Jordània, dia 8: retorn cap a casa (4 de gener de 2018)


Avui ens aixequem que és negra nit. És el dia de la partida de terres jordanes. Si fos per mi, m’hi quedaria un parell de dies més, sense dubtar-ho. Però totes les coses bones s’acaben i acabo de fer la maleta i baixo a esmorzar al bufet, que avui ha obert més d’hora que altres dies.
Un cop fet, recollim les maletes i ja tenim una furgoneta a la porta que ens espera per portar-nos a l’aeroport a tota la colla que ens allotjat a l’Imperial. Un cop a l’aeroport, ens hem d’esperar una estona abans no arribi tot el grup de catalans. I també arriba l’Allaa, el noi que ens va rebre el primer dia per ajudar-nos amb els tràmits finals. Primer de tot, hem de passar les maletes per un detector abans d’entregar-les i un cop feta l’entrega, a passar el control de seguretat. En el meu cas, em fan obrir el “notebook” per tal que no hi tingui res... i a l’Eudald li munten un bon sideral perquè porta un binocles... marxem una mica enfadats, i més quan ens recriminen que ens esperem els uns als altres...
El que resta ja és pujar a l’avió i fer el vol fins a Barcelona. La veritat és que no és gens plàcid, ja que hi ha moltes turbulències mentre sobrevolem tot el mediterrani, amb imatges molt espectaculars. Però la senyora del costat ha tocat l’aire condicionat i no m’arriba. Fa calor i baixo ben marejada...
Un cop a Barcelona, passem els controls de tornada i recollim les maletes. I també és moment d’acomiadar-nos de la bonica colla que hem fet en terres jordanes: la gran senyora Montserrat, com un gínjol als seus 85 anys; l’Anna Maria, a punt de fer-ne 72; l’Anna i l’Albert, la Florence, en Ramon, en Marc i en Jordi; l’Anna i en Quim; la Núria, en Xavi i l’Adrià; en Jordi, la Isabel i les seves dues filles, la Núria i la Marta; en Fidel i la Marta i l’Eudald i la Mercè.
(La imatge és una panoràmica de Jarash)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna