Tardor

S'escurcen els dies. El verd de la primavera, més tard transformat en groc, ara esdevé marró. I la terra adobada per les pluges comença a oferir els seus fruits: els "caçats" bolets, les castanyes, el vi que ja va fermentat i que acompanya una bona paperina de castanyes. En algunes cases, les llars de foc ja es comencen a encendre, algunes aus ja han marxat cap a destina més càlids, alguns animalons preparen pacientment el jaç per hivernar. Em quedo sovint embaladida contemplant les muntanyes quan vaig de camí cap al poble a on vaig créixer, amb un impressionant amalgama de colors. I per dins, unes ganes boges de continuar estimant aquesta terra, de tastar els seus fruits, de la bellesa de la seva natura, i ben aviat, gaudir-la en plena llibertat!



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol