divendres, 28 de juliol de 2017

Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: Singapur, un país decebedor, de moment (dia 20, 28 d’agost de 2016) (i III)

La vigilància policial és només evident davant de la porta principal. Tot fent la volta a aquesta infraestructura faraònica, comentem la jugada: Singapur és un estat que ho controla, ho multa tot: no es poden tenir animals, no es pot beure alcohol al carrer, no es poden menjar xiclets importats, al carrer, segons en quins indrets no es pot ni fumar a l’aire lliure... Tot està penat amb bones multes. Un país a on sembla que no està permès ni respirar gairebé. Un règim autoritari a on hi ha pena de mort. Passem per davant del Merlion (https://es.wikipedia.org/wiki/Merlion) , una escultura de lleó que s’utilitza com a símbol de la ciutat, i que vomita aigua sobre el mar estancat. Aquest jove país, que a data d’avui té 51 anys, es va independitzar de Malàisia, és un dels tigre asiàtics, un dels països més rics del món. Segurament en diners, sí, però no en humanitat (http://www.goabroad.com/articles/study-abroad/singapore-laws-to-know-before-you-go; http://www.businessinsider.com/absurd-laws-of-singapore-2012-6; http://www.businessinsider.com/things-that-are-illegal-in-singapore-2015-7; https://www.customs.gov.sg/individuals/going-through-customs/arrival/prohibited-and-controlled-goods) . La meva mala maror, que ha anat creixent des de que vaig posar els peus per última vegada en aquest país, no para d’augmentar; i més, quan entrem a un supermercat i un senyor, vestit amb escombra i pala, no ens para de seguir i observar descaradament mentre mirem les prestatgeries. Marxem indignats i encara ens segueix cap a fora. Fàstic, sincerament. Em sento tractada com una delinqüent: ràbia, impotència i ganes de fugir d’aquest país, un país racista, per tot el que he viscut fins al moment. El pitjor país a on he viatjat mai. Ja no parem de caminar fins a arribar a l’hotel. Ni ganes de parar-se a les botigues d’Orchid, ni tampoc de veure què venen a les botigues plenes fins dalt, ja siguin de roba o electrònica a “Little Índia”. Com tampoc ganes d’entrar al centre “Mustafa”, un lloc a on la gent s’hi amuntega. Curiosament, però, a la zona de “Little Índia” i del “Mustafa”, només hi ha homes.  Fent un càlcul aproximat, per cada 100 homes, en prou feines hi ha una dona o una nena. No ho entenc, la veritat. Continuem caminant fins a arribar al carrer Balestier, el carrer del nostre hotel. Prefereixo que em facin mal als peus a pagar un bitllet de bus. Finalment, hi arribem. I al costat de l’hotel trobem el primer lloc a on ens sentim ben tractats, un bar, el “Mad” (https://www.facebook.com/MadBarCafe/) , a on fan “happy hour” i els cambrers són amables i simpàtics. Potser és una qüestió generacional, però la gent de Singapur, sobretot la de més edat, és molt racista. Una sensació molt desagradable que no hauria de succeir a cap lloc del món, però que, per desgràcia, és el pa de cada dia, ja sigui al sud-est asiàtic o a Amèrica. Llàstima de món, la veritat... Finalment, abans d’entrar a l’hotel amb el personal sorrut, és a dir, el nostre, passem pel súper del costat, ens carreguem de provisions alimentàries i de beguda i ens tanquem a descansar i treure’ns el regust amarg que ens ha deixat el país en només 24h tot xerrant i oblidant-nos de que estem en un país dictatorial...
(La fotografia correspon a Little India, a Singapur)

dijous, 27 de juliol de 2017

Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: Singapur, un país decebedor, de moment (dia 20, 28 d’agost de 2016) (II)

Quan sortim, passegem pel carrer a on som, “Orchid”, a on hi ha un gran mercat a on es venen des de samarretes fins a bosses de mà. Ah, i per no parlar dels “endevins i endevines” que hi ha la porta d’un temple i que tenen cua de gent per tal que els hi aconselli sobre el seu futur. Caminant per aquests carrers també ens trobem amb una senyora que ens mira amb molta mala cara per posar-nos antimosquits. La zona d’”Orchid” està plena de botigues, i també de gent local, que compra bastant al mercat muntat. Comprem els últims souvenirs i ja ens dirigim cap a la zona de Marina Bay (https://www.marinabaysands.com/; https://www.marina-bay.sg/  ; https://en.wikipedia.org/wiki/Marina_Bay,_Singapore ) . El camí és tranquil, però no et desvia cap a torres que no són més que grans centres comercials. A més, creuar els carrers pot esdevenir una petita odissea. Finalment, arribem a “Marina Bay”, una zona gairebé futurista amb la sínia més gran del món, un hotel coronat com si fos un vaixell flotant i un gran centre comercial farcit de centres comercials de luxe suprem. Hi entrem per refrescar-nos i només prenem un simple refresc; els preus no són gaire baixos, que diem. Hi ha moltíssima gent dins del centre comercial; fins i tot, en la calor tropical, hi ha una pista de gel! Ni m’imagino el que deu costar mantenir-la, la despesa energètica. Passegem una mica per dins i m’esparvero quan a dins del centre hi veig un mini canal artificial, a on la gent passeja amb barca per 10$, per un trajecte de 50 metres. Tinc ganes de sortir d’allí, però la calor ens frena i prenem un segon refresc. Ni ganes d’anar a visitar els jardins, vistos els preu que es demanen. La tarda ja decau una mica quan sortim. A fora, la xafogor amaina i fem la volta a tot “Marina Bay”. (continuarà)
(La fotografia correspon a una altra perspectiva general de Marina Bay)

dimecres, 26 de juliol de 2017

Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: Singapur, un país decebedor, de moment (dia 20, 28 d’agost de 2016) (I)

Dormo com un tronc. El cansament de tant tragí ja fa una mica de pòsit. Mandregem bastant i ja deu fer hores que el sol està ben aixecat quan sortim al carrer. Abans, però, després d’haver frugalment a l’habitació, preguntem al recepcionista de l’hotel si té un mapa. Ens el dóna sense més, i hem d’insistir perquè ens ofereixi algunes informacions. Per exemple, podem agafar el bus, el 130, per anar des de l’hotel fins a “Little Índia”, un dels llocs més turístics de la ciutat. Però aquí s’esdevé la primera sorpresa desagradable del dia: el conductor ens tanca la porta davant dels morros, sense ni opció a pujar-hi. Ens enutgem i seguim el mapa, però decidim, parades més enllà, esperar el bus. Ens carrega i paguem l’1.60 $ de Singapur per persona per no fer més de cinc minuts en bus. El senyor és relativament amable, però un xic sec. Baixem quan ens ho diu i tot i perdre’ns momentàniament, acabem trobant “Little Índia” (https://en.wikipedia.org/wiki/Little_India,_Singapore; http://www.yoursingapore.com/see-do-singapore/places-to-see/little-india.html; http://www.littleindia.com.sg/; ), un lloc que és un bullici de gent, la gran majoria indis. Hi ha un mercat de roba de dona, sobretot, i de queviures. L’olor és un xic desagradable, però ho aguantem. També venen corones de flors per ofrenes a temples, però estan farcides d’abelles. Fa calor i el lloc s’està massificant, de manera que decidim marxar.  A més, com que som dels pocs occidentals, hi ha qui ens mira amb bastanta estranyesa. Amb l’ajuda del mapa, agafem Rochard Road i anem cap a la zona de Marina Bay, l’ “skyline” més famós de Singapur. De passada, ens parem a dinar a una franquícia que fa tot just dos dies que han obert, “O’bean” (https://www.facebook.com/ObeanOrganicSoyaStore/) , que també es troba a Malàisia i Singapur. És tot de menjar vegetarià i begudes de soja. Demano una deliciosa beguda de soja, ametlla i ginkgo, i pico una mica de noodles i pizza vegetarians. (continuarà)
(La fotografia correspon a la zona de Marina Bay, amb el Merlion)

dimarts, 25 de juliol de 2017

Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Bali a Singapur (dia 19, 27 d’agost de 2016) (i V)

Ens toca un senyor xinès amb un anglès que costa d’entendre, però ens comprenem. Ens porta a l’hotel, el Fragance Balstier (http://www.fragrancehotel.com/hotel/details/name/fragrance-hotel-balestier/id/116/n/1/type/online ), però no hi ha manera de trobar-lo. Truca a la companyia hotelera i no el saben orientar fins al cap d’una bona estona. Hi ha moments de tensió, però ens deixa a lloc. El bon senyor està indignat, ja que l’adreça es correspon a la d’un altre hotel. També ens recomana un lloc proper per anar a sopar, un mercat de menjar al carrer, però no ens perdona els 5$ de Singapur (https://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%B2lar_de_Singapur; https://en.wikipedia.org/wiki/Singapore_dollar) que han anat pujant al taxímetre mentre trucava per trobar l’hotel. I a l’hotel, un bon desastre: tot i tenir reservat, ens porten al del costat, de la mateixa cadena. No en volen saber res del preu del taxi, encarit per la seva incompetència. L’habitació sembla una bona capsa de mistos pel preu que en paguem, amb un lavabo a on no pots ni seure i a sobre, t’hi has de dutxar. El pitjor hotel de tot el periple. I més, encara, quan ens movem pel barri. Anem a sopar, car no hem dinat, al mercat que el taxista ens ha recomanat, com a bo i econòmic. Està ple de gent xinesa, que no parla gens d’anglès. Quan per fi ens decidim per uns noodles i li remarquem a la malcarada dependenta que no volem ni carn ni peix, fa que sí. Ens serveix dos bols sense els noodles, que els hi hem de reclamar. I quan seiem per sopar... porten peix. En reclamar, la mal educada no en vol saber res, ni canviar-nos el plat ni tornar-nos els diners. Marxem enfadats amb la seva prepotència i mala educació. Un lloc denunciable pel tracte i la petita estafa. No val la pena ni recordar-ne el nom. Cap ganes de tornar a un lloc que sembla molt endogàmic. De fet, érem els únics no xinesos que hi érem. Sense haver sopar continuem caminant i trobem un lloc a on hi ha algú que parla un xic d’anglès. Com podem demanem noodles només amb verdures, de dues classes diferents, però ens porten el mateix. És prou bo, però semblem com un espectacle, ja que un dels dependents no para d’observar-nos com si fóssim animals de circ. Quan hi ha qui vol fumar, ens diu que no es pot, mentre que als oriünds se’ls hi permet. Marxem molestos i de camí a l’hotel, en demanar foc, un senyor ens renya per no demanar-ho com creu que ell s’ha de demanar. De veritat, un autèntic fracàs. Ganes de tancar-se a l’hotel i no sortir amb la mala educació de la gent del carrer. Comprem un parell de cerveses i acabem de passar la vetllada, amb l’esperança que l’endemà el dia sigui millor a Singapur, un país que de moment, m’està caient als peu...
(La fotografia correspon a un dels carrers de Singapur)

dilluns, 24 de juliol de 2017

Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Bali a Singapur (dia 19, 27 d’agost de 2016) (IV)

La refineria de petroli més gran d'Àsia es troba a Singapur. Igualment, Singapur té el port marítim que manipula el major volum de càrrega anual, tant en tonatge com en nombre de contenidors del món.
En una reunió amb la directora del Departament d'Economia de la Universitat de Singapur es va discutir el model econòmic de Singapur. La directora va contestar que el seu model econòmic era el de Puerto Rico. Puerto Rico, lamentablement, es va desviar del seu propi model mitjançant l'ús d'ajudes federals de cupons d'aliments. Es pot veure en el següent article periodístic: wordpress Singapur, la petita illa gran, diari El Nuevo Día
La gastronomia de Singapur es considera com un primer exemple de la barreja ètnica i diversitat de cultures existents a Singapur. Aquesta cuina té moltes influències de cuina malaia, Xina, Índia (especialment de la cuina tamil) i forma part de lescuines del sud-est asiàtic; té influències també d'Occident a causa de l'ocupació de les illes pels anglesos en el segle XIX. Com a exemple de varietat i fusió d'estils, per exemple en les botigues ambulants (hawker stores, una espècie de food court) de Singapur, pot trobar-se com els xefs originaris de Xina preparen plats indis, mentre que els xefs indis preparen diversos plats de Malàisia. La cuina és un dels atractius culturals de Singapur.
En 2010 va ser seu dels Jocs Olímpics Juvenils.
Singapur en els Jocs Olímpics està representada pel Comitè Olímpic de Singapur.
Des de l'any 2008, a Singapur es realitza el Gran Premi de Fórmula 1. La particularitat d'aquest gran premi és ser el primer en la història que es realitza de nit, la qual cosa comporta una sèrie de canvis, mai abans experimentats, tant en els pilots com en el mateix desenvolupament de la cursa. Un altre dels al·licients és que es tracta d'un circuit urbà, igual que el realitzat, a partir d'aquest mateix any, a la ciutat de València.
L'illa, que anteriorment s'anomenava Temasek, va ser anomenada Singapura durant el segle XIV pel príncep Parameswara.
El 1819, el britànic Thomas Stamford Raffles va prendre el control de la ciutat per fer front a la dominació comercial dels holandesos a la regió. El 1826, Singapur, Malaca iPenang constituïen les colònies dels estrets, com a territoris independents del govern britànic.
Durant la Segona Guerra mundial, a partir del 15 de febrer de 1942, l'illa va caure sota el domini de l'Imperi japonès, que la va atacar des de terra aprofitant que les defenses de la ciutat estaven orientades cap al mar, i fou la major humiliació que varen patir els britànics durant tota la guerra, ja que no sols fou una derrota militar sinó que també va ser un cop fort a la dominació occidental a tota l'Àsia. L'illa va estar sota domini japonès fins al 12 de setembre del 1945, un mes després que Japó capitulés incondicionalment davant els aliats. Patí diversos bombardejos, primer per part de l'eix i després per part dels aliats (bombardeig de Singapur (1944–1945)).

El 1959, Lee Kuan Yew va ser escollit primer ministre. El seu partit, el Partit d'Acció del Poble (People's Action Party), va proposar aleshores la integració a la Federació deMalàisia, i ho aconseguí el setembre de 1963. Poc després, el 1964, les diferències es manifesten i s'acorda la secessió de la República de Singapur, proclamant-se la independència (dins de la Commonwealth) el 9 d'agost de 1965, amb Yusof bin Ishak com a president i Lee Kuan Yew com a primer ministre. A tots els que varen estar presents a Singapur el dia de la independència, se'ls va oferir la ciutadania de Singapur. El 1967, va participar en la fundació de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic i el 1970 es va unir al Moviment de Països No Alineats. El 1990, Goh Chok Tong va succeir Lee com a primer ministre. Durant el seu mandat, l'estat va afrontar la crisi financera del sud-est asiàtic de 1977, el SARS de 2003 i les amenaces terroristes de la Jemaah Islamiyah. El 2004, Lee Hsien Loong, el fill gran de Lee Kuan Yew, es va convertir en el 3r primer ministre del país. (continuarà)
(La fotografia correspon a la "nòria" de la zona de Marina Bay, a Singapur)

divendres, 21 de juliol de 2017

Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Bali a Singapur (dia 19, 27 d’agost de 2016) (III)

L'any 2011 Singapur tenia 5.183.700 habitants, i el 2007 l'esperança de vida era de 81 anys, el 92,5% de la població estava alfabetitzada i la mitjana de fills per dona era de tan sols 1,07.
Després de Mònaco, Singapur presenta la major densitat de població del món. El 85% dels seus habitants viuen en municipis comTampines, en habitatges públics construïts pel House Development Board (HDB).
La diversitat ètnica de la població és molt marcada: els xinesos representen el 76,8%; els malais el 13,9%, els indis el 7,9% i la resta provenen de diversos països, principalment occidentals.
La diversitat ètnica també es posa de manifest en les llengües oficials: malgrat ser un país molt petit inclou quatre idiomes amb l'estatut d'oficial: anglès, xinès (mandarí), tàmil, i bahasa (ambdós: l'indonesi i el malai). Tota la població ha de ser bilingüe, aprenent anglès i un dels altres tres idiomes, depenent aquest altre de l'origen dels pares. Si cap dels pares és de cap de les ètnies que parlen un dels altres idiomes (a part de l'anglès), aquests poden llavors escollir quin dels altres tres idiomes els seus fills estudiaran a l'escola.
La constitució de Singapur està inspirada en el parlamentarisme anglès. El Partit d'Acció Popular domina la política del país des de la independència. El sistema de govern s'aproxima més a l'autoritarisme que a una democràcia multipartidista.
Singapur és membre de l'ASEAN.
Lee Kuan Yew, considerat el pare de la pàtria, va ser l'únic primer ministre de 1959 fins al 1990, quan per pròpia voluntat va decidir deixar el càrrec per donar pas a la següent generació de polítics. Quan Goh Chok Tong va assumir el càrrec de primer ministre, va crear un ministeri sense cartera per a Lee Kuan Yew i el va anomenar Senior Minister. Anys més tard, Goh Chok Tong va prendre una decisió similar i va decidir deixar el càrrec a la generació de relleu, i el 2004 Lee Hsien Loong, fill de Kuan Yew, va assumir el càrrec de primer ministre; en aquell moment, el seu pare va passar de ser anomenat Senior Minister a Mentor Minister, i Goh Chok Tong passà a ser el Senior Minister.
Singapur està format, a més, per més de seixanta-quatre petites illes, entre les quals les més importants són Jurong, d'activitat industrial, Sentosa, dedicada al turisme, Pulau Ubin i la més gran Pulau Tekong. Atès que Singapur és una sola ciutat, la divisió administrativa correspon a les circumscripcions electorals, que són revisades en cada legislatura per tenir en compte l'evolució demogràfica.
El sistema legal del Singapur està basat en la llei comuna anglesa, encara que amb considerables diferències locals. El judici per jurat va ser abolit per complet el 1970 deixant que l'avaluació judicial siga realitzada en la seva totalitat pel jutge. Singapur té penes que inclouen càstig corporal judicial en la forma de colps amb bastó per violació, avalots, vandalisme, i alguns delictes d'immigració. És obligatòria la pena de mort per assassinat, i per cert tràfic de drogues i delictes d'armes de foc.[  Amnistia Internacional ha dit que hi ha alguns conflictes amb les disposicions legals del dret de presumpció d'innocència fins que no està provada la culpabilitat, i que Singapur té "possiblement la major taxa d'execució en el món en relació a la seva població". El govern ha posat en dubte les afirmacions d'Amnistia Internacional. En una enquesta del 2008, els executius de negocis internacionals creien que Singapur, juntament amb Hong Kong, tenien el millor sistema judicial a Àsia. El 2011, en el Rule of Law Index de World Justice Project, Singapur va ser classificat entre els principals estats enquestats en "ordre i seguretat", "absència de corrupció" i "justícia penal en vigor". No obstant això, va rebre una puntuació molt baixa per "llibertat d'expressió" i "llibertat de reunió". Totes les reunions públiques de cinc o més persones requereixen permisos de la policia, i les protestes només poden ser legalment realitzades al Speakers' Corner. Singapur té una economia de mercat lliure i pròspera, caracteritzada per un entorn obert. Té preus estables i un dels PIB per capita més alts del món. L'economia depèn principalment de les exportacions, particularment de les del sector electrònic i industrial.

El 2001, la recessió mundial i la caiguda del sector tecnològic van afectar de manera important l'economia del país (el PIB va caure un 2%). L'epidèmia de SARS que es va iniciar el 2003, va ampliar-ne la recessió. Per a contrarestar aquest alentiment, el govern va posar en marxa el desembre de 2001 un comitè de vigilància econòmica, i els seus resultats es van publicar el febrer de 2003. (continuarà)
(La fotografia correspon a un nenúfar observat a Singapur)

dijous, 20 de juliol de 2017

Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Bali a Singapur (dia 19, 27 d’agost de 2016) (II)

Sortim ja de tots els controls i anem a buscar un taxi per anar a l’hotel. Singapur (http://wikitravel.org/es/Singapur; http://www.guiadesingapur.com/; https://www.disfrutasingapur.com/) , tal i com s’explica a viquipèdia (https://en.wikipedia.org/wiki/Singapore; https://ca.wikipedia.org/wiki/Singapur ): “Singapur és un país insular del sud-est asiàtic que engloba 64 illes (la principal de les quals és Pulau Ujong o illa de Singapur) i illots al capdavall de la península de Malacca.
Després d'uns orígens com a centre comercial i administratiu del domini colonial britànic a la zona durant el segle XIX, i després d'un breu període d'integració a la Federació Malaia o Malàisia, Singapur experimentà un fulgurant creixement econòmic que el féu passar del tercer al primer món en poc menys de 30 anys. És un dels Quatre Tigres Asiàtics. El nom en anglès de "Singapur" prové del malai Singapura, la "Ciutat-Lleó", però és possible que un element del seu nom tingués una font original més distant. Pura prové del sànscrit puram, que significa 'ciutat', 'fortalesa', i està relacionada amb el mot grecpolis, ('ciutadella', 'ciutat'). Singa també prové del sànscrit, concretament del mot siha, que significa 'lleó'. Avui en dia, és habitual referir-se a la ciutat com la Ciutat Lleó.  Estudis de Singapur indiquen que el lleó probablement mai va viure allà, així com tampoc el lleó asiàtic; la bèstia que va observar Sang Nila Utama, el fundador de Singapur i qui li va donar el nom de "Ciutat Lleó", segurament era un tigre, probablement un tigre de Malàsia. Per altra banda, el nom pot fer referència simplement a l'antigaSinhapura cambodjana, de la qual es parla al Mahabharata. Singapur està situat entre Malàisia, amb la qual limita al nord, i Indonèsia al sud. Aquesta illa està unida a la península malaia per dos ponts. El primer porta a la ciutat fronterera de Johor Bahru, a Malàisia. El segon, més a l'oest, connecta també amb Johor Bahru, als barris de la regió de Tuas. Quan el mariner Thomas Stamford Raffles va hissar per primera vegada la bandera britànica a Singapur el 1819, es va trobar amb una petita illa en què l'espai era compartit entre nadius, pescadors i pirates.
Amb un dels projectes d'enginyeria més grans mai empresos, Singapur ha anat expandint el seu territori metre a metre, fins a augmentar la seva mida l'equivalent a dos Manhattan de Nova York en els últims quaranta anys.
Encara falta per acabar aquests projectes, i milers d'operaris treballen al llarg de la costa de Singapur per guanyar uns altres 60 km², amb un pla ambiciós que ha despertat la ira dels ecologistes i ha provocat un enfrontament diplomàtic amb els països veïns. "Encara tenim espai per a créixer", deia recentment el ministre de Desenvolupament Nacional, Mah Bow Tan, anunciant les intencions de la que ha estat anomenada "l'illa creixent".
El principal problema és que, mentre Singapur s'expandeix, les illes properes s'han començat a encongir. Les illes indonèsies han estat durant anys, a causa de la seva proximitat, les encarregades de proporcionar el 80% de la sorra necessària per als projectes d'ampliació de terreny del país veí. Les províncies indonèsies de Riau i Bangka-Belitung han venut una mitjana de 300 milions de m³ anuals de sorra a Singapur, acumulant d'aquesta manera grans beneficis, però provocant un desastre ecològic en els seus territoris.
Alguns dels illots més petits de Riau han quedat submergits sota el mar, i altres illes majors han vist com les seves platges es reduïen de mida. "Quan t'enduus la sorra, les illes de mida més petita perden la seva capacitat de resistir l'erosió de les onades i, amb el temps, es pot provocar la seva desaparició", assegura Nur Hidayati, coordinador de la campanya iniciada per diverses ONG indonèsies que pretenen frenar l'extracció de més sorra del seu territori.
Singapur va utilitzar terra de les seves muntanyes en les primeres obres dels anys 60 fins que el seu territori va quedar pràcticament pla. Aleshores, el govern va començar a comprar sorra de Malàisia i Indonèsia en quantitats que han anat augmentat a mesura que els enginyers redoblaven els esforços per guanyar terreny al mar.

Singapur es troba al 1r paral·lel al nord de l'equador. El clima de Singapur està classificat com a clima equatorial (segons la classificació climàtica de Köppen), sense veritablesestacions diferenciades. Per la seva ubicació geogràfica i l'exposició marítima, el seu clima es caracteritza per una temperatura uniforme i la pressió, l'alta humitat i abundantsprecipitacions. La precipitació mitjana anual és d'uns 2.370 mm (93 polzades). Les pluges més grans mai enregistrades en 24 hores han estat de 512 mm el 1978, 467 mm el1969 i 366 mm el 19 de desembre de 2006. La temperatura oscil·la durant el dia entre una mínima de 23°C i una màxima de 34°C. Juny és el mes més calorós de l'any a Singapur, seguit del maig. Això és a causa dels vents, la llum i el fort sol que es dóna durant aquests mesos.  La temperatura més alta registrada és de 36°C, que es va donar el 26 de març de 1998, i la temperatura més baixa registrada és de 19,4°C l'any 1934. (continuarà)
(La imatge correspon, de nou, a la platja de Kuta de bon matí)