és una forma de racisme. I a Singapur ho fan moltíssim. (continuarà)
(La fotografia correspon a la solitària platja de Kuta de bon matí)