Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (XX)
Considerada com una de les ciutats més belles d'Europa, Budapest
té llocs que són Patrimoni de
la Humanitat, incloent
les ribes del Danubi (això és, els principals edificis que s'hi troben i diversos
ponts sobre el riu), el castell de Buda i el seu entorn o l'avinguda Andrássy
amb la plaça dels
Herois i el
metropolità del Mil·lenni, el segon més antic del món. Altres punts destacats
inclouen un total de 80 deus geotèrmiques, el major sistema de coves d'aigües
termals del món, la segona
sinagoga més gran i el
tercer edifici del Parlament més gran del món. La ciutat atreu al voltant de
4,3 milions de turistes a l'any, convertint-la en la 25a ciutat més popular del
món, segons Euromonitor.
Budapest és, també, un important centre financer d'Europa central.
La ciutat es va situar tercera (d'un total de 65 ciutats) per l'índex de
mercats emergents elaborat per Mastercard, i classificada com la ciutat més
habitable d'Europa central i Europa de l'Est per l'índex de qualitat de vida
segons Economist Intelligence Unit. També es va classificar com el "setè
lloc idíl·lic d'Europa per viure" per la revista Forbes, i com la novena ciutat més
bella del món per UCityGuides. És, també, la millor ciutat d'Europa central i
de l'Est per l'índex Innovation Cities' Top 100.
Toponímia
El nom de Budapest és
la composició dels noms de les ciutats Buda i Pest,
ja que es van unir (juntament amb Óbuda) per
convertir-se en una sola ciutat el 1873. Una de les primeres aparicions
del nom combinat Buda-Pest va
ser el 1831 en el llibre Világ ('Món'),
escrit pel comte István
Széchenyi.
L'origen de la paraula Buda i Pest és incert. Segons les cròniques de l'edat mitjana el nom
de Buda ve del nom
del seu fundador, Bleda (Buda), el germà d'Àtila. La teoria
que Budava ser el nom
d'una persona és recolzada també pels estudiosos moderns. Una explicació
alternativa suggereix que Buda deriva
de la paraula eslava вода, voda ('aigua'),
una traducció del nom en llatí Aquincum, que era el principal assentament romà a la regió.
També existeixen diverses teories sobre l'origen del nom Pest. Una de les teories sosté que la
paraula Pest ve de l'època romana, ja que hi
havia una fortalesa, Contra-Aquincum,
en aquesta regió que es coneix com a Pession. Segons una altra teoria, la paraula Pest s'origina de la paraula
eslava пещера, peshtera ('cova')
o de la paraula печь, pesht('forn')
en referència a una cova local, En l'antiga llengua hongaresa, hi havia un
significat similar per a la paraula forn/cova i
el nom antic original alemany d'aquesta regió va ser Ofen. Més tard, Ofen, en alemany, es refereix a la
part de Buda.
Història
La història coneguda de Budapest es remunta a la ciutat romana d'Aquincum, fundada al
voltant de l'any 89 sobre
un antic campament celta, prop del que després seria Óbuda. Des del 106 fins al final del segle IV, fou la
capital de la província de la Pannònia inferior
(en llatí Pannonia).
Cap a 896, els magiars, avantpassats del poble hongarès actual, colonitzen la regió sota
el comandament d'Árpád, poblant la
conca pannònia així com el sector d'Óbuda. Hongria es funda un segle més tard,
l'any 1000, amb la
coronació del seu primer rei, Esteve I. Malgrat la seva destrucció gairebé total en resposta a una
invasió mongola el 1241, i el desplaçament de la residència reial a Visegrád el 1308, la ciutat esdevé la capital del país el 1361.
La conquesta de la major part del país al segle XVI per l'Imperi otomà interromp
el creixement de la ciutat. Pest cau en mans de l'invasor pel sud el 1526. Buda, defensada pel seu castell, té la mateixa sort 15 anys més
tard. Mentre que Buda es converteix en la seu d'un governador turc, Pest és
desertada per una gran part dels seus habitants fins al moment de la seva
reconquesta el 1686 pels Habsburg, que havien continuat sent reis d'Hongria des de 1526 malgrat la pèrdua de la majoria del país.
En el transcurs dels segles XVII i XVIII, malgrat una
inundació devastadora el 1838 que va fer 70.000 morts, Pest coneix la taxa de creixement
més forta gràcies a un comerç molt actiu, contribuint molt majoritàriament al
creixement combinat de les tres ciutats. El 1900, la seva població supera les de Buda i Óbuda reunides. En el
transcurs del segle següent, la població de Pest es multiplicarà per vint,
mentre que les de Buda i Óbuda seran
quintuplicades. El 1780, l'alemany és introduït com a llengua oficial pels Habsburg.
La fusió de les tres ciutats sota una administració comuna es va
produir per primera vegada el 1849 sota la impulsió del govern revolucionari, abans de ser
revocada després de la reconstitució de l'autoritat dels Habsburg. És
ratificada definitivament el 1873 pel govern reial autònom hongarès procedent del compromís
austrohongarès de 1867. La població
total de la capital unificada es va multiplicar per set en el període 1840-1900, amb 730.000
habitants.
L'aixecament de ponts sobre el Danubi (el pont de les
cadenes el
primer de tots) va ser determinant per afavorir la fusió de les ciutats a les
dues vores del Danubi.
En el transcurs del segle XX, la majoria
de les indústries del país s'instal·len a la ciutat, i el creixement de la
població prossegueix. Així, la població d'Újpest és més
que doblada en el període 1890-1910, i la
de Kispest és quintuplicada entre 1900 i 1920. Les pèrdues humanes vinculades a la Primera
Guerra mundial i la
pèrdua consegüent de més dels dos terços del territori de l'antic regne el 1920
no causen més que un trastorn temporal: Budapest continua sent la capital d'un
estat certament més petit, però en endavant sobirà. El 1930, la ciutat té un milió d'habitants, més 400.000 a la rodalia.
En el moment de la Segona Guerra
mundial, els jueus són reunits al gueto de Budapest. Aproximadament un terç dels 250.000 habitants
jueus de Budapest van morir durant el genocidi nazi perpetrat durant l'ocupació alemanya de 1944. Malgrat aquest fet, Budapest és actualment la capital europea
que inclou més ciutadans jueus. El 1944, el diplomàtic suec Raoul Wallenberg va
salvar almenys 10.000 jueus hongaresos. A partir de 1950, l'aglomeració de Budapest coneix una expansió significativa: es
creen nous districtes a partir de les ciutats veïnes. Durant els anys 1950 i 1960, la ciutat es recupera del setge soviètic de 1944, fent-se, en
cert límit, un aparador en matèria de política pragmàtica practicada pel
govern comunista del país (1947-1989). La
democratització és aturada per la insurrecció
de Budapest del 1956 i la intervenció de l'URSS.
El 1956, les manifestacions pacífiques a Budapest van conduir a
l'esclat de la revolució
hongaresa. La direcció
es va ensorrar després de les manifestacions de les masses que es van iniciar
el 23 d'octubre, però els tancs soviètics van entrar a Budapest per aixafar la
revolta. La lluita va continuar fins a principis de novembre, deixant més de
3.000 morts.
Des de la dècada de 1960 a finals de 1980 Hongria era referida, a vegades i de forma satírica, la
"barraca feliç" en el bloc de l'Est, i gran part
dels danys de guerra a la ciutat van ser finalment reparats. Els treballs al
pont d'Erzsébet, l'últim a ser reconstruït, van ser acabats el 1964.
A principis de 1970, es va inaugurar la línia M2 del metro de Budapest en
el sentit est-oest, seguit de la línia M3 el 1982. El 1987, el castell de Buda i
les ribes del Danubi van ser inclosos en la llista de Patrimoni de
la Humanitat per la UNESCO. L'avinguda
Andrássy (incloent-hi
el tren subterrani del Mil·lenni, Hősök tere i Városliget) es va afegir a la
llista de la UNESCO el 2002. En la dècada de 1980, la població de la ciutat va aconseguir els 2,1 milions d'habitants.
En els últims temps, s'ha produït una disminució significativa en
la població a causa, principalment, d'un moviment demogràfic massiu al comtat
de Pest. En les últimes dècades del segle XX, els canvis polítics de 1989-90
van produir importants canvis en la societat civil i als carrers de Budapest.
Els monuments comunistes van ser retirats dels llocs públics i portats al
Memento Park. En els primers vint anys de la nova democràcia, el govern de la
ciutat va ser presidit per Gábor Demszky. (Continuarà)
Comentaris