Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2011

Romania, dia 3 (16 d’agost de 2011): endinsant-nos en el país

Imatge
Ens llevem aviat i després d’una reparadora dutxa, ens disposem a continuar el nostre periple turístic. Tot i que no ho volíem, en Ton i la Júlia ens preparen un deliciós esmorzar a casa seva, amb productes de la terra i també un deliciós té que amb menta i fulles seques de cireres per endolcir-lo. Mentre acabem d’esmorzar coneixem a la Noemí, la filla gran del matrimoni, una simpatiquíssima noia que ens farà de guia durant el matí. Anem al Palau cultural (http://en.wikipedia.org/wiki/Cultural_Palace_in_T%C3%A2rgu_Mure%C5%9F), a on paguem els leus o rons (http://ca.wikipedia.org/wiki/Leu), la moneda de Romania. Hi entrem i fem una volta per tot el Palau, impregnat d’arrels hongareses. Després de la visita, ens acomiadem de la Noemí, en Ton i la resta de la família i reprenem la marxa. La següent parada del viatge la fem al lacu Ursus (http://www.panoramio.com/photo/3906995) , el llac de l’ós, ja que originàriament tenia aquesta forma. Està localitzat al poble de Sovata (http://en.wiki…

Romania, dies 1 i 2: arribada i primer contacte (14 i 15 d’agost de 2011)

Imatge
El diumenge a la tarda marxem cap a l’aeroport de Barcelona, a on després de fer una bona estona de cua, aconseguim embarcar. Abans de fer-ho, però, ja em poso de mala llet quan un Guàrdia Civil, sense solta ni volta, em demana la documentació quan ja he passat tots els controls preceptius. L’embarcament resulta caòtic i acabem marxant amb retard. Finalment, arribem, passada la mitjanit hora romanesa. Passem una estona intentant agafar les maletes a l’aeroport de Baneasa enmig d’empentes i un enorme caos. Quan ho aconseguim, sortim i ja ens espera el cotxe de lloguer. Fem uns quants quilòmetres fins a arribar a un motel, prop de Càmpina, a on ens allotjarem durant la primera nit. Prop de l’hotel hi ha un petit pou de petroli. És de nit i no em puc fer gaires impressions de la país, però em crida l’atenció el bon estat de les carreteres... i desgraciadament, un elevadíssim nombre de gossos abandonts i morts als vorals de la carretera. Un cop arribem al motel, sopem i bevem una cervesa …

Des de Berlín una preciosa cançó...

Imatge
Des de la bella Berlín, una cançó preciosa de Pau Alabajos que parla d'aquesta ciutat... Una nit a Berlín Una nit a Berlín
a cos descobert,
sense escut ni cuirassa,
mirant-nos als ulls.
Una nit a Berlín
de grans confessions:
traiem els dimonis
a passejar.
Una nit a Berlín
deixant-nos la pell
en cada paraula
que pronunciem.
Una nit a Berlín
parlant del passat,
amb les galtes humides
i el cor fet un drap.
Una nit a Berlín
vagant pels carrers,
perdem, de seguida,
la noció del temps.
Una nit a Berlín
comptant cicatrius,
sumant les ferides
que compartim. Una nit a Berlín,
seguim conversant,
contant-nos misèries
en un vell sofà.
Una nit a Berlín,
som dos confidents,
guardant les distàncies
per a un altre moment.
Una nit a Berlín
temptant a la sort,
intente besar-te
i no em correspons.
Una nit a Berlín,
ens quedem callats
durant una estona,
agafats de la mà.
Una nit a Berlín,
se’ns ha fet molt tard:
t’acompanye a casa,
abans de marxar.
Una nit a Berlín,
no cal dir res més,
amb aquesta abraç…

Una cançó de Mesclat, "Com goses?"

Imatge
Com gosem dir estranger al nostre veí?
Com goses (Mesclat) Si tens un déu que és jueu
i gastes gas algerià.
Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí
Si menges pasta italiana
i et fumes un havà.
Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí
Si agafes una turca
bevent whisky escocès
Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí
i te'n vas a fer l'indi
amb el teu cotxe japonès.
Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí

Si plantes la canadenca
tot fumant costo afganès.
Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí
Si menges cols de Brussel·les
mentre et fan un francès.
Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí
Si a casa tens un canari,
i el teu rellotge és suís.
Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí
Si utilitzes la i grega
per escriure el teu país.
Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí

Tant si duus americana
com mocador palestí.
Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí
Si beus aigua de Colònia
quan se t'ha acabat el vi.
Ja em diràs com …

Octubre, de Miquel Pairolí

Imatge
No fa pas gaire va morir l’escriptor de Quart (Gironès) Miquel Pairolí. He de reconèixer que coneixia la seva faceta d’articulista a El Punt, però no la d’escriptor. Va ser la seva malaurada mort la que em va empènyer a comprar aquesta delícia de llibre que és “Octubre”. El vaig començar a llegir a Menorca, el vaig continuar a Taltaüll i el vaig finir en un tres i no res a Girona. El llibre és un dietari ple de saviesa, de quotidianitat. L’escriptor, un gran erudit, et transporta amb les descripcions que fa de les melodies i dels concerts que ha escoltat, el fa reviure l’olor de la terra, l’origen de la vida, tot impregnat de naturalitat i poques ornamentes en el manuscrit.  Retalls de la seva vida que poden acabar essent retalls de la vida de tots. Tota una introspecció de l’autor que pot ser la d’un mateix. I una preciosa frase que m’ha captivat (entre unes quantes més): “La personalitat construeix la persona com l’orgull tendeix a destruir-la”.

1000 posts, 1000 dies !

Imatge
Avui és el post número 1000. Fa molts dies que comparteixo aquí emocions, relats, experiències de viatges, poemes que m’han corprès, discos que m’han encantat, novel·les que m’han sacsejat d’una manera o altre. 1000 dies de compartir un trosset de mi, de poder dir el que penso, d’expressar-me, de sentir-me més viva. Gràcies a tots els que de tant en tant passeu per aquí! J Deixo una cançó que m’encanta, El país de l’olivera, d’Obrint pas!

La casa cantonera, una novel·la de Sílvia Alcàntara

Imatge
Durant aquestes vacances he pogut llegir el llibre de l’escriptora Sílvia Alcàntara titulat “La casa cantonera”. Aquest és el segon llibre de l’escriptora, una història que transcorre en una tarda però que alhora engloba dècades, secrets, mitges veritats i històries entremesclades en un petit poble. Tot una madeixa de sentiments que es desvetllen a la mort d’una senyora i que deixen que totes les emocions contingudes durant anys i panys aflorin i remoguin les vides i les consciències dels protagonistes. Una novel·la àgil, dinàmica, que enganxa, amb un llenguatge planer i uns personatges quotidians, sense excessos. Una història totalment recomanable! Bona lectura!

Menorca, dia 6: últims tastos de Menorca (08/08/2011)

Imatge
El darrer dia a l’illa es desperta després de poques hores de son i un vent que personalment m’ha molestat durant tota la nit. Recollim tot l’apartament, esmorzem i ja marxem cap a la Naveta des Tudons (http://ca.wikipedia.org/wiki/Naveta_des_Tudons) un monument funerari antiquíssim (des del 1000 aC), prop de Ciutadella. Paguem els dos euros preceptius d’entrada (els diumenges és gratuït) i anem a contemplar aquest vestigi de la història. Penso com devia ser la vida a l’illa, quanta història hi ha amagada en aquesta racó del Mediterrani... Al cap d’una estoneta de contemplar-la, marxem i ens parem a Alaior (http://ca.wikipedia.org/wiki/Alaior)(pronunciat Aló en menorquí), a on passegem pels carrers del poble, seu de la Universitat de les Illes Balears a Menorca, i prenem un refresc abans d’entrar a una botiga que ja tenia les persianes mig baixades per comprar el típic formatge menorquí (a Alaior és a on va començar la tradició del formatge a Menorca!). I ja no ens queda gaire res mé…

Menorca, dia 5: recorrent la zona de Ciutadella (07/08/2011)

Imatge
M’aixeco prest, més que l’altra gent, i aprofitant que dormen, me’n vaig a fer una passejadeta matinal per la urbanització a on estem. Passejo entre els comerços i també m’aboco als penya-segats per contemplar els primers raigs de sol reflexats al mar. Són moments de tranquil·litat, de pensar en somnis esvaïts i altres que es gesten dins els viaranys de la ment. Al cap d’una estona, preveient que els altres ja s’hauran llevat, retorno a l’apartament, a on ens fem el dinar i esmorzem. Tot seguit agafem el cotxe i ens dirigim cap a Ciutadella (http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Menorca) , a on, sorprenentment, torbem fàcilment aparcament. De seguida ja ens endinsem cap als carrerons recorreguts unes hores abans. De nou els ulls poden observar la bellesa de la catedral, dels carreus dels carrers, etc. De fet, els colors i l’arquitectura de la part antiga em recorden als que vaig tenir l’oportunitat d’observar a Malta. El dia és especialment calorós, així que ens parem a repostar …

Menorca, dia 4: recorrent la zona de Maó (6/08/2011)

Imatge
Com el dia precedent, en llevem i esmorzem tot contemplant la mar Mediterrània. Després de tenir el menjar preparat, marxem directament a Maó (http://ca.wikipedia.org/wiki/Ma%C3%B3) , on un sol insolent ens deixa la sínia ben vermella. És dia de mercat i ens hi passegem una bona estona abans d’endinsar-nos cap dins del poble, tot contemplant el color dels carreus, tirant a ataronjat i que em fan pensar vivament amb els colors de Malta. Arrecerats de la calor, dinem en un parc tot contemplant el mar. Abans de fer un cafè prop del mercat municipal, vaig a cercar  un geocatching i amb la ment i cossos desperts per la cafeïna, marxem cap a la zona del far de Favàrtix (http://ca.wikipedia.org/wiki/Far_de_Fav%C3%A0ritx) , dins del parc Natural de s’Albufera d’es Grau (http://www.illesbalears.es/cat/illesbalears/naturalesa2.jsp?SEC=NAT&id=0000000000022359&lang=0002)  (cal recordar que tota l’illa és reserva de la biosfera). El camí per arribar-hi és estret, però finalment reeixim i p…

Menorca, dia 3: recorrent el nord de l’illa (5/08/2011)

Imatge
El segon dia a l’illa comença amb un esmorzar a l’apartament, amb unes magnífiques vistes al mar. Després de preparar el dinar, marxem cap a la Cala del Pilar (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cala_del_Pilar) , el nom de la qual conec des de la cançó de Ja t’ho Diré Si véns (http://www.youtube.com/watch?v=SjcIBQFb6dU). Després de perdre’ns una mica pels caminois, deixem el cotxe i fem els tres quarts d’hora de camí fins a la cala. Passem per zones d’ombres i altres ben assolellades, amb una cleca ben important. Un cop divisem la cala, de tons vermellosos, alguns ens desviem una miqueta per contemplar vistes i buscar geocatchings. Fem un tros del camí dels cavalls (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cam%C3%AD_de_Cavalls) i després retornem a la bella cala. La sorra crema els peus i ens capbussem de seguida a l’aigua; al cap d’una estona i un bany de fang que em deixa el cós terrós, dinem sota l’ombra d’uns pocs pins i reprenem el camí de tornada, però tot enfilant-nos per muntanyes. Anem a parar…

Menorca, dia 2: un dia ben complert (4/08/2011)

Imatge
El nostre primer dia sencer a l’illa de la calma es desperta ben assolellat. Com que la nit anterior no vam poder comprar res, ja que tot estava tancat, aprofitem per anar a esmorzar al bar dels apartaments. El destí que hem escollit és la platja de Binigaus, cap al sud de l’illa. Agafem la carretera d’es Migjorn gran i ens hi porta directament. Com que no és pas molt tard, trobem fàcilment aparcament i ens endinsem a la platja, d’arena blanquinosa i molt fina. Encara no hi ha gaire gent. La platja és nudista, però tothom hi va com vol, amb roba o sense. Com que el sol pica de valent, de seguida ens posem a l’aigua. Després de refrescar-nos, aprofito per caminar fins que la platja s’acaba. Les aigües transparents són un bon motiu per contemplar els peixets que volten per allí i intentar deixar la ment amb blanc. Al cap d’una estona ens dirigim cap a unes roques, a on ens preparem fang per fer-nos un divertit bany. Un cop embadurnats, deixem que el fang ens hidrati la pell i ja un cop …

Menorca, dia 1:arribada i primeres impressions de l’illa (3/08/2011)

Imatge
Després del feixuc trajecte que inclou el tren fins a l’aeroport (transbord inclòs) i el bus llançadora, arribem a l’aeroport, a on esperem pacientment per embarcar, tot veient la vida al gran centre comercial en el qual sembla que s’ha convertit l’aeroport de Barcelona. Mentre esperem trobem els jugadors de l’Espanyol que esperen també per embarcar. Ho fem amb una mica de retard, però al final arribem a l’hora. El trajecte es fa tant curt que no tinc gairebé ni temps d’endinsar-me en la lectura de la novel·la “La casa cantonera”, de Sílvia Alcàntara. Un cop a l’illa, els darrers rajos de sol ens acompanyen i ens donen escalfor dins del cotxe que hem llogat. Agafem la carretera que porta de Maó a Ciutadella, a on tenim l’apartament a la Cala Blanes (http://translate.google.cat/translate?hl=ca&langpair=en|ca&u=http://www.islas.co.uk/blanes.htm ), als apartaments Lentiscos. De camí passem per Alaior, Es Mercadal, Ferreries... vaja, una primera impressió del pobles de l’illa. Un…

Pròximes estacions: Romania i Alemanya

Imatge
D’aquí a un parell de dies serà hora d’emprendre noves aventures cap a altres contrades. Fa molt temps que tinc ganes de visitar Romania (http://ca.wikipedia.org/wiki/Romania) , i aquests dies la vida em brinda l’oportunitat de poder-ho fer. Una setmaneta coneixent aquest país Mediterrani, tant proper (el romanès és una llengua d’origen llatí, com el català) alhora que tan llunyà. I després, per motius laborals, uns dies més cap Alemanya! Fins aviat !

Recursos malgastats

Imatge
Diumenge dia 31 de juliol. Després de sortir de festa, a les nou del matí, sona l’intèrfon del pis. Penso que el meu company de pis s’ha deixat les claus i vaig a obrir-lo. La meva sorpresa és que és una policia municipal que demana per mi. Em diu si sóc la propietària d’un Nissan Terrano II aparcat a la zona de càrrega i descàrrega del carrer de la Salle i li contesto afirmativament. Ella em diu que està mal estacionat i que si no el trec, la grua me’l retirarà. Escopetejada el vaig a treure. Al mateix temps veig que m’han trucat per demanar-me el mateix. La meva primera pregunta és com saben a on visc i el meu número de telèfon, ja que no tinc el cotxe domiciliat a Girona. La segona pregunta que em ve al cap és perquè el meu cotxe està mal estacionat, ja que quan el vaig aparcar el capvespre anterior, prop de l’aparcament no hi havia cap senyal que indiqués que no ho podia fer. Però la meva perplexitat augmentà quan al migdia, després d’aparcar el cotxe a un altre lloc, veig que a o…

Una cançó dels Pets per aquest mes: Agost

Imatge
Agost Descamisat Sisquet fa tard,
diu adéu a la colla.
L´han vacunat contra l´asfalt
en un poblet de costa

On d´amagat l´espera
darrere de l´església
mig tremolós
aquell petó
que tindrà gust a sal de mar i a nit
plena d´estrelles.

Un pel suat Cesc s´ha llevat
de fer la migdiada,
mentre al costat la dona va
desant rasclets i pales

i mirant com la nena
rebossada d´arena
dorm al sofà
pensa que mai
tindrà millor moment per anar buscar
la parelleta.

Que arribi l´agost,
feixuc i mandrós,
que ens fa recordar
la bellesa del temps que passa a poc a poc.

Des del cafè el senyor Francesc
mira la gent com tomba
fent el tallat on fa tants anys
té un reservat a l´ombra.

I quan la dona arriba
li acosta la cadira
del seu costat
i li estreny la mà
pensant que el mar és com la vida
que no atura el ritme mai.

Que arribi l´agost,
vital i enganxós,
per treure´ns les presses
i recuperar la tendresa del món.

Que arribi l´agost,
feixuc i mandrós
que ens fa recordar
la bellesa del temps que passa a poc a poc.

Un poema de Pere Guisset

Imatge
Ara feia dies que no llegia un poema del nordcatalà Pere Guisset. Us deixo aquesta delícia! :-)

UN DOLÇ SOMNI
Aquesta nit t'he somniat ! Dins un camp de blat, De cares al llevant, L'aixeca del sol preparant, Anaven junts, la mà dins la mà, Corrents entre les espigues a punt de dallar ! Espigues que gronxolava, un vent acaricios Fent les ballar un ball graciós ! Lleugers, com pètals jugant al vent, Anaven esperar el sol ixent ! Anaven portant a la mà, un floc de flors, A venerar un rei generós, Anunciador d' un avenir esplèndid, A nostra parella, fugin la nit ! Corrien de cares, al llevant, Festejar el sol i el nou dia, el seu infant ! Corrien, ajuntats altra vegada, Vers l'esperança portada per la nova diada ! Al torn de nosaltres, s'apagaven els estels, I cantaven els àngels ! Aquesta nit he somniat Que allà dalt, prop de tu havia arribat.

Père Guisset

La caçadora de cossos

Imatge
Aquest és el títol de la darrera novel·la de l’escriptora catalana d’origen marroquí Najat el Hachami. Fa un temps en vaig llegir la seva obra prima, El patriarca, que em va seguir. En aquesta segona novel·la, l’autora canvia totalment de registre. L’argument es basa en una noia que per tal de sentir-se bé amb ella mateixa es dedica a caçar cossos masculins, però tant sols és un pretext per saber qui és i què vol. En els diferents capítols, narra totes les seves aventures sexuals i com la fa sentir cadascuna d’elles. Un llibre molt més introspectiu del que podria semblar en un primer moment, una cerca de les fragilitats de la condició humana, de l’autoestima, de conèixer-se a un mateix. Un novel·la per llegir amb calma i agafar tot el que amaga, que és molt! Bona lectura!

Una cançó que parla de Menorca de Ja t'ho Diré

Imatge
La preciosa Si véns dels genials Ja t'ho Diré
 Si véns Peuades damunt s'arena.
Si véns, em trobaras
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca
i tu per jo et tornaras loca.

Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós,
cap a racons inexplicables,
deserts, salvatges.
Esperarem sa nit.

Vaig anar a trobar camins de foc.
Me'n tornaria a anar
més enfora que mai.

I no tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben xops i despullats,
com dues gotes d'aigua
a ses cales del Pilar.

Te cantaré as capvespre,
t'estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.


I no tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Ja no sé de quina banda...

Si véns, si véns em trobaràs
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca.
Damunt d'aquesta roca.
Damunt d'aquesta roca.
Damunt d'aquesta roca.

Temps de relax?

Imatge
Arriba l’estiu i tot sembla que va al ralentí. A l’agost la majoria de gent fa vacances. Persianes baixades, carrers a on esdevé més fàcil aparcar, etc. Però a les zones turístiques, les que a l’hivern queden completament buides, aquests dies esdevenen un autèntic bullici. Gent arreu, cues per entrar-hi, cues per aparcar, etc. Aquest any, com que la pluja i el mal temps han anat de bracet amb l’estiu, hi ha hagut l’avantatge que trobar lloc a les platges per la gent que volia anar-hi no ha esdevingut una odissea. La gent busca relax, però l’estiu pot acabar essent una època molt estressant, no? De nou, bones vacances! :-)

Pròxima estació: Menorca!

Imatge
Avui, per primera vegada visitaré una part del meu país a o no he estat mai: l’illa de Menorca!(http://ca.wikipedia.org/wiki/Menorca) M’han parlat molt bé de les seves platges, de la seva gent, de la seva tranquil·litat... La veritat és que ja tinc ganes de desconnectar i perdre’m per l’illa, reserva de la biosfera ia on hi ha moltes espècies endèmiques i gaudir del paisatge, de la Mediterrània… etc ! Bones vacances !

La meva feina (un conte)

Imatge
L’agafo sempre amb la mà dreta, ja que hi tinc molta més habilitat que amb l’esquerra. Observo com s’escapa de la seva funda natural; la cosa és bastant instantània. De fet, ja fa temps que he oblidat la modèstia al fons d’un calaix i he de dir que sóc una crac en aconseguir que les titoles dels meus amics s’aixequin en un tres i no res. Tinc una seqüència de passos que són infalibles per aconseguir que els hi quedi ben dreta, i poques vegades fallo en la meva tasca. El primer pas és deixar-los olorar un perfum ben especial, del qual en guardo gelosament el secret. El següent és acaronar tendrament l’esquena del mascle al qual oferiré la meva mà per portar-lo a l’èxtasi. Poca poc ell es va relaxant. La respiració es fa més espaiada, més harmònica. Suaument xiuxiuejo dolces paraules per tranquil·litzar-lo. El col·loco com m’agrada a mi, però sempre i quan ell s’hi senti ben còmode. Observo com el seu membre ja comença a estar preparat perquè la meva mà hi jugui una bona estona. Poc a p…

Per què aquest odi?

Imatge
La setmana passada em va deixar colpida això del múltiple assassinat d’Oslo. La veritat és que em va fer pensar molt el perquè d’aquesta atrocitat. Què estem fent perquè es generi tant d’odi i acabi esclatant d’aquesta manera? Als països nòrdics hi ha un estat del benestar bastant elevat, però és, a parer meu, com un peix que es mossega la cua. Tot és perfecte, la gent té de tot i més, però no poden expressar descontentament contra les estructures governants. I pel que he vist, no accepten gens bé la presència de gent d’altres contrades. Aquest noi que va provocar la matança, malauradament, no es penedeix de ben res de tot el que va fer. Ans el contrari, va escriure un dietari a on, segons ha transcendit, hi havia molt d’odi acumulat. I desgraciadament, en aquest infecte manifest també hi parla d’un partit que tenim a casa nostra, Plataforma per Catalunya, que és una serp molt verinosa que està posant molts ous. Per què no aprenem a respectar-nos i a comprendre’ns? En el fons, tots so…