Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2015

Una petita reflexió entorn del 27S

Imatge
Avui ja fa més de 48h des que es van tancar les urnes, i malgrat un petit desencís inicial, car esperava que hi hagués encara una majoria a favor de l’independentisme molt més clara, avui toca fer una una anàlisi freda, cada vegada més freda i amb més perspectiva. Hem guanyat. Del tot. Fa 5 anys això era inimaginable. Hem d'anar a per la DUI, crec que estem del tot legitimats, i més tenint en compte certs factors (vot exterior, cert sectors de CSQEP, però si al final no pot ser, el referèndum sí que és del tot irrenunciable). Potser no hem fet el pas final que desitjàvem, és cert, però n'hem fet un de gran. I cal saber cedir (fins a cert punt) pel bé del país. La CUP ha de ser una eina (igual que ho ha de ser JxS) per aconseguir la independència i la justícia social. Ara és una cruïlla històrica i no la podem deixar perdre per tonteries. La gent, ara ja a aquestes hores, està plena de nou d'il·lusió. I la gent és el motor que empeny. I si pugem una muntanya i deixen d'…

Un preciós poema de Maria Antònia Salvà

Imatge
XEREMIES LLUNYANES So llunyà de xeremies, qui el sabria definir?... ¿Són passades alegries que mai més s’han de fruir, remembrances d’altres dies que se planyen de morir? Veu que en l’hora de la sesta va planant pel camp soliu, i als estels fa sa requesta les vetlades de l’estiu; veu que passa i mai no resta, so perdut i fugitiu, que ara es plany, ara somnia, captivat d’unes amors sempre, sempre en llunyania... -qui en diria les llangors?- sempre, sempre en llunyania per serenes i grisors! ¿És la pena o l’esperança que dóna ales a son vol? ¿És desig o bé recança aqueix so que vol i dol, i se plany d’una enyorança, com l’aucell privat del sol? Oh planyenta xeremia, vés cercant ton bé perdut, sols que passis dins ma via i m’hi deixis la virtut de ta pia melangia, raig subtil de poesia, exquisida companyia
d’exquisida solitud.

ESTIMO

Imatge
ESTIMO Estimo el teu caminar distret, les teves pupil·les rere els vidres, aquests ulls de mel cristal·lina. Estimo les mans rugoses del teu treballar, folrades de la terra que t’ha vist créixer, dolçament endurides, que regalen les carícies més tendres, i els orgasmes més excitants. Estimo el teu respirar sonor, compassat, quan el dia desperta i la son m’ha abandonat, mentre els teus cabells em fan pessigolles, sota la barbeta i els peus adormits s’entrellacen amb els meus. Estimo aquell somriure versàtil, metamorfosi constant, que tant aviat és tendresa, humor,  sornegueria o foll desig. Estimo la tendresa dels teus gestos, la fermesa dels teus anhels, la convicció dels teus pensaments. Estimo més enllà d’aquest cos. Estimo més enllà d’aquests ulls. Estimo més enllà del pensament i l’ànima. Estimo,  senzillament,  la vida.
I la vida ets tu.

Un regal de la història

Imatge
301 després de la maleïda caiguda de  Barcelona que va sotmetre el Principiat de Catalunya a un procés d’aniquilació, la història ens fa un regal. El regal de poder decidir el nostre futur, de tornar a recuperar tant anhelada llibertat. Una llibertat per aconseguir un país lliure, a on imperi la justícia social, a on hàgim de patir pel futur de la nostra llengua. El dia 27 de setembre, diumenge, ha de ser l’inici d’un gran procés constituent que meni a un nou futur per Catalunya, i sobretot, per la seva gent. Vull un país integrador, acollidor, fet a base de l’esforç de totes i tots, independentment del nostre origen. Un país a on hi hagi igualtat de gènere, a on es preservi el medi ambient, a on prevalgui la sostenibilitat ecològica als interessos econòmics. Tenim tot futur per començar, un país per construir. I la il·lusió fer fer-ho es immensa, fins i tot esfereïdora! Ara és l’hora, aprofitem aquest regal de la història. Però sense oblidar que això és un primer pas, ja que el país …

M'estimo molt el meu país, un poema de Vicent Andrés Estellés

Imatge
Un poema de pell de gallina del gran poeta de Burjassot

M'ESTIME MOLT EL MEU PAÍS Em deixaré la pell qualsevol dia pels seus combats i les seues raons.
En tot allò que millor o pitjor he anat fent tot al llarg dels meus dies.
Molt he estimat i servit l'idioma: si no ho he fet millor és que no ho sé.
Molt he estimat les dolces gents anònimes i he agraït, fins i tot, els silencis.
Hi ha clars lligams i vinculacions i manaments d'idioma i cultura.
Me'l pense així arribant al seu cim, l'acompliment de vàlids compromisos.
M'estime molt el meu país
Hores amargues i de lluita pública, púdiques hores d'un amor invicte!
Com oblidar les dignes mans del poble, el comprensiu silenci que ens unia?
Molt combatut i molt acerbament, he agraït algun simple got d'aigua.
Si perseguien, si assetjaven, si em prohibien, si perseverava.
Pels seus camins i les seues batalles

11 de setembre de 2015: Via lliure al clam d’un poble

Imatge
El proppassat dia 11 de setembre, la Meridiana de Barcelona es va omplir de nou de gent d’arreu del Principat, dels Països Catalans i de molts llocs del món. Un dia per no oblidar el clam d’un poble que clama per la llibertat. Més de 100 trams, plens a vessar, de gent amb punters de tots colors, significant cadascun, eixos pel nou país que hem de bastir. Feia feredat veure infants recent nascuts i gent gran que feia un gran esforç per ser-hi. Una festa pacífica que va mobilitzar entre 1.4 i 2 milions de persones.  Un dia festiu, cívic, a on va imperar la bonhomia, la solidaritat. I sense ni un sol incident. Però malgrat aquest èxit eixordador de la convocatòria de l’Assemblea Nacional Catalana, encara hi ha cervells obtusos (per no dir-los mini cervells) que ens insulten per voler decidir el nostre futur. Gent curta de mires, imperialista i arrogant. Però la millor medecina contra aquests garants de l’antidemocràcia és no perdre el somriure i continuar endavant.  Perquè podem. Perquè …

“El nom de la rosa”, d’Umberto Eco

Imatge
Aquest proppassat mes d’agost, enmig d’un viatge lluny de la terra que em va veure néixer, vaig passar hores mortes llegint “El nom de la rosa”, d’Umberto Eco, en la seva edició de “La butxaca”. Un llibre genial, d’aquells que et mantenen en tensió, amb ganes d’anar descobrint com es descabdella la història. Una intriga molt ben ambientada en l´època medieval, molt ben documentada i una història molt ben treballada. De totes maneres, en l’edició llegida, hi ha bastantes faltes d’ortografia i trobo a faltar, per gent que no sap llatí, com jo, una traducció dels paràgrafs en aquesta llengua. És un llibre que entretén, molt ben treballat i escrit, però en alguns moments, pels forans en certes disciplines de la història medieval, pot resultar poc entenedor i fins i tot feixuc, però el fet que es narri una història, podríem qualificar de policíaca, fa que no s’abandoni la lectura del llibre, ans el contrari. Una novel·la narra una època que segurament ha marcat el destí de la història, i d…

EUROPA 2015, vergonya

Imatge
EUROPA 2015 Mirada perduda. Sense esperança.  O potser sí,  que n’hi ha un bri. Nord enllà s’albira un camí, polsós, però un camí, el llindar entre la vida i la mort. Enmig la vegetació, solcada de trampes mortals, s’aferra a aquest miratge. Els peus llagats ja no dolen. ni les espatlles esgotades, ni la ferida sagnant a l’orella, ni els braços enfortits de carregar farcells en un costat i sa filla a l’altre. Camina ràpid; tot el que les nafres li permeten. Els ulls negats de llàgrimes en veure, que  l’agonia per sobreviure, el soroll dels bombardejos, el ventre famolenc  de tota la família, seran prest un malson que es perdrà en les rialles de la nova vida que els espera, allí, més enllà del camí. Quan ja hi són, el bri d’esperança es fa fum. Una frontera d’indignitat, una frontera de vergonya, Una frontera que no els deixa sortir de l’infern o que  falsament condescendent, els permetrà establir-se en un camp de refugiats La frontera de l’Europa del 2015. S’esfuma l’esperança. S’esfuma la dignitat. S’esfuma l…

Galícia, del 23 al 27 de juliol de 2015: de Compostel·la a Girona (dia 5, 27 de juliol de 2015) (i IV)

Imatge
Actualment hi ha dues normatives diferents, però només una és oficial. L'ha aprovada la RAG i s'utilitza a les institucions oficials i l'educació, com també l'emprenedoria la major part d'escriptors. L'altre sistema, orientat cap al portuguès pel moviment de reintegracionisme (reintegracionismo), utilitza un sistema conegut com a normativa de màxims ortogràfics, és promogut per l'Associaçom Galega da Língua(AGAL). Una altra posició, més enllà del reintegracionisme, és el lusisme (lusismo), que proposa d'inserir el gallec plenament a la normativa de la comunitat lingüística portuguesa. El2003va fer-se una revisió de la normativa oficial amb alguns canvis petits cap a la normativa portuguesa. Fins aquell moment hi havia una altra normativa que era un compromís de la reintegracionista i l'antigament oficial, però després de la revisió els seus seguidors han acceptat la nova oficial. El1986i el1990, hi hagué dues trobades dels països lusoparlants per tal…

Galícia, del 23 al 27 de juliol de 2015: de Compostel·la a Girona (dia 5, 27 de juliol de 2015) (III)

Imatge
El gallec (galego) té el reconeixement dellengua pròpia, illengua oficialjunt al castellà, aGalícia(Constitució espanyola de 1978 art. 3.2. i Estatut d'Autonomia de Galícia art. 5). Forma part, igual que elcastellà, del grup dellengües iberoromàniquesi està estretament emparentat amb elportuguès, amb el qual va formar unitat lingüística (gallegoportuguès) durant l'edat mitjana. De fet, segons alguns segueix formant-la avui dia malgrat les diferències sorgides (https://ca.wikipedia.org/wiki/Reintegracionisme  ). El gallec presenta tres blocs diferents de parla que creuen Galícia de nord a sud; són els blocs: occidental, central i oriental, que al seu torn es subdivideixen en diferents àrees. El gallec es parla, a més de Galícia i el nord de Portugal, a l'occident d'Astúries i de les províncies de Lleó i Zamora. Fora del nord-oest, es troba la fala del valla de Jálama a Extremadura, relacionada amb el portuguès i per tant també amb el gallec. A Galícia, el gallec és la ll…

Galícia, del 23 al 27 de juliol de 2015: de Compostel·la a Girona (dia 5, 27 de juliol de 2015) (II)

Imatge
Actualment, el gallec és parlat per quasi més de tres milions de persones. És la llengua oficial (al costat de l'espanyol) a la comunitat autònoma deGalícia. També és parlada per una part important de la comunitat gallega a l'exterior, escampada arreu del món. Des del punt de vista lusista, a Galícia es parla una llengua que té 200 milions de parlants al món, coneguda com a portuguès. Tot i així, al "gallec" del continent europeu, s'haurien d'incloure els parlars del nord de Portugal, atès que tenen el mateix substrat i norma lingüística d'auto-identificació de l'Eurorregió Galícia-Nord de Portugal. Cada any, i en honor aRosalía de Castro, el17 de maigse celebra el "Dia de les Lletres Gallegues" (Dia das Letras Galegas), dedicat a algun escriptor en aquesta llengua (triat per laReal Academia Galega). Aquest dia és aprofitat pels organismes oficials per sostenir l'ús i coneixement de la llengua gallega. A ladècada de 1990es descobrí que en …