Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2019

Sud est asiàtic 2017: dia 10, coneixent els volants de Luang Prabang (Laos); caminada als poblats Hamong (18 d’agost de 2017) (i X)

Imatge
En referència als Brao (https://joshuaproject.net/people_groups/10960/LA; https://en.wikipedia.org/wiki/Bru_people ), actualment n’hi ha 20000 vivint al sud de Laos, a les províncies de Attapeu, Xekong, Salavan i Champassak, tot i que també n’hi ha que viuen a Cambodja i a Tailàndia. Viuen en muntanyes boscoses, entre 200 i 500 metres per sobre del nivell del mar. En cada poblat hi ha entre 25 i 150 famílies. Els homes Brao cacen amb ballesta i trampes, i cacen cérvols i altres animals salvatges. Anualment celebren un festival en honor a l’esperit del poblat. Se sacrifica un búfal davant del pilar totèmic, davant de la casa de l’esperit del poblat. La camisa dels Brao és vermella amb franges negres. Tradicionalment els Brao portaven robes fetes de fibra de la fusta de katiou, i alguns ancians encara ho porten. Hi ha una llegenda que diu que déu els havia dit que havien de ser els vigilants de l’or a la província d’Attapeu i que no havien de cultivar cotó ni portar robes d’aquest mater…

Sud est asiàtic 2017: dia 10, coneixent els volants de Luang Prabang (Laos); caminada als poblats Hamong (18 d’agost de 2017) (IX)

Imatge
La gent Oy (https://joshuaproject.net/people_groups/14238/LA ) de Laos viu sobretot a la zona de Boloven, a la província d’Attapeu i són uns 15000; viuen a un altiplà, a uns 1000 metres sobre el nivell del mar. Als anys 1960 molts Oys es van convertir al budisme i alguns poblats tenen un temple budista. Tot i això, la majoria de gent Oy creu en els esperits tradicionals dels poblats, dels boscos i dels rius. L’esperit de l’arròs és molt important per una bona collita. Al principi de cada desembre el poblat celebra la festa de la collita amb begudes i festes i sacrifiquen un búfal en honor als esperits poderosos. Molts poblats tenen tant un xaman com un monjo budista. El xaman cura la gent malalta i també fa altres rituals. Les cases les construeixen sobre pals, prop dels camps d’arròs, amb plataners, cocoters o arbres de papaia al voltant. Les parets estan fetes de fusta o de bambú i els teulats estan fets de palla. A vegades hi ha banyes de de fusta en forma de banyes de búfal i es p…

Sud est asiàtic 2017: dia 10, coneixent els volants de Luang Prabang (Laos); caminada als poblats Hamong (18 d’agost de 2017) (VII)

Imatge
Els mals esperits a vegades ataquen als poblats amb malalties o desastres naturals. Els pobladors han de demanar als bons esperits que els cuidin i que els protegeixin contra aquests mals esperits. Els Akha també preguen pels esperits dels seus avantpassats, que a vegades tornen al món dels vius per visitar les seves antigues cases. Cada casa té un altar sagrat a on la gent fa sacrificis i oferiments als esperits dels seus avantpassats. Una noia Akha, per exemple, por anar a vendre coses al districte de Muang Sing a la província de Luang Namtha. La seva motxilla està feta de bambú i ratan, amb fusta a l’espatlla. Aquest districte, el de Muang Sing, és el centre de molts grups Akha de Laos. Les dones Akha de diferent grups es vesteixen amb els seus vestits tradicionals i van als mercats de Muang Sing per comerciar i parlar. Les vestimentes són amb molts colors. Cada grup té un estil de vestir particular. Per exemple poden portar un barret negre decorat amb botons de plata o monedes de p…

Sud est asiàtic 2017: dia 10, coneixent els volants de Luang Prabang (Laos); caminada als poblats Hamong (18 d’agost de 2017) (VI)

Imatge
El vestit tradicional de les dones Tai Dam és un índigo blau o negre, una faldilla amb un cinturó verd i un turbant amb brodats vermells, amb camises de color verd, blau o rosa brillants. A vegades, les dones també porten una mena de bufanda al cap amb retalls vermells i grocs. Aquests detalls donen informació sobre si la dona està casada o bé d’on prové. Les dones Tai Dam usen barrets de bambú per protegir-se del sol; això és molt típic de Vietnam i segurament és herència de la vinguda de molts d’ells d’aquest país. Els Tai Dam conreen tant arròs humit com sec. Rodes de bambú fan pujar l’aigua des del corrent dels rius fins al canal, i després ja fins als camps d’arròs. Si no hi ha més espai a les valls pels camps d’arròs, els Tai Dam fan créixer arròs sec a les muntanyes. Les dones Tai Dam també són molt hàbils en fer cotó, que més tard s’usarà per fer coixins o mantes. De fet, conreen cotó i també fan créixer cucs de seda. Tradicionalment, els Tai Dam es fan tota la roba de llit, d…

Sud est asiàtic 2017: dia 10, coneixent els volants de Luang Prabang (Laos); caminada als poblats Hamong (18 d’agost de 2017) (V)

Imatge
El camí que fem de tornada és diferent del d’anada. És un camí de bosc, molt estret i molt i molt enfangat, no només per les pluges... sinó perquè hi passen elefants, que ens trobem de cares. Són animals dels camps d’elefants que són menats a la selva per tal que s’alimentin. M’apassiona veure’ls passar i contemplar-los a escassos centímetres! També veiem camps d’arròs; el guia ens explica que aquí l’arròs es deixa créixer molt, i que acaba essent més alt que ell i tot! De cop i volta en trobem amb un pont precari fet de canyes de bambú que creuo amb alguna que altra reticència...i més veient que darrere hi ha l’autor d’un tret que hem sentit minuts abans. Es tracta d’un caçador furtiu que porta una escopeta molt vella i sembla que ha caçat algun ocell...al cap d’una estona trobem un altre caçador que està intentant que una mena de rata gegant surti del niu per caçar-la i tenir quelcom de carn... Nosaltres anem fent camí i trobem algun altre elefant. L’experiència és espectacular i amb …

Sud est asiàtic 2017: dia 10, coneixent els volants de Luang Prabang (Laos); caminada als poblats Hamong (18 d’agost de 2017) (IV)

Imatge
Sobre l’arbre del plàstic (https://www.rainforest-alliance.org/species/rubber-tree ) s’explica el següent (https://en.wikipedia.org/wiki/Hevea_brasiliensis; https://ca.wikipedia.org/wiki/Siringa_(arbre) ):” L'arbre del cautxú o siringa (Hevea brasiliensis) és un arbre de la família de les euforbiàcies, de 20 a 30 m d'alçària. El tronc és recte i cilíndric de 3 a 6 decímetres de diàmetre, de fusta branca i lleugera. Les seves fulles són compostes trifoliadas, alternes, de 16 cm de longitud, per 6 a 7 cm d'ample; deixa caure parcialment les fulles durant l'estació seca, abans de la qual les fulles de la copa de l'arbre es tornen de color vermellós. Les flors són petites i reunides en àmplies panícules: Produeix des dels 4 anys fruits, cada un dels quals és una gran càpsula de 4 cm de diàmetre que s'obre en valves, amb llavors riques en oli. El seu làtex és blanc o groguenc i abundant fins als 25 anys de l'arbre. D'ell es fabrica el cautxú, després de sagna…

Sud est asiàtic 2017: dia 10, coneixent els volants de Luang Prabang (Laos); caminada als poblats Hamong (18 d’agost de 2017) (III)

Imatge
La gent Khmu munta búfals amb diferents propòsits: per passar l’arada, per menjar o  bé, per sacrificar-los en cerimònies religioses. Enlloc de posar diners en un banc, els Khum compren un búfal i el venen quan necessiten diners. Els búfals se’ls sol anomenar “noi tortuga” o “noi afortunat”, mentre que a les búfales se les anomena “noies tranquil·les” o bé “noies d’or”.  Al matí, els animals van a pasturar pels voltants del poblat, mentre que als vespre jauen sota les cases o bé, fins i tot, se’ls deixa lliberts durant dies per tal que campin pel bosc i se’ls va a recollir quan se’ls necessita. En moltes famílies Khmu, l’home agafa rates, esquirols, rates de bambú o altres rosegadors, que llavors les seves mullers venen vius als mercats, ja que estan considerats com una “delicatessen”. Els homes estan considerats com a bons caçadors i pescadors, mentre que les dones recullen bambú o bolets. Per encendre el foc poden usar fusta de bambú, ja que s’encén ràpid, però crema molt ràpid. Les…

Sud est asiàtic 2017: dia 10, coneixent els volants de Luang Prabang (Laos); caminada als poblats Hamong (18 d’agost de 2017) (II)

Imatge
A Laos hi viuen aproximadament 450000 Hmongs, el tercer grup ètnic més nombrós després dels La i els Khmu. Els Hmong van arribar a Laos des de Vietnam a principis del segle XIX, i ja cap al 1850 vivien per tot el nord de Laos. Ells mateixos es defineixen com una ètnia de clans. Cada clan està format per un grup de famílies que descendeixen, a través dels fills mascles, des d’un únic ancestre. Actualment hi ha 18 clans de Hmong a Laos i Tailàndia. Alhora hi ha molts subgrups de Hmong, cadascun amb el seu nom ètnic, i a vegades, fins i tot es classifiquen pel color o pel patró de color de les seves vestimentes. Els Hmong Der (els Hmong blancs) , són el grup més nombrós, amb una població de més de 200000 persones. Un altre grup nombrós és el dels Mong Njua (els Hmong verds o blaus). A vegades, ells mateixos s’anomenen “Mong”. La gent Hmong sol viure en altituds de més de 1000 o 1500 metres, i sovint no s’hi pot arribar ni amb moto ni amb cotxe, i per això és molt important tenir cavalls.…

Sud est asiàtic 2017: dia 10, coneixent els volants de Luang Prabang (Laos); caminada als poblats Hamong (18 d’agost de 2017) (I)

Imatge
Ahir hi va haver una barbàrie a Barcelona. Uns feixistes islàmics van assassinar a un grup de persones. I això toca de prop. I fa mal. I se’t fa un nus a la gola. Per això, la nit ha estat angoixant, amb un son lleuger i massa preguntes sense resposta... De fet, quan sona el despertador ja estic ben desperta. Sense gens ni mica de gana, em prenc un iogurt casolà, de nou comprat a la botiga que porta una noia amb un bebè en braços,  i esperem a que ens vingui a buscar el guia d’avui per fer una nova excursió. Ve el mateix guia que el dia anterior a recollir-nos a l’hotel. És un noi molt tímid i ens porta ja cap a un tuk-tuk que serà el nostre vehicle fins a on començarem l’excursió. Abans, però, ens parem un moment en una parada de carrer a comprar un sandvitx, que la senyora ens fa allí mateix. És molt simpàtica i no para de somriure.... marxem ja de la ciutat i ens endinsem per una carretera asfaltada. Passats uns quants km, n’agafem una altre de terra...i quedem a mig camí. Hi ha tal…