evita

L’aire que passa no és precisament calent i entre altres coses, a part d’explicar-nos l’ocupació nazi i l’alliberament de la ciutat, ens relata que Budapest és la ciutat dels balnearis, i que n’hi ha de públics i de privats. Pel que fa als públics, la gent hi va despullada entre setmana i solen ser d’homes o dones, però el cap de setmana són mixtes i la gent va vestida. A part dels balnearis públics, també n’hi ha de privats i la temperatura de l’aigua oscil·la entre els 28 i els 40ºC. Mentre anem caminant, la noia també ens desgrana algunes menges típiques, a part del paper que ens ha donat, com ara un pastís de formatge, la pizza comunista (langosh), un vi blanc especial per fer postres, el licor palinka o també el típic vi calent, sobretot a l’hivern. Ens assenyala també el turó de Sant Gerard ( https://en.wikipedia.org/wiki/Gell%C3%A9rt_Hill ), a on hi ha una estàtua soviètica. El nom del turó és honor a Sant Gerard, que fou llençat des del cim fins que morí ( https://ca.w

Mort de l'emperadriu El 10 de setembre de 1898, mentre es passejava pel  llac Léman  de  Ginebra  amb una de les seves dames de companyia  Irma Sztaray  i es disposava a embarcar al vaixell que la portaria al seu següent destí, va ser atacada per un anarquista italià,  Luigi Lucheni , el qual va fingir ensopegar amb l'emperadriu i aprofitant el desconcert va lliscar un fi estilet al cor de Sissi. Al principi, Isabel no va ser conscient del que havia passat. Només en pujar al vaixell que les estava esperant va començar a sentir-se malament i va marejar-se. Quan va caure a terra, la seva dama de companyia va informar el capità del vaixell de la identitat de la dama i van tornar al port. Ella mateixa va descordar el vestit de l'emperadriu perquè respirés millor i, al fer-ho, va veure una petita taca de sang sobre el pit. Lucheni estava, en realitat, planejant un atemptat contra el pretendent al tron francès, el príncep d'Orleans. Malauradament, va llegir al diari q

Aquest any, per celebrar el vint-i-cinquè aniversari de l’empresa química  on faig de director, em vaig proposar fer una gran celebració. No som pas gaires treballadors; després de superar un munt de dificultats, d’un concurs de creditors i d’un llarg etcètera, l’empresa està sanejada i les coses ens van prou bé com perquè  poguéssim celebrar amb tots els ets i uts els nostres vint-i-cinc anys. Sempre m’ha agradat muntar saraus i, aquesta vegada, no m’hi vaig posar pas per poc. Un cap de setmana en una casa de turisme rural, des de dissabte al matí fins diumenge a la tarda-nit. Havia previst que el dissabte al matí el dedicaríem a fer jocs d’aventura en un bosc proper; faríem una calçotada per dinar i, a la tarda, una petita caminada. Al vespre, un petit còctel seria el preludi d’un sopar de gala, una petita entrega de premis (on tothom tindria obsequi) i un ball de gala, amenitzat per un grup de versions; en el cas que hi hagués més ganes de gresca, una de les noies del laborator

Adolescència, núpcies i descendents Feia temps que la seva mare, Ludovica, buscava un marit adequat per a Elisabeth però pocs s'interessaven per ella degut a la manca de coneixements de protocol. La seva germana gran, Helena, acostumava a atraure més l’atenció entre els joves rics de la regió a causa de la seva bona educació, bellesa i intel·ligència. L'arxiduquessa  Sofia  ja feia temps que buscava l’esposa perfecta pel seu fill Francesc Josep i l’elecció va recaure sobre Helena, neboda de la mateixa Sofia i cosina de  Francesc Josep . Ludovica, efectivament, va acceptar la decisió de la seva germana i va traslladar-se durant les vacances a Ischl perquè la futura parella pogués conèixer-se i si tot fos bé, arribar al matrimoni. Ludovica també va portar de viatge a Elisabeth, que llavors tenia 15 anys i era causa de moltes preocupacions. Es va enamorar d’un jove que no li convenia. Amb aquest viatge la duquessa Ludovica va voler animar-la. A més, Ludovica havia fet ja e