Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (XXV)

Classificació

Classificació genètica

L'hongarès forma part de la subfamília úgrica, que també inclou llengües com l'ostiac i el vogul, parlades a la Federació Russa. Aquest grup forma part de la família uraliana, que també inclou el finès i l'estonià, entre d'altres. Al voltant de l'any 1000 s'escriu amb alfabet llatí, tot i que, fins al segle XVI, no era estrany l'ús de rovás o runes. Els escrits en hongarès són rars fins a la reforma protestant, ja que els documents del catòlic Regne d'Hongria solien fer-se en llatí.

Tipologia

L'hongarès és una llengua aglutinant, és a dir, que mentre que la paraula arrel roman immutable (generalment), s'hi afegeixen sufixos i prefixos que especifiquen temps, persona, determinació, i règim (quins objectes pren el verb) dels verbs, (ex.: Beszélni, 'parlar', beszélek, 'parlo') o bé nombre i cas gramatical de substantius (ex.: Katalónia, 'Catalunya'; Katalóniában, 'a Catalunya'; Katalóniáról, 'des de Catalunya').

Història

La llengua hongaresa prové de la zona dels Urals, des d'on les tribus magiars varen emigrar i dur la seva parla a l'àrea d'Europa central que avui en dia es coneix com a Hongria. Des de llavors, aquest idioma ha anat evolucionant en diverses etapes:

·         Protohongarès - fins a 1000 aC

·         Hongarès arcaic - 1000 aC fins a 896 dC

·         Hongarès antic o medieval - 896 fins al segle XVI.

·         Hongarès mitjà - s. XVI fins a acaballes del s. XVIII

·         Hongarès modern - des de finals del s. XVIII fins a l'actualitat.

El document més antic escrit en hongarès de què es té constància és el Sermó de funeral i oració, que data del segle XII. Avui en dia, des del 2004, a més de ser llengua oficial al seu país d'origen, també es reconeix com a llengua oficial de la Unió Europea.

Distribució geogràfica actual

Tant per raons històriques (ja que l'Hongria "històrica" no es correspon del tot amb el territori que ocupa l'estat actual) com per motius d'immigració durant el darrer segle, no es limita la seva parla a Hongria:

País	Parlants
Hongria	9.500.000-10.000.000 (cens 2001)
Romania (principalment a Transsilvània)	1.443.970 (cens 2002)
Eslovàquia	520,528 (cens 2001)
Sèrbia (principalment a Voivodina)	293.299 (cens 2002)
Ucraïna (principalment a la Transcarpàcia)	149.400 (cens 2001)
Estats Units	117.973
Canadà	75.555 (cens 2001)
Israel-Palestina	70.000
Àustria (principalment a Burgenland)	22.000
Croàcia	16.500
Eslovènia	9.240
Suma total	12.000.000-13.000.000

Fonètica i estructura

Alfabet

Originàriament, aquesta llengua feia servir un sistema d'escriptura rúnica (rovásírás, székely rovásírás o senzillament rovás), però sant Esteve, el primer monarca del Regne d'Hongria, va iniciar una reforma per adoptar l'alfabet llatí paral·lela a la conversió al cristianisme que va dur a terme el país. Avui en dia es fa servir una variant d'aquest alfabet amb algunes lletres afegides, com ara ő i ű, que són exclusives d'aquesta llengua.

Aquestes són les 44 lletres de l'alfabet complet:

A	Á	B	C	Cs	D	Dz	Dzs	E	É	F
G	Gy	H	I	Í	J	K	L	Ly	M	N
Ny	O	Ó	Ö	Ő	P	(Q)	R	S	Sz	T
Ty	U	Ú	Ü	Ű	V	(W)	(X)	(Y)	Z	Zs

Vocals

L'hongarès actual atorga valor fonètic a la quantitat de les vocals, és a dir, que diferencia entre vocals curtes i llargues. La llengua moderna estàndard té 7 vocals curtes (aeiöüou) i 7 vocals llargues (áéíőűóú), cadascuna de les quals té una lletra adscrita en l'alfabet. En qualsevol cas, les vocals llargues estan marcades amb un accent agut (´), o en el cas de les vocals ö i ü, un accent agut doble.

·         La vocal a representa el so [ɒ] (com la o a hot en anglès britànic)

·         La vocal á representa el so [a:] (una variant llarga de la a de pa en català)

·         La vocal e representa el so [ɛ] (com la e oberta en català)

·         La vocal é representa el so [e:] (una versió llarga de la e tancada en català)

·         La vocal i representa el so [i], i í tan sols n'és una variant més llarga [i:].

·         La vocal o representa el so [o] (o tancada) i ó tan sols n'és una variant més llarga [o:].

·         La vocal ö representa el so [ø] (com la ö alemanya).

·         La vocal u representa el so [u], i ú tan sols n'és una variant més llarga [u:].

·         La vocal ü representa el so [y] (com la ü alemanya).

·         Les característiques lletres hongareses ő i ű (o i u amb doble accent agut) representen les vocals llargues corresponents a ö [ø:] i ü [y:], respectivament.

Consonants

Els sons consonàntics de l'hongarès, com les vocals, també poden ser curts o llargs (geminació). Les consonants llargues en l'escriptura es representen doblant la consonant, o bé la primera consonant dels dígrafs que representen un so simple (per exemple, ssz és la variant llarga de sz, o nny la de ny).

Sonen aproximadament com en català: b, d, f, k, m, n, p, l, t, v (labiodental, pronunciada /v/).

·         c [ts̻] sona com ts en català.

·         cs [tʃ] sona com tx en català.

·         dz [dz̻] sona com tz en català.

·         dzs [dʒ] sona com tj en català.

·         g [g] sempre oclusiva velar com en alemany, o com a gat en català.

·         gy [ɟ] una oclusiva palatal sonora, semblant al so inicial de la paraula anglesa duke.

·         h [h] sona com h en anglès.

·         j [j] sona com i consonàntica en català, com en iogurt.

·         lj [jː] una versió geminada del so anterior (és una excepció a la norma ortogràfica per representar la geminació).

·         ly [j] actualment sona igual que l'anterior, i consonàntica, històricament representava el mateix so que ll en català.

·         ny [ɲ] sona com ny en català.

·         r [r̪] té la mateixa distribució que en català, inicial o doble sona forta, i sona suau senzilla entre vocals.

·         s [ʃ] sona com xeix en català, com sh anglès, com sch en alemany.

·         sz [s̻] sona com ss en català.

·         ty [c] una oclusiva palatal sorda, semblant al so inicial de la paraula anglesa tuesday.

·         z [z̻] sona com z en català.

·         zs [ʒ] sona com j en català o en francès, no pas com tj en català o j en anglès.

Al·lòfons

Els principals al·lòfons de les consonants hongareses són:

·         /n/ esdevé [ŋ] quan es troba abans d'una velar, exactament com en català (ex. hang [hɒŋg], 'veu').

·         /j/ esdevé [ç] quan es troba abans de /p/, /t/ o /k/ a final de paraula, el qual passa en les formes verbals de l'imperatiu (ex. kapj! [kɒpç], 'agafar, rebre').

·         a vegades /h/ esdevé [ɦ] quan es troba entre vocals (tehát [ˈtɛɦaːt], 'aleshores, doncs, en conseqüència').

·         /h/ a vegades desapareix en posició final (Cseh [ʧɛ], 'txec').

·         /h/ en altres ocasions esdevé [x] quan es troba a final de paraula (ihlet [ˈixlɛt], 'inspiració').

·         /h/ esdevé [xː] quan és una geminació (méhhel [ˈmeːxɛl], 'amb una abella').

Accent

La síl·laba tònica és sempre la primera. Les paraules llargues o compostes solen tenir altres accents secundaris en altres síl·labes.

·         különös [ˈkylønøʃ] - 'estrany'

·         zeneszerző [ˈzɛnɛsɛɾzøː] - 'compositor' (Continuarà)