Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (XXVII)

Articles

Aquesta llengua té un article definit, i un d'indefinit. L'article definit, a, s'escriu az si la paraula a la qual es refereix comença per vocal, per raons fonètiques. Serveix tant per a plural com per a singular:

·         a szoba - 'l'habitació'.

·         a szobák - 'les habitacions'.

·         az író - 'l'escriptor'.

·         az írók - 'els escriptors'.

L'indefinit egy roman sempre invariable.

·         egy szoba - 'una habitació'.

·         egy író - 'un escriptor'.

Sufixació

Declinació

La major part de la informació gramatical es transmet a partir de sufixos, la majoria dels quals són subjectes a harmonia vocàlica. Aquest procés és anàleg a la declinació que es troba en altres llengües, però no es tracta d'exactament el mateix, ja que el concepte de declinació implica un canvi en el mot. Tot i això, l'aplicació de sufixos a paraules sovint comporta petits canvis fonètics, especialment en acusatiu.

Aquesta és la taula de casos gramaticals emprats avui en dia en l'hongarès:

Forma	Nom	Significat aproximat
--	nominatiu	subjecte, atribut
-t/-ot/-et/-öt	acusatiu	objecte directe
-ban/-ben	inessiu	'a (dins)'
-ba/-be	il·latiu	'cap a (dins)'
-bol/-ből	elatiu	'de', 'fora de', 'des de'
-n/-on/-en/-ön	supressiu	'a (sobre)'
-rol/-ről	delatiu	'de', 'des de', 'sobre' (anglès about)
-ra/-re	sublatiu	'cap a (sobre)'
-nál/nél	adessiu	'en (la proximitat de)'
-tol/-től	ablatiu	'de', 'des de'
-hoz/-hez/-hőz	al·latiu	'cap a'
-ig	terminatiu	'fins (a)'
-nak/-nek	datiu	objecte indirecte
-ként	formal	'com'
-val/-vel	instrumental	'amb'
-vá/-vé	translatiu	'(convertir-se) en...'
-ért	causatiu	'per'
-stul/-stül/-ostul/-estül/-östül	sociatiu	'juntament amb'
-kor	temporal	'a' (en termes de temps)
-nta/-nte/-onta/-ente/-önte	distributiu-temporal	'repetidament', 'cada...'

Possessió

La possessió en hongarès es pot marcar mitjançant sufixos, o bé fent servir pronoms possessius. Els primers, com la resta de sufixos que existeixen en aquesta llengua, estan subjectes a l'harmonia vocàlica. El possessiu, a més, com veurem a la part següent, és així mateix important per a comprendre la funció de genitiu.

Sufixos possessius singulars

És a dir, es refereixen a una sola cosa posseïda:

Paradigmes

Sg. català	Sg. hongarès	Pl. català	Pl. hongarès
el meu	-m	el nostre	-nk
el teu	-d	el vostre	-tok, -tek, -tök
el seu	-ja, -je	el seu, llur	-juk, jük

Exemple

Sg. català	Sg. hongarès	Pl. català	Pl. hongarès
el meu gat	macskám	el nostre gat	macskánk
el teu gat	macskád	el vostre gat	macskátok
el seu gat	macskája	el seu, llur gat	macskájuk

Sufixos possessius plurals

És a dir, es refereixen a un nombre plural d'objectes posseïts.

Paradigmes

Sg. català	Sg. hongarès	Pl. català	Pl. hongarès
els meus	-im	els nostres	-ink
els teus	-id	els vostres	-itok, -itek
els seus	-i	els seus, llurs	-ik

Exemple

Sg. català	Sg. hongarès	Pl. català	Pl. hongarès
els meus gats	macskáim	els nostres gats	macskáink
els teus gats	macskáid	els vostres gats	macskáitok
els seus gats	macskái	els seus, llurs gats	macskáik

Pronoms possessius (independents)

Es tracta de paraules que tenen un lloc independent en la frase i que pertanyen a la categoria dels pronoms, i que se solen fer servir en funció d'atribut. En català existeixen però només es diferencien per la seva manca d'article i la seva localització en la frase, com en l'exemple següent:

·         El llapis és meu.

En hongarès, tal com passa en castellà (mío, tuyo, etc.) o en anglès (mine, yours...) aquests pronoms tenen formes pròpies. Vegeu el mateix exemple, traduït a l'hongarès:

·         A ceruza az enyém.

(El verb ser, com és habitual, és elidit.)

Aquestes són les formes, que com podeu veure, inclouen l'article definit (a/az).

Posseïdor	Possessió singular	Possessió plural
meu	az enyém	az enyéim / az enyémek
teu	a tied	a tieid
seu, d'ell(a)	az övé	az övéi
seu (de vostè)	az öné	az önéi
nostre	a mienk / miénk	a mieink
vostre	a tietek / tiétek	a tieitek
seu, d'ell(e)s	az övék	az övéik
seu, de vostès	az önöké	az önökéi

La funció de genitiu

El genitiu és un cas que (per exemple) en aquelles llengües indoeuropees, com ara el llatí o el rus, expressa la funció gramatical de complement del nom. Prenent el mateix exemple d'aquestes dues llengües, una oració que en català seria el llibre de la noia:

·         Llatí: liber puellae. En aquest cas, liber vol dir 'llibre', i puella, 'noia'. Puellae és aquest nom en cas genitiu.

·         Rus: книга девушки (kniga devushki) Aquí, книга vol dir 'llibre', i девушка, 'noia'. Девушки n'és el genitiu.

En hongarès, en canvi, la lògica sembla funcionar totalment a la inversa:

·         Hongarès: a lány könyve. Lány vol dir 'noia', però no trobem cap canvi en aquest substantiu. El nom que sí que ha canviat és könyv ('llibre'), que aquí el trobem acompanyat del sufix possessiu de tercera persona del singular: könyve.

Així doncs, la relació morfosintàctica entre elements referits sempre es dóna a la inversa que en les llengües indoeuropees, la qual cosa pot resultar molt confusa per als occidentals que vulguin aprendre aquest idioma.

Verbs

Tot i que existeix una forma infinitiva, que té bàsicament els mateixos usos que en català, i que sempre acaba en -ni, la forma per la qual es coneixen els verbs és la "forma de diccionari":

·         Voler: akar - forma de diccionari, akarni - infinitiu.

·         Veure: lát - forma de diccionari, látni - infinitiu.

El verb ser, que és irregular, també és una excepció a aquesta norma: Ser: lenni - forma de diccionari, lenni - infinitiu.

La conjugació verbal té una característica curiosa, i és que cada temps verbal té una conjugació determinada i una conjugació indeterminada. Així es conjugarà de manera diversa si l'objecte al qual ens referim és conegut o no: per exemple, olvasok egy könyvet ('llegeixo un llibre', indeterminada) i Olvasom a könyvet. ('llegeixo el llibre', determinada).

A més de les habituals formes de 1a, 2a i 3a persones del singular i del plural, en la conjugació determinada hi ha una forma que es refereix al subjecte de la primera persona del singular realitzant una acció en la segona persona del singular. S'especifica amb el sufix -lak/-lek:

·         szeretlek 't'estimo'

·         látlak 'et veig'

(Continuarà)