Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2011

Que es retallin el seu sou!

Imatge
Aquests dies a la comarca de la Selva estem revolucionats. Ens volen treure els serveis d’urgències de nit als centre d’atenció primària (CAP). Estic d’acord que cal racionalitzar els recursos (per exemple, instal·lant en alguns hospitals del país alguns serveis poc habituals i no en cada hospital), però no cal atacar a la primera línia d’ajuda als malalts. Com s’ho farà la gent de Sant Hilari i d’Arbúcies, per exemple, en els dies freds i nevats d’hivern per anar fins a Santa Coloma en cas d’urgència? És molt trist que retallin els serveis bàsics dels ciutadans mentre el que són al poder es poden permetre el luxe d’anar a treballar en helicòpter o bé no es rebaixen el seu sou, mentre als ciutadans se’ns van reduint serveis bàsics. Senyors governants, prediquin amb l’exemple, abaixin-se el sou i no ens treguin serveis bàsics!

Com una formiga...

Imatge
La setmana passada vaig anar a la capital, a Barcelona. Últimament, per diferents motius, hi he anat unes quantes vegades. I sempre que hi arribo, al principi, tinc la mateixa sensació de ser una formiga enmig d’un gran bosc. El brogit del trànsit, les cares anònimes que expressen molt o no expressen res, els metros plens de vides estranyes que potser són molt properes (mai ho sabré). Petons d’amants, baralles, renecs, mirades còmplices i altres no tant. Com si no existissis enmig dels milers de rostres que poblen la ciutat. Els cotxes passen com bales, les sirenes estridents es fan sentir sovint, etc. I és quan tinc aquestes sensacions que em recordo més del meu origen de pagès, amb el cantar dels ocells, els lladrucs del gossos, els miols dels gats, el bon dia el veí fent de banda sonora del meu dia a dia; llavors la formiga somriu i deleix de ganes de tornar al cau! J

Una bona notícia: Camps ha dimitit!

Imatge
La setmana passada (per fi!) el president del País Valencià, el senyor Francisco Camps, va dimitir. Li ha costat uns quants anys fer-ho, però amb una prepotència sense límits i un cinisme patètic, va dir que ho feia pel seu partit (com no, no podia ser altre que el PP) i perquè ell era una persona legal i integra (més o menys ho va dir amb aquestes paraules...). Veient la censura que va aplicar als mitjans de comunicació, que no va deixar que emetessin en directe la roda de premsa de la seva renúncia, com es pot dir que és una persona íntegra i legal ? Aquest senyor, que està acusat de corrupció ha fetun mal inimaginable al sud del meu país; quilòmetres de costa fets malbé de forma irreversible per afavorir els seus amics de la rajola; el català pràcticament prohibit, ja sigui a les escoles o bé prohibint veure TV3... I el que més em costa d’entendre és que fa un parell de mesos tornés a guanyar amb majoria absoluta. I el substitueix un de la seva mateixa corda. Però de moment, espere…

Què ens està passant?

Imatge
Aquest cap de setmana passat ha estat especialment tràgic. Primer la matança perpetrada a Oslo per un islamòfob i després la mort de la cantant Amy Winehouse. Per does motius ben diferents, els dos successos m'han fet estremir. El primer, per la crueltat i l'odi que traspúa l'acció d'aquest indesitjable. La sang freda amb la qual va actuar és detestable. Un bon piló de vides segades i famílies destrossades per l'odi contra aquells que no pensen el mateix.  I el segon per com l'èxit com acabar consumint, matant. Una noia plena de talent, d'èxit, que l'ha desbordat i que ja ha entrat al mite dels cantant morts amb 27 anys. Què ens està passant, què estem fent de les nostres vides, en què ens estem convertint? Crec que és hora de fer una bona reflexió de quina societat estem construint...

Chauoen

Imatge
Chauoen Verd i blau lluiten per regnar enmig del Rif. Una ciutat celestial construïda vers el cel, barreja blancs, blaus i verds. Vestimentes i làmpades de tots colors apareixen dins un mercat de frescor, per péixer la vida naixent a cada racó. Només el càntics de dolor i adéu i els peus damunt les llambordes esquerden la vida quotidiana, en un camí de comiat, sense mans de mare acompanyant el darrer camí d’una vida acabada de finir. Les olors de les espècies impregnen l’aire humit i amaguen les històries de la vida perduda enmig les muntanyes del nord del Marroc, a la blava Chaouen.

10 anys enrere...

Imatge
Per atzars de la vida, la setmana passada vaig tornar a fer coses que feia una bona pila d'anys que no feia. I no sé perquè vaig pensar que havia retornat 10 anys enrere. Vaig tornar a Montblanc, a on es va fer l'Acampada Jove. Em va venir a la memòria quan fa deu anys hi anava amb la colla, al mateix lloc. Dies de gresca i xerinola, nits de concerts i disbauxa, quan la innocència prevalia sobre la consciència. Amb el ventisca em revingué a la memòria la imatge d'un concert de Sopa de Cabra, abraçades amb les amigues. Els cafès a la plaça de Montblanc, somniat en el futur, revivint el nostre tendre passat. Teníem un món per descobrir (que encara tenim, eh!), res no importava més que passar-ho bé... I retornant 10 anys enrere també aquest cap de setmana vaig poder assistir al Rebrot, a Berga. A la ment, amb més força que mai, es van incrementar les ganes de continuar treballant i lluitant per aconseguir un país lliure a on hi hagi igualtat, a on les persones prevalguin per …

El català està amenaçat

Imatge
Aquest és un títol que aquests dies prèn més força que mai. A tot el territori de parla catalana la meva llengua està greument amenaçada, essent el partit popular el principal instigador de tot això. A Ses  Illes han suprimit l'òrgan de política lingüística, a la Franja la senyora Rudi vol que el català deixi de ser llengua oficial, al País Valencià el PP fa barbaritats (fins al punt de voler suprimir l'ensenyament en català) i al Principal la "Sra" Sánhez-Camacho vol l'ensenyament bilingüe. Fins quan haurem de continuar aguantant aquesta colla de feixistes, pretesament demòcrates, que no respecten la llibertat cultural? Són una colla de genocides de la llengua. I els de CiU no se'ls acut res més que pactar amb ells. Senzillament, uns i altres sou patètics i fastigosos. Tot sigui pel poder, no, CiU? Una vegada més haurem de ser els que estimem la nostra llengua, els que la sentim dins, els que des de baix la defensem. Perquè els que estan a la poltrona, o bé …

Per elles i ells...

Imatge
Dissabte a la nit, sota el cel estrellat de Berga i en el transcurs del festival Rebrot, mentre escoltava la cançó que deixo a continuació, la ment va divagar i va retornar molts anyes enrere, en època de la Guerra Civil i la postguerra. Mentre escoltava la lletra i la melodia de "Si demà no tornara" dels Obrint pas, inclosa dins del nou CD-llibre Coratge vaig pensar en el meu avi Miquel, tancat al camp de concentració francès d'Argelès-sur-mer, en l'oncle Narcís, enterrat en algun lloc que algun dia espero saber, en el tiu Tomàs, obligat a fer de picapedrer a les Canàries, etc. Som una generació que no hem de permetre que tot el sofriment que van patir els nostres avis i àvies quedi en l'oblit. En homenatge, per a tots vosaltres, perquè no oblidem, perquè som hereus de la vostra lluita per un món de persones i pobles lliures, per un món més just i solidari.

I si demà no tornara La por em desvetla a les nits sense dormir i sent el vell revòlver que descansa sobre el p…

De fora vingueren i de casa en tragueren...

Imatge
Ara són les campanes de Sant Mori, a l'Alt Empordà, les que han importunat als urbanites que vénen de cap de setmana a les nostres contrades. El so de les campanes és quelcom molt característic de la vida quotidiana a pagès, però hi ha qui no ho entén. Sincerament, si no els agrada aquest so, que es quedin a casa seva. I com aquest exemple tindríem també el de les vaques de Llanars, a les quals els han fet lligar l'esquella perquè no "molestin" els turistes. I per no parlar de la gent que s'ha comprat una segona residència al costat de granges de polls de tota la vida, a les que ara fan tancar perquè la ferum de la vida a pagès els molesta. I em pregunto:  a tota aquesta colla d'hipòcrites no els molesta el fum i la contaminació de les seves ciutats? No els molesta el soroll eixordidor del trànsit en hora punta, no els molesten els crits dels vianants i les olors de les fàbriques? Ràbia, em fa molta ràbia que vinguin de fora a imposar el seu "benestar&qu…

Locus evelinus d'Albert Compte

Imatge
Fa ja uns anys que, malauradament, el gran poeta i escriptor Albert Compte ens va deixar. Darrere seu queden algunes novel·les com “El crit de l’Ornitorinc” o el poemari “El romancero Goliardo”. Recentment, l’editorial El Llop Ferotge, una editorial gironina que fa una feina de formigueta amb resultats colossals, ha publicat un poemari titulat “Locus evelinus”, escrit durant el mes de març del 2002. Per resumir-ho, per mi, és tot un tresor. 26 poemes que expliquen les vicissituds d’una relació, el procés d’enamorament, amb un llenguatge exiquist. Molts són els poemes que em tenen captivada, com el de “Rechaza imitaciones” , “Pienso parar este tren en marcha”, “El cielo”, etc. Llàstima que aquest poemari va quedar inacabat, però no per això perd gens de força. Una lectura perfecte per un capvespre d’estiu. I espero amb delit la publicació de més obra inèdita d’aquest grandiós escriptor i millor persona. Gràcies Albert, siguis on siguis, per la teva poesia! No us el perdeu!

Nit d'estiu a la fresca a Brunyola!

Imatge
Avui l’Associació de Joves de Sant Martí Sapresa i Brunyola us convidem a visitar alguns indrets del nostre municipi. Hem organitzat una caminada popular seguida d’una botifarrada i un recital de música i poesia. Ara que arriba l’estiu, que els dies són llargs i les nits curtes, que ve de gust rememorar temps passats, on les nits d’estiu transcorrien a la fresca, us convidem a compartir una estona amb forans i oriünds, descobrint la natura que envolta el nostre municipi, allà a on fa segles que la història hi va deixantpetits bocins. I per acabar la vetllada, amb l’imponent castell fent de guarda a la festa, menjarem, escoltarem i cantarem poemes i música! T’hi apuntes?!
Imatge
La setmana passada es va consumar un fet que, malauradament, es veia a venir. CiU ha pactat amb el PP, sí, aquell mateix partir que va portar el nostre Estatut al tribunal constitucional, aquell partit xenòfob que va contra els immigrants i tot el que tingui signe identitari català. I ben contents que n’estan ells! Torna la dreta més rància a governar el meu país, a imposar una sèrie de retallades que afecten l’estat del benestar, però no el benestar dels burgesos, sinó el de les persones que treballem dia a dia. Sincerament, se’m va regirar l’estómac en sentir la notícia: no hi ha altres partits no espanyolistes amb qui negociar? No hi ha diferents realitats polítiques al parlament per parlar i avenir-se a un acord, si cal fent certes concessions? CiU, com era d’esperar, ja s’ha apoltronat ràpidament i es casa (com també era d’esperar) amb la dreta afí, amb aquella que té com a objectiu aniquilar el nostre país. Et felicito CiU (irònicament, per no plorar davant del patetisme de la s…

Capvespre a la platja

Imatge
Un diumenge a l’horabaixa, asseguda a la platja, ja gairebé buida de banyistes. Són poques les persones que hi resten; alguna parella, algunes famílies i alguns infants que esgoten els últims raigs de sol tot xipollejant dins la Mediterrània. Tot i que l’airet, em poso a l’aigua i m’adono que no és tan freda com en un principi m’havia pensat. Tanco els ulls i la ment fa un viatge per tota la Costa Brava; se’m posen els pèls de punta només de pensar en la bellesa que hi ha a gairebé cada racó; les caletes, les platges, els poblets. La imaginació retrocedeix segles enrere i penso com devien ser els vaixells de grecs i romans que van desembarcar a Empúries, com era el seu dia a dia. Segur que molts d’ells i elles es van banyar al mateix lloc o prop d’on ara ho estic fent jo. Obro les parpelles i m’endinso en la conversa de la família: v/bells records que encara em fa sentir més viva i em fan pensar quant m’estimo aquest racó de món, la meva terra i tot el que l’envolta, tot el que conté;…

Un bell poema de Joan Salvat-Papasseit (quin somni !!!!!)

Imatge
El somni Guardeu la terra els pagesos germans, guardeu - beseu-la amb delit, pam a pam: ara amb nosaltres, marins i gojats, per Catalunya, els vaixells salparan. Guardeu la terra els pagesos germans.
De cara al món altra volta, i firam! les gestes nostres no temin la mar: -qui duu senyera els dofins li fan pas. Per Catalunya un bell nom voleiant, de cara al món altra volta, i firam! Fornits atletes, a proa s'hi cap; deixeu l'Estadi pels fadrins que es fan. Preneu els estris de viure en combat per Catalunya: Una passa endavant! Fornits atletes, a proa s'hi cap.
Vosaltres, dones, heroiques com mai, sigeu valentes, que l'empresa és gran: les nostres filles que aprenguin l'afany. Per Catalunya reseu català, vosaltres, dones, heroiques com mai Fendim les ones, tal guerrers d'abans; -de nou la història que ens vegi avançant.- vulguem esser-hi entre els pobles més grans: Per Catalunya, els fanals ben endalt, fendim les ones, tal guerrers d'abans.
http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadep…

Per quan l'oficialitat del català a Europa?

Imatge
El català, tot i tenir uns quants milions de parlants, encara no és oficial a la Unió Europea. Fa molt de temps que des de molts sectors es demana que es corregeixi aquesta anomalia democràtica. Associacions, els eurodiputats catalans, etc. Però el govern de l'estat veí s'hi oposa. Quina ràbia aquesta pantomina! La setmana passada es va aprovar una llei que obliga que els productes estiguin etiquetats almenys en alguna de les llengües oficials de la Unió Europea. I com que malauradament el català no ho és, perilla que els productes etiquetats en la meva llengua deixin d'estar-ho... Quina ràbia, sincerament! Amb tot el que ha costat aconseguir-ho, ara ens ho faran treure? Si us plau, senyors governants, una mica de sentit comú! Una llengua parlada en el sí de la Unió Europea i amb uns 14 milions de parlants no pot ser arraconada i no ser oficial! Espero que aquesta nova llei no sigui un preludi d'un nou atac a la ja nostra prou amenaçada llengua...Més que mai, reclamem …

Què ha canviat en un any? Res!

Imatge
El diumenge farà un any (10 J) que es va fer la macromanifestació a Barcelona contra la retallada de l'Estatut. Però què ha canviat en un any? La veritat és que no gaire res. Ha canviat el color del govern i no ha fet més que retallar en serveis socials. Però a nivell nacional encara ens estan "collant" més. Agressions contínues contra la llengua, espoli fiscal continuat, ens estan ofegant a cada pas i l'estat veí que ens té agafats no ens escolta0. Però la gent es comença a adonar del que està passant, de la pantomina de tota aquesta colla de mentiders. En els darrers sondeigs ja  es va notar un clar augment de la gent que votaria sí en un hipotètic (que espero que ben aviat sigui real!) referèndum sobre la independència. Fa un any vam sortir massivament al carrer per reclamar els nostres drets, però sincerament sembla que s'hi pixin a sobre. En un any podrien haver canviat molt les coses, però malauradament no ha estat pas així. Què toca fer? Potser no quedar-s…

Alguer, segon dia i ja i ja tornada a casa

Imatge
De nou ens aixequem aviat en el nostre segon i últim dia l’Alguer. Ens n’anem a esmorzar i el dia no comença gaire bé, ja que la senyora que ens ha de servir posa mala cara perquè arribem just, i a més, de manera poc educada ens diu que no servirà al nostre company que encara no ha arribat. Esmorzem i després de recollir, marxem.... altra volta cap al Capo Caccia, a on el dia abans ens vam oblidar de visitar la cova de Neptú (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cova_de_Nept%C3%BA ).Després d’aparcar la furgoneta, baixem gairebé els 600 escalons que hi ha des del com del penya-segat fins a l’entrada de la cova. La baixada, sota un bell sol, es fa curta, entre bromes, fotografies i la bellesa del paisatge. Un cop arribem a l’entrada de la cova, però, no hi entrem pas, ja que els 12 euros que ens demanen ens en fan desistir. Contemplem el llac, flanquejat per les estalactites i les estalagmites. Intento descobrir si el rei Neptú està per allí, però no reïxo en l’intent J! De nou pugem escales a…

Alguer, arribada i primer dia!

Imatge
Divendres marxem de Girona que ja és ben fosc. El vol fins a l’Alguer (http://ca.wikipedia.org/wiki/L'Alguer ) es fa curt i sense ni gairebé adonar-nos-en ja som a l’illa de Sardenya. Només de baixar de l’avió busquem un taxi que ens pugui encabir a tots per a portar-nos a l’alberg, l’hostal de l’Alguer, situat a Fertilia, a tocar de l’Alguer. No n’hi ha cap de suficientment gros i acabem agafant dos taxis, que ens costen 20 euros cadascun per un trajecte de poc més de 6 km. La cursa fins al lloc és tota una aventura, amb un taxista que se salta línies contínues i no respecta gairebé ni els stop. Arribem i ja ens envien a l’habitació, molt espaiosa, situada en uns mòduls. M’agrada comprovar que el senyor que ens atén parla la meva llengua, també oficial a l’Alguer. Els mobles són d’una tonalitat verdosa molt agradable, i després de sortejar-nos els llits, fem un tast de la cervesa de l’illa i la fem petar fins que la sort ens venç. No dormim gaires hores, ja tenim ganes d’aprofita…

De camí a Chaouen

Imatge
De camí a Chaouen
Dins un bus, com si una pel•lícula passés davant dels meus ulls, em submergeixo en el costerut camí. Camps verds, belles muntanyes senyorials, i algun llac esgarriat. Burros carregats; em pregunto si potser d’il•lusions i utopies. Infants jugant a pilota enmig un fangar. Sabates estripades perdent-se entre les oliveres, recollint el fruit de l’esforç. Un mercat de pobresa, dins una estació de desolació. La sega a mà, un rierol engolint la pluja, custodiat per minarets il•luminats amb tons ataronjats. Pastors contemplant el ramat, bastó en mà i casaca protectora de desolació. Un món antic dins la voràgine moderna. Un món aparentment feliç, qui sap, en un present sense gaire futur
de camí cap a Chaouen


El santuari de Queralt

Imatge
La setmana passada, entre nit i nit de Patum, vaig tenir la fantàstica ocasió de fer una escapada al santuari de Queralt, que segons la informació extreta de la xarxa, es troba al capdamunt de la Serra de Queralt. Està situat a una alçada de 1200 metres. Per la seva peculiar ubicació se l'ha anomenat el 'balcó de Catalunya'. L'amplitud del seu paisatge i les sensacions que provoca justifiquen pujar a Queralt. L'indret on avui s'aixeca el santuari correspon, segons que sembla, a l'espai que hauria ocupat el castell de Guillem de Berguedà (http://www.turismeberga.cat/website/tcultural_queralt_santuari.asp; http://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_de_Queralt; http://ca.wikipedia.org/wiki/Serra_de_Queralt_(Berga)). Des del càmping a on estàvem allotjats vam fer una petita excursió entre els boscos de l'Alt Berguedà, embaladint-nos amb el paisatge, recordant com devien ser les caminades que feien els càtars que habitaven aquelles contrades (per a on hi ha una p…

Pròxima estació: L'Alguer

Imatge
D'aquí a unes hores, si res no ho impedeix, que espero que no, tindré l'oportunitat de tornar a visitar la ciutat catalana de Sardenya, és a dir, l'Alguer (http://ca.wikipedia.org/wiki/L'Alguer). Ja fa temps vaig tenir l'oportunitat d'anar-hi, però era hivern i es veia una ciutat endormiscada. Espero que ara, amb el sol en el seu zènit, vegi la ciutat viva. Una ciutat a on encara en alguns indrets perviu la meva llengua, el català. Segons la viquipèdia, l'origen del català va ser el següent : "L'Alguer té una població de 43.831 habitants (2009). La població de la ciutat va ser substituïda per colons catalans de les comarques del Penedès i el Camp de Tarragona després d'un aixecament popular contra el rei Pere el Cerimoniós. A finals de 1354, la població queda molt reduïda per la fam, després de mig any de setge, i els resistents algueresos són expulsats o esclavitzats. És per això que fins fa relativament poc la llengua majoritària de la ciutat…