Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2012

La castanyada!

Imatge
Avui s'acaba octubre, avui és el dia de la castanyada, una festa ben nostrada que està amenaçada per l'invasor Halloween... Recordo de xiqueta que anava amb els avis a recollir castanyes; les deixàvem assecar i els dissabtes a la tarda, amb tota la família, ens assèiem vora el foca i les torràvem. De tant en tant, alguna espetegava i ens donava un bon ensurt! Després les covàvem amb una saca i les pelàvem, embrutint-nos les mans i jugant a dibuixar figures a les cares dels cosins i de la família. I com que les castanyes passen molt millor amb un bon traguinyol de vi dolç o moscatell, doncs una aixecada de porró, mentre els grans feien veure que no ho veien. Un cop la panxa plena, era moment d'escapar-nos a jugar altra vegada, vivint en la completa innocència de qui ha de descobrir les alegries i les penes de la vida. Quins records de la castanyada, una festa que hem de mantenir ben viva, és part del nostre patrimoni gastronòmic i cultural! Visca la castanyada!

"Ara que estem junts" de Roc Casagran

Imatge
Un dia d'aquests en què tot surt una mica al revés, vaig entrar a una llibreria i em vaig comprar la novel·la de Roc Casagran "Ara que estem junts" (editorial Columna). I la veritat és que va ser una bona compra. De seguida em vaig engrescar en la lectura d'aquest llibre fresc, dinàmic, emocionant, emotiu... i sobretot carregat d'històries humanes enmig de la Història. Acabant les darreres línies no vaig poder evitar que les llàgrimes rellisquessin galtes avall. Llàgrimes d'emoció, però també d'homenatge per a totes aquelles persones a qui la guerra va destrossar la vida, que van perdre els seus éssers estimats i que van haver de marxar a l'exili. I no vaig poder evitar pensar en l'avi Miquel, que també va estar tancat al camp de concentració d'Argelers, com el narrador. Una gran història d'amor, de superació, d'esperança enmig de les tenebres, a on l'humor permet que no tot es vegi tant negre com és. Un relat per no oblidar el nos…

Girona fa olor a Fires!

Imatge
Com cada any pel dia de Sant Narcís, Girona fa olor a Fires! Els venedors de castanyes em recorden que s'acosta l'hivern, però abans, una gran festa. La catedral, símbol de la ciutat, més il·luminada que mai, fa d'espectadora muda de dies i nits de festa. Amors furtius, primers flirtejos, descobrir nous grups musicals, passejades pel plaer de passejar, infants que per primera vegada pujaran a les atraccions, avis i àvies que orgullosos de veure la seva descendència gaudint de la festa i recordant com era la vida a la ciutat fa uns quants anys. Tot i que sempre les coses es poden millor, avui és dia de gaudir de les Fires de Girona i de la llibertat!

Danses (i balls) (un conte)

Imatge
Em vaig aficionar a això del món de la dansa quan em van encarregar un article per una revista. Sóc un periodista free-lance. Em pagaven prou bé perquè fes un reportatge sobre diferents maneres de ballar. Després de fer una exhaustiva cerca bibliogràfica per biblioteques i internet, vaig començar pels balls clàssics. Vaig anar a visitar a una escola de dansa de la ciutat a on habito i amb la connivència de la directora i la monitora de ball, vaig estar espiant les classes, per tal que els i les alumnes no se sentissin intimidats per la meva presència. Tot sigui dit, també vaig fer algunes fotografies. Després de ja gairebé una setmana de contemplar com les parelles es movien a ritme de tango, vals, txa-txa-txa, etc, em vaig presentar i els hi vaig fer algunes preguntes: Per què balleu? Quin ball us agrada més? Què us aporta ballar? Després de xerrar amigablement amb la concurrència, vaig acomiadar-me i amb la professora, una noia que no sabia estipular a primera vista si tenia entre 2…

Otger Cataló

Imatge
D'on ve el nom de Catalunya? Un possible origen del nom podria ser la derivació del cognom d'Otger Cataló, que hauria alliberat la que ara és la terra catalana dels sarraïns. Tot i això, sembla que tot és una llegenda, ja que aquest possible origen del nom Catalunya es va començar a propagar cap al segle XV, quan se suposa que va viure al segle VIII.  Què diu la llegenda? Doncs, segons el text extret de la viquipèdia, és la següent:
"Segons la llegenda, Otger Cataló va sobreviure a l'escomesa sarraïna que va arribar fins a les valls pirinenques. Tots els guerrers cristians havien mort. Només ell va sobreviure, malferit i amagat a les muntanyes del Pirineu. Sota la protecció de la seva tenda feta amb pell de cabra, fou atès per l'afecte del seu gos gànguil, el qual diàriament li llepava les ferides. Otger, a poc a poc, s'anà recuperant. S'alimentava de fruites silvestres i de la llet d'una ovella. En la mesura en què se li anaven guarint les ferid…

George Groz, un poema de Marc Granell

Imatge
George Groz Hi ha vesprades que sonen com revòlvers
en mans de policies i ministres
de sanitat, educació i justícia.

Hi ha ministres que saben a cadàvers
suculents i cofois quan es passegen
pel parc pulcríssim diumenge a la vesprada.

D'acord. Les vesprades no sonen.
D'acord, d'acord. Els ministres no saben a res.
D'acord, d'acord, d'acord. Els policies són sagrats
i naixen
del ventre immaculat de la innocència.

Qui vulga dir mentides
que òbriga la finestra
i mire
i cante el que hi veu
perquè el que hi veu
no passa.

Hi ha revòlvers que llepen com els dits
savis i eterns de la puta més cara del bordell
el forat ferit del cul de cada somni.


Sense cap lògica

Imatge
No trobo gaires explicacions als pressupostos que aquell partit de fatxes que és el PP ha presentat. Gairebé cap inversió a Catalunya, ans al contrari. Pugen taxes d'aeroports com el de Girona, per exemple, aquesta colla de lladres. Mentrestant, una cinquena part dels seus diputats a les Corts Valencianes estan inculpats per corrupció. S'entesten a voler fer el corredor central enlloc del corredor mediterrani (essent així la riota d'Europa), fan inversions milionàries en vies de tren, autopistes i aeroports dels quals se saps que seran deficitaris. I per què això? Doncs per escanyar-nos encara més als catalans. Al principi, quan sento aquestes notícies em moro de ràbia. Però cada vegada menys. Cada vegada que fan això, un català més es fa independentista. Si en el fons ens estan fent la feina! Que apliquin la seva lògica il·lògica, que nosaltres fotem el camp del seu putrefacte femer.

La burgesia "catalana"

Imatge
Ja fa algunes setmanes que han començat els estirabots d'una part de la burgesia catalana, que veu amb una gran por deixar d'oferir diners a Espanya. La típica burgesia que durant anys ha coartat la llibertat d'aquest país, buscant sempre el pactisme per sortir-ne econòmicament beneficiada. La burgesia que s'amaga de ser catalana, que no vol la independència, que llepa el cul al rei i a tot el que faci ferum a Espanya. Però sortosament, hi ha una part d'aquesta burgesia que sembla que ha obert els ulls i ha entès que dins d'Espanya no hi fem res. Però l'altra part només es dedica a ficar pals a la roda del procés de transició nacional, alimentant constament tot tipus de pors, especialement econòmiques. Però per una vegada, hem de vèncer la seva oligarquia, actuar en vertadera democràcia, i si a aquesta burgesia que tant de mal li ha fet el país no vol viure en una Catalunya plena, doncs ben senzill: carretera i manta, que calés no els en falten!

Un poema de Joan Fuster

Imatge
EL MATÍ I TU Ara t'enrioles, i el matí es fa espès
de versos i espígol, de festa i ocelles.
Ara les mans teues esbullen poncelles,
i el matí es pentina amb galtes i oboès. Ara entre els pollancres hi ha un clam sorprès:
t'has endut llur ombra sota tes parpelles,
i el matí s'hi esquinça, balb de llums novelles.
Oh els teus ulls dolcíssims, on mai no es pon res! Ara, escuma rossa, entorn dels nostres passos
una primavera antiga es va desfent,
i el matí s'eixampla sobre cérvols lassos. Tot se m'anuncia com una florida,
com una sang tendra que em cenyís breument.
I et tinc vora els llavis: què més és la vida?

