Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2011

Nit de castanyada

Imatge
Aquesta nit és el dia de la castanyada. La nit que les bruixes ja hauran recollit tot el fruit del bosc i el torraran! Em vénen a la memòria les tardes de tardor a casa dels avis, amb tota la família al voltant de la taula, torrant castanyes i cantant la cançó d'en "Marrameu". L'espetec de les castanyes, els gossos sortint esperitats del voltant de la foguera i els farts de riure que ens fèiem! I després, covar les castanyes dins d'una saca per acabar amb els dits ben ennegrits mentre les pelàvem. I quan algú es menjava alguna castanya tot distret, pam!: manyac enverinat! :). I tot regat amb un bon traguinyol del vi acabat de fermentar o amb un bon porró de moscatell. Records d'infantesa que avui es fan més vius que mai. La castanyada, una tradició ben nostrada que no hauríem de deixar perdre! Bona castanyada a tothom!


Ja tornem a tenir aquí les fires de Girona

Imatge
Demà és Sant Narcís, patró de la meva ciutat d'acollida, patró de Girona. I avui comencen les festes de la ciutat, unes festes que han retallat notablement el pressupost, però que continuen essent les festes de Girona. Arriben les nits de barraques, sempres vigilades per Sant Feliu i la catedral. Dies de castanyes, de saturació, de veure la ciutat ben plena de vida. També seran dies d'embusos de trànsit, de cotxes mal aparcats, però és la festa de la ciutat, sinó ja no serien fires. De totes maneres, caldria una replantejament del model de fires i estendre'l a tota la ciutat i no només concentrar-lo a la zona de la devesa, fer el poble partícep de la seva festa. Una mica de feina per fer per aconseguir que les fires siguin encara una mica més de totes i tots, d'aconseguir una estona de distracció i de lleure, que a la vida també hi ha d'haver moments de plaer! :)

De rics i de pobres

Imatge
Ja fa més d'un mes que vaig visitar les terres de Turquia. Però encara penso sovint en moltes imatges que vaig veure allí, sobretot les que fan referència a les diferències abismals entre rics i pobres en pocs quilòmetres de distància. L'opulència que allí vaig veure se m'ha fet difícil d'oblidar. Mentre en un lloc els infants no tenien ni per menjar, a un parell de quilòmetres, en un gran resort, el menjar era el més abundant que els més ulls hagin pogut veure mai. I el que més ràbia em feu va ser veure com els rics tractaven els pobres amb indiferència, com si no fossin res més que els seus servents i els seus criats. És realment fastigós, la veritat. Però com ja vaig dir ahir, sembla que alguna cosa es mou al món. Espero que aquests lloc d'opulència puguin ser aviat ocupats pels qui no tenen res i també en puguin gaudir... Aquest sistema capitalista fa més evidents cada dia aquestes diferències que no tenen cap raó de ser. Tots som éssers humans, amb les nostres…

15O

Imatge
Ja fa 11 dies que es va celebrar la macromanifestació a nivell mundial del 15 d'octubre. Tot un esdeveniment arreu del planeta per reclamar que és hora que hi hagi canvis, que n'estem farts que els bancs i les multinacionals ens robin i ens dirigeixin els nostres destins. Fins i tot recentment han aparegut informacions que diuen que amb el que costarà el rescat de la banca a nivell mundial, es podria erradicar 92 vegades la fam al món. La gent en comença a estar molt farta i surt al carrer. Aquest sistema capitalista ens està abocant a l'abisme més negre i és moment que hi comencin a haver canvis (i grans). La gent es mou, és hora de construir un nou món i una nova manera d'entendre la vida sense que aquesta vagi liderada pels diners. És l'hora de pensar en les persones i no en la riquesa. Alguna cosa es mou, sortosament, en els confins de la terra ( i no només en els físics); alguna cosa es mou, a l'ànima del món. Endavant amb la revolució! Queda molt camí per…

Un " bigoti vermell", gentilesa d'Anna Roig i l'ombre de ton chien

Imatge
"Bigoti vermell" és el segon disc de la banda de Sant Sadurní d'Anoia, Anna Roig i l'Ombre de ton chien (http://www.annaroigilombredetonchien.com/)  Aquesta dolça veu captiva amb les lletres del seu disc. Divertidíssim el videoclip i la lletra de la cançó que dóna títol al disc. Però tot el disc és com una magrana, a on cada gra forma una bella peça; molt ben trobada la lletra de "Petons entre caminons" i la de la "Senyora tímida". També, com en el seu anterior disc, hi trobem cançons en francès, com "Vendeuse de rires", que parla d'una noia que ven rialles i que un dia se li mor el noi a qui les venia de tant riure,  "Chanson d'amour" o "Le portrait de n' importe qui". El disc també conté una tendra cançó que la cantant i autora de les lletres dedica a la seva neboda ("Corre, salta, brinca, vola") per tal que no s'oblidi mai de l'infant que no portem a dins. I una personalíssima cançó, l…

Un bellíssim poema de Konstantin Kavafis

Imatge
Cos meu, recorda
Cos meu, recorda
no solament com t'han arribat a estimar.
No solament els llits on has jagut,
sinó també aquells desigs que per tu
lluïen dins els ulls obertament!
I tremolaven dins Ia veu —i algun
fortuït entrebanc els va fer vans.
Ara que tot això ja són coses passades,
fa gairebé l'efecte que també als desigs
aquells vas ser donat —ah, com lluïen.
Recorda, dins els ulls que se't clavaven:
com tremolaven dins la veu, per tu, recorda cos  (Traducció de Carles Riba)

El peix (un conte)

Imatge
L’estