Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2020

Jordània, dia 6: fent una petit recorregut pel Mar Roig, Aqaba, i cap a Amman (2 de gener de 2018) (i VIII)

Imatges
Tot marxant veiem que hi ha una gran tanca més enllà, amb torres de vigilància. En Moha ens diu amb resignació, que és territori ocupat de Palestina i que les mesures de seguretat són molt fèrries. Anem fent i de sobte en Moha ens diu que hem de baixar del bus, perquè hi ha una petita averia, però tot resulta ser una bona broma seva per tal que puguem contemplar una preciosa posta de sol enmig del desert. Ell, el nou policia turístic que portem i l’Ahmed, el xofer, ens fan un bon fart de riure en veure les nostres cares d’astorament. Fem unes quantes fotos i xerrem amb la gent abans de tornar a la marxa. Anem tirant i ens parem per una parada tècnica. I encara en farem una altra... Tot fent camí, però, en Moha ens va explicant coses de la seva religió. Ens explica que els homes han de pagar un dot per les dones, i que aquest sol ser en diners o també material. Segons ell, les dones tenen els diners per al seu ús i en fan el que volen. A més, l’home també ha de disposar d’un

Jordània, dia 6: fent una petit recorregut pel Mar Roig, Aqaba, i cap a Amman (2 de gener de 2018) (VII)

Imatges
Poc ha canviat des de llavors. En aquestes regions inaccessibles del Sinaí, es pot experimentar el desert i la muntanya en el seu estat més elemental i primitiu. Soledat i silenci són aquí sovint els únics acompanyants. El límpid aire, el fascinant cel estrellat i una naturalesa intacta en la seva major part, també permeten viure al modern  pelegrí  una mescla d'aventura i recolliment. Es penetra físicament, mentalment i espiritual en el món de les primeres tradicions jueves i cristianes. Se succeeixen els vestigis del monacat primitiu i s'aprèn dels  beduïns  que viuen aquí des de fa mil·lennis com es resisteix a la calor i el fred i quina és l'energia del  Sinaí . Segons la llegenda, les restes de santa  Caterina d'Alexandria  foren portades fins aquest cim pels àngels, que la prengueren sota la seva protecció després del seu martiri. Caterina era un jove bella, instruïda i molt eloqüent, que amb la seva commovedora retòrica aconseguia persuadir fins i tot filò

Jordània, dia 6: fent una petit recorregut pel Mar Roig, Aqaba, i cap a Amman (2 de gener de 2018) (VI)

Imatges
Durant el viatge també hem sentit a parlar del Mont Sinaí ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Mont_Sina%C3%AD ):” El  mont Sinaí  (2.285 m) a la  península del mateix nom  ( Egipte ), és la muntanya on, segons l' Antic Testament ,  Moisès  va rebre les Taules de la Llei amb els  Deu Manaments . Als seus peus, hi ha el  monestir de Santa Caterina . La veu Horeb, significa «sec, desolat», i respon bé a l'aspecte dels cims granítics de la península. Fou potser, des del seu origen, sinònim de  Sinaí ? És possible que hagués indicat alguna diferència local, que desaparegué més tard. Encara que, si es pren  Sinaí  per adjectiu, es podria explicar com el mont o massís d'Horeb pogué rebre aquest epítet a causa de la proximitat al desert de Sin o, segons alguns autors, a causa del déu Sin. Es creu, tanmateix, que no se n'ha de donar una localització massa precisa. Pel que respecta a la teoria de relacionar el doble nom de  Sinaí  i Horeb amb una idea còsmica, o sigui, de la L

Jordània, dia 6: fent una petit recorregut pel Mar Roig, Aqaba, i cap a Amman (2 de gener de 2018) (V)

Imatges
El  1993 , accedeixen al govern israelià els laboristes, fet que desbloqueja les negociacions. El setembre d'aquest any, el sector de l'OAP dirigit per  Iàsser Arafat  i Israel signaren els acords de  pau d'Oslo , patrocinats per l'ONU i els EUA, pels quals s'havia de materialitzar la doctrina de  pau per territoris . L'acord, però, no fou ben rebut pels extrems d'ambdues parts. Tingué l'oposició del  Likud  i els ultraortodoxos jueus i, de la part palestina, fou rebutjat per  Hamàs ,  Hesbol·là  i altres grups radicals. L'acord consistia en el fet que els guerrillers havien d'abandonar el país a canvi de no tocar els camps de refugiats. Les milícies libaneses van dur a terme matances als camps de refugiats de Sabra i Xatila (més de 3.000 assassinats). Això va provocar que el llavors primer ministre d'Israel,  Ariel Sharon , hagués de dimitir. El  12 d'abril  de  1994 , Israel i l'OAP conclouen al  Caire  l'acord sobre la