Tardor

Imatge
S'escurcen els dies. El verd de la primavera, més tard transformat en groc, ara esdevé marró. I la terra adobada per les pluges comença a oferir els seus fruits: els "caçats" bolets, les castanyes, el vi que ja va fermentat i que acompanya una bona paperina de castanyes. En algunes cases, les llars de foc ja es comencen a encendre, algunes aus ja han marxat cap a destina més càlids, alguns animalons preparen pacientment el jaç per hivernar. Em quedo sovint embaladida contemplant les muntanyes quan vaig de camí cap al poble a on vaig créixer, amb un impressionant amalgama de colors. I per dins, unes ganes boges de continuar estimant aquesta terra, de tastar els seus fruits, de la bellesa de la seva natura, i ben aviat, gaudir-la en plena llibertat!


La cultura de la por

Imatge
Estem en una tardor més calenta que no pas la canícula que ens ha conferit aquest estiu. I és que la societat catalana ha despertat i bull, clama el dret a decidir el nostre país. Però com sempre, ja hi ha qui vol infondre la por a la gent amb notícies falses. Primer, que seríem un país pobre, fet totalment erroni. Segon, que el castellà seria perseguit. Tercer, que les multinacionals fotrien el camp. I continuant amb la llista, algunes més poc il·lustrades s'atreveixen a dir que els pensionistes no cobrarien, que als immigrants se'ls faria fora... Tot això només és la cultura de la por, de voler atemorir amb mentides sobre els efectes de la independència. Però jo ja he perdut la por. I no em crec la seva demagògia i les seves mentides. Només crec en un futur esperançador i que porta entre els seus misteris, la independència del Principat. I si no els hi agrada a tots aquests que només inculquen por, doncs que s'hi posin fulles. A continuar lluitant cada dia!

SÚPLICA

Imatge
SÚPLICA Prou. Marxa. Si us plau… T’ho demano. No hi tornis T’ho prego. T’ho exigeixo. Noem clavis més aquell verí dolç, somnolent, que em tenalla, sigil·losament, l’existència; sí, aquell esguard tan teu, que em mata de vida. T’ho suplico!! Ai las! Has tornat a cometre el pecat que em tortura Una nova injecció des dels teus ulls líquids m’embriaga delerosament, em fa levitar fins al nirvana. T’ho imploro, t’ho suplico. Si us plau. Queda’t. Emmetzina’m de vida cada dia. Per sempre.

Doble joc, de Ken Follett

Imatge
Just abans que s'acabés definitivament l'estiu, també vaig acabar de llegir el llibre "Doble joc", de Ken Follett. Me'l va recomanar un amic i la veritat és la que decisió va ser encertada. Es podria definir com un "thriller" trepidant a on res és el que sembla. Una novel·la ambientada després de la segona Guerra Mundial, on conflueixen el xoc de cultures entre els EUA i la URSS. El relat transcorre en menys de dos dies i se centra en la cursa espacial. Intriga, traïcions, amor, retorn al passat, el comunisme ... tots aquests elements i d'altres es barregen en aquesta novel·la que és de les que enganxa, d'aquelles que comences i no pots parar.. A més, personalment m'ha fet pensar sobre què som capaços de fer els humans per defensar idees... 


12 d'octubre, un any més, res a celebrar

Imatge
Avui no tinc res a celebrar. Més que celebrar, és un dia d'infaust record per moltes poblacions indígenes d'Amèrica. Colom va descobrir Amèrica i amb aquest descobriment que hauria hagut de servir per enriquir cultures, l'única cosa que es va aconseguir va ser portar destrucció i malalties. Però avui també és el dia en el qual l'espanyolisme més ranci, més racista i més feixista surt al carrer. Però ara ja hem perdut del tot la por. Caminem, indefectiblement a allunyar-nos de l'Estat Espanyol i dels seus complexos i de les seves mentides. Avui és un dia de record per les persones assassinades pel feixisme. Avui no és un dia per celebrar res. És un dia per no oblidar els pobles indígenes i les seves lluites. És un dia ja de menys per arribar a la llibertat del nostre poble.

Censura informativa

Imatge
Un bon panxot de riure em vaig fer amb la censura que les televisions espanyoles amb la manifestació sobre la independència de Catalunya. Patètic, demostrant que tenen por, molta por. Una manifestació cívica, a on hi havia més de dos milions de persones amb un únic clam de llibertat. Mitjans de comunicació d'arreu del món van donar la notícia de la manifestació, amb més o menys objectivitat, però no així la majoria de mitjans de comunicació espanyols, que la van menystenir. Ells que presumeixen de ser tant demòcrates han demostrat que només coneixen la repressió i la censura. Però el poble català ja ha perdut la por. I ja no tem la censura ni es creu les mentides que propaguen una bona colla de mitjans de comunicació. Més que mai, ara ens cal unitat per saltar la reixa i poder escapar. Ja hi som pel camí!!!




Un peix que es mossega la cua

Imatge
Un peix que es mossega la cua és el que està passant actualment al sistema universitari català. Un altre dia parlaré del professorat, però avui ho faré sobre els alumnes. Estan pagant matrícules desorbitades per un dret legítim a l'ensenyament. Alguns d'ells han de deixar de fer assignatures per a poder compaginar-ho amb alguna feina (afortunats són els qui en troben alguna!) per a poder-se pagar els estudis. D'altres, que ja han acabat les llicenciatures, volen fer màsters, però els preus prohibitius els en fan desdir i es coarta la seva llibertat de continuar aprenent. Això comporta que els màster no es puguin realitzar i s'empobreix l'oferta formativa, portant fins i tot a l'acomiadament d'alguns professors. Sembla que tornem a temps a on només a les elits se'ls estava permès estudiar. I no és això, companys, no és això! Per una educació universal, prou retallades i prou increments de taxes!

Avui també és la meva diada, el 9 d'octubre

Imatge
Com a  ciutadana que em sento dels Països Catalans, avui també és el meu dia, la diada del 9 d'octubre, a on es commemora l'entrada del rei Jaume a València el 1238. El País Valencià, aquesta part que els peperos s'entesten a batejar com a Comunitat Valenciana, a on l'especulació ha fet malbé gran part del patrimoni natural, a on la corrupció és a l'ordre del dia, també és el meu país. I dins d'aquest país hi ha gent compromesa amb la llengua, amb la cultura, amb l'ecologisme, la gent que estima i sent la terra. Espero que en qüestió de pocs anys el País Valencià formarà part d'uns Països Catalans lliures i federals. A continuar somniat, que a voltes els somnis es fan realitat! Feliç diada!


Imatges inesborrables d'un dia inoblidable: #11s2012

Imatge
Ara que ja fa gairebé un més de la manifestació independentista del dia 11 de setembre. El camí és llarg, ple d'incerteses i obstacles però d'una il·lusió fèrria. I mentre tanco els ulls em vénen a la memòria un reguitzell d'imatges que ja no se m'esborraran: els infants que viuran aviat en un país lliure, avis amb ulls emocionats que ni s'ho creuen, milers, milions d'estelades al vent, famílies senceres, i les "xonis" parlant castellà però cridant a ple pulmó "independència" fent voleiar l'estelada, l'àvia endiumenjada que s'ho mira complaent, l'estelada gegantina de la façana de Flaix FM, la música, les cares conegudes, les desconegudes, els immigrants que s'ha fet seva la nostra acollidora terra i la defensen, ulls plens d'il·lusió, mans entrellaçades, els teus ulls, milers d'autocars, les pancartes, i un llarg etcètera. I per sobre de tot, un clam que ja no té aturadaor: INDEPENDÈNCIA!

Torna l'Avellana Jove 2012

Imatge
Demà, a Brunyola, sota l'esguard del castell que tantes històries amaga entre les seves parets, celebrarem un nova edició de l'Avellana Jove, una nit de gresca organitzada per l'Associació de Joves de Sant Martí Sapresa i Brunyola. Una nit sota les estrelles (esperem) per somniar, divertir-nos i sobretot, gaudir de la companyia d'oriünds i forasters! Aquest any gaudirem de la música de La Loca Histeria, la Jet Set, Paràsits i Useful DJ, a més de concursos i altres sorpreses. Us hi esperem! T'hi apuntes?? :) PD: Gràcies a tots als col·laboradors i a tota la gent que ens dóna un cop de mà!



I d'això en diuen democràcia...

Imatge
El proppassat 21 de setembre va succeir els fets que deixo escrits a continuació, al Casal Independentista al Forn de Girona. Tenen por, molta. Però nosaltres ja l'hem perduda. Es multiplicaran atacs i provocacions, però cal ser ferms, no caure-hi. Perquè ben aviat, ben aviat, guanyarem. I millor, viure amb un somriure, si a l'horitzó hi ha ser lliure!
(extret de:  http://www.casalelforn.cat/ )
Agents secrets de la policia espanyola intimiden diverses persones en el Casal Independentista El Forn de Girona
El Casal i Alerta Solidària ho consideren una provocació, reclamen que s’aclareixin els fets, s’identifiquin els responsables i que l’Ajuntament actuï per evitar situacions semblants en el futur
Divendres 21 de setembre al vespre dos policies de la brigada d’informació de la Policia Nacional espanyola de Girona van entrar al Casal Independentista El Forn i, després de demanar dues cerveses, van començar a saludar a diverses persones per al seu nom i a assegurar-los que e…

"El gran engany" de Dan Brown

Imatge
Un dia del ja passat estiu, a on la canícula no deixava gaires forces per fer res, vaig agafar una llibre sense amo ni mestressa del prestatge del pis. El vaig agafar a l'atzar i em va caure a les mans "El gran engany" (Empúries) , de Dan Brown (http://ca.wikipedia.org/wiki/Dan_Brown ) , conegut per ser també l'autor d'altres novel·les ja cèlebres com "El codi da Vinci" o bé "Àngels i dimonis". Sense ni adonar-me'n m'hi vaig ben enganxar. El llibre narra una història de conspiracions a on res no és el que sembla. Un meteorit trobat a l'Àrtic que sembla que és la prova de l'origen extraterrestre de la vida a la terra, les forces d'elit especials dels Estats Units entestades a amagar secrets, la filla díscola d'un candidat a president dels EUA, un científic emminent... Tota una barreja molt interessant que mostra com en pot arribar a ser de cruel la lluita pel poder, capaç de trepitjar i eliminar tot el que hi hagi davant…

Breu cronologia de la història d'Irlanda (i III)

Imatge
Un breu resum de la cronologia de la història d’Irlanda es troba a : http://innisfree1916.wordpress.com/historia-de-irlanda/cronologia-historica-de-irlanda/ 1948
El Estado Libre (los Veintiséis Condados) proclama la República de Irlanda. (1) 1967
Se funda la Asociación por los Derechos Civiles en Irlanda del Norte (NICRA). 1970
Nacen el Sinn Féin Provisional y el IRA Provisional, como escisiones del SF y del IRA respectivamente. 1971
Se funda el mayor grupo paramilitar unionista, la UDA (Ulster Defence Association). 1972
Se produce el Bloody Sunday (Domingo Sangriento) en Derry, en el que catorce personas mueren a manos del Ejército británico durante una marcha pacífica de la NICRA. (1) (2) 1981
Como culminación de las protestas de los presos republicanos de los bloques H de la prisión de Long Kesh, en demanda de sus derechos como prisioneros políticos, se desarrolla una huelga de hambre en la que morirán diez presos, entre ellos dos que habían resultado elegidos miembros del Parlamentario …

Breu cronologia de la història d'Irlanda (II)

Imatge
Un breu resum de la cronologia de la història d’Irlanda es troba a : http://innisfree1916.wordpress.com/historia-de-irlanda/cronologia-historica-de-irlanda/ 1848
Fracasa la rebelión de los Jóvenes Irlandeses (Young Irelanders), dirigida por William Smith O’Brien. 1858
Se funda la Hermandad Republicana Irlandesa (Irish Republican Brotherhood, IRB), también conocida como Hermandad Feniana. 1867
Fracasa la rebelión feniana de la IRB. 1879
Se funda la Liga de la Tierra (Land League), por Michael Davitt. 1893
Se funda la Liga Gaélica (Conradh na Gaeilge). 1905
Se funda el Sinn Féin, por Arthur Griffith. (1) 1912
La Cámara de los Lores rechaza el proyecto de Ley de Autonomía (Home Rule) para Irlanda. 1913
Se funda la Fuerza de Voluntarios del Ulster (UVF), una milicia unionista (protestante) contraria a la autonomía irlandesa. 1914
Se funda la milicia nacionalista Voluntarios Irlandeses (Óglaigh na hÉireann), que más tarde se conocerá como Ejército Republicano Irlandés (Irish Republican Army, IRA). 1…