evita

Un cop arribem a l’aeroport de Mykonos, encara està tot tancat i no podem agafar el cotxe de lloguer. Hi ha gent que ja s’espera per agafar un vol. La majoria són nois amb una estètica gairebé calcada: musculosos, ben vestits, amb roba cara i homosexuals. Mykonos és conegut com un destí turístic per a la comunitat homosexual. Mentre esperem que obrin l’oficina de lloguer del cotxe (llogat a www.caldera.com ), dormim una mica com podem als bancs. A l’aeroport d’Atenes hem descansat ben poc. Només d’obrir la paradeta, ens atén un noia ben operada de tot arreu: tot façana com acabarem veient durant la nostra estada a aquesta illa.   Un cop llogat el cotxe, ens dirigim cap al nostre hostel. En realitat, és un càmping, el Paraga Beach ( http://www.paragabeachhostel.com/ ). La carretera que ens hi mena és ben estreta; em recorda a les carreteres de Ses Illes, amb murs de pedra i poc espai. Paisatge mediterrani... Un cop hi arribem, ja hi ha bastanta gent, però no podem fer el check-in

Espero que a la propera visita a Rodes (que tinc ganes de fer), tal i com es va anunciar, ja hi hagi reconstruït el colós de Rodes, que tal i com s’explica a viquipèdia “ El Colós de Rodes ( grec antic : Ὁ Ἥ λιος Ῥ όδιος , Ὁ Κολοσσ ὸ ς Ῥ όδιος – ho H é lios Rh ó dios, ho Koloss ò s Rh ó dios, llatí : Colossus Solis Rhodi o Solis Colossus Rhodi, grec modern : Κολοσσός της Ρόδου – Kolossós tis Rhódu) va ser una gegantina estàtua del déu Hèlios construïda a l'illa grega de Rodes el segle III aC per Cares de Lindos . La seva grandària era aproximadament la de la moderna Estàtua de la Llibertat , situada a Nova York , tot i que descansava sobre una plataforma menys elevada. Va ser una de les Set Meravelles del Món Antic . Alexandre el Gran , mort a una edat primerenca, no va arribar a temps de designar successor. Llavors van esclatar fortes disputes entre els seus generals, els diàdocs , tres dels quals es van acabar dividint la major part de l'imperi a l'àre

La calor que fa és asfixiant i hem de comprar aigua cada dos per tres. Finalment, per descansar una mica aprofitem l’oferta que ens fan a la Roloi Clock Tower ( http://www.rodos.com/rhodes-tn/old-town-rh.htm ): per 5 euros pots pujar al punt més alt de la ciutat i prendre una beguda. Ho fem i ens costa un bon esforç pujar les escales empinades que menen al cim. Contemplem tota la bellesa, tant a l’horitzó com a dins de la pròpia ciutat. Com que les forces ja fallen, anem a fer un còctel, que entra dins del 5 euros d’entrada.   Seguidament, després de descansar una miqueta i comprar ja alguns records, passem pel costat de la mesquita de Süleyman ( http://en.wikipedia.org/wiki/Suleymaniye_Mosque_(Rhodes)) , vestigi de l’època otomana que va viure la ciutat (1522). Continuem perdent-nos per carrers i més carrerons. La majoria d’edificis tenen botigues o restaurants als baixos. La veritat és que es fa un xic pesat la insistència perquè entris als establiments.   També passem per

Marxem de la ciutat dels quatre rius el dia anterior, quan ja el sol s’està ponent. La destinació és l’aeroport de Barcelona, a on el nostre vol marxa gairebé a mitjanit. No hi ha molt trànsit, tot i ser ple mes d’agost. No ens hem d’esperar pas gaire estona abans d’embarcar. El temps just de sopar i poc més. Ja a dins de l’avió no em costa gens ni mica adormir-me. Crec que gairebé ni m’adono que ens enlairem. Quan obro els ulls, encara és fosc, però ja som a Grècia, la meva primera visita al país bressol de la democràcia ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Gr%C3%A8cia ). Aterrem a l’aeroport de l’illa de Rhodes, un aeroport petit a on no hi ha cap consigna per a poder deixar l’equipatge. I anem carregats, de manera que haurem de buscar alguna solució. Però com que és tard i encara no ha sortit ni el sol, optem per intentar calmar una mica la son als bancs de l’aeroport, no molt còmodes, per cert... Finalment, quan el sol ja ha ben eixit, anem a buscar el bus urbà, que per poc més d