Galícia, del 23 al 27 de juliol de 2015: de Compostel·la a Girona (dia 5, 27 de juliol de 2015) (II)

Actualment, el gallec és parlat per quasi més de tres milions de persones. És la llengua oficial (al costat de l'espanyol) a la comunitat autònoma de Galícia. També és parlada per una part important de la comunitat gallega a l'exterior, escampada arreu del món. Des del punt de vista lusista, a Galícia es parla una llengua que té 200 milions de parlants al món, coneguda com a portuguès. Tot i així, al "gallec" del continent europeu, s'haurien d'incloure els parlars del nord de Portugal, atès que tenen el mateix substrat i norma lingüística d'auto-identificació de l'Eurorregió Galícia-Nord de Portugal.
Cada any, i en honor a Rosalía de Castro, el 17 de maig se celebra el "Dia de les Lletres Gallegues" (Dia das Letras Galegas), dedicat a algun escriptor en aquesta llengua (triat per la Real Academia Galega). Aquest dia és aprofitat pels organismes oficials per sostenir l'ús i coneixement de la llengua gallega.
A la dècada de 1990 es descobrí que en una vall de la província extremenya de Càceres -la Vall de Xàlima-, sobrevivia en forma dialectal, el gallec-portuguès, als també coneguts com a Os Três Lugares: Valverde del Fresno, Eljas i San Martín de Trevejo. Seria una variant del gallec antic portat per colons els segles XII i XIII, però més aviat és portuguès arcaic de la Beira.
El gallec es parla a Galícia, on és la llengua oficial juntament amb el castellà. També es parla a les zones limítrofes de Castella i Lleó iAstúries. Aquestes zones fora dels límits administratius de Galícia reben el nom de Galícia irredempta.
A Castella i Lleó, es parla a l'occident de la comarca d'El Bierzo, a la província de Lleó, i en una zona de l'oest de la província de Zamora, anomenada As Portelas, formada pels municipis de Porto, Pías, Lubián i Hermisende i a la pedania de Calabor, al municipi de Pedralba de la Pradería. En ambdues zones es permet el seu ensenyament reglat segons un acord entre les Conselleries d'Educació de la Xunta de Galicia i la Junta de Castella i Lleó. El curs 2005-2006 cap col·legi senabrés va sol·licitar encara impartir l'assignatura optativa de gallec, enfront dels 844 alumnes que ja l'estudien en 9 municipis bercians, a càrrec de 47 professors. A més en l'Estatut d'Autonomia de Castella i Lleó, al seu article 4t, s'hi indica: "Gaudiran de respecte i protecció la llengua gallega i les modalitats lingüístiques als llocs que habitualment s'utilitzin".
Al Principat d'Astúries es parla en 19 municipis limítrofs pertanyents a la comarca de l'Eo-Navia, on s'anomen aeonaviego o gallec-asturià.
Les comunitats de gallecs a Hispanoamèrica, especialment a Buenos Aires (Argentina), Caracas (Veneçuela),Montevideo (Uruguai), L'Havana (Cuba), Ciutat de Mèxic (Mèxic) i a Europa, el conserven amb força precarietat.

En tres municipis extremenys fronterers amb Portugal de la Vall del Xàlima, Valverde del Fresno, Eljas i San Martín de Trevejo, es parla la Fala de Xàlima. Es tracta d'una modalitat gallego-portuguesa sobre la qual hi ha una certa polèmica amb tints polítics, com a les altres falses frontereres galaicoportugueses: si és una tercera branca del galaicoportuguès, un portuguès antic de les Beires amb superestrats lleonès i castellà o un gallec amb superestrats lleonès i castellà, alguns historiadors afirmen que procedeix dels gallecs participants en la Reconquesta que es van instal·lar en aquestes zones. (continuarà)
(La fotografia correspon a un cranc observat a As Catedráis)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

LA VISITA TURÍSTICA (un conte)

Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 11: el dia del biòleg i retorn cap a terres catalanes(14 de setembre de 2016) (VII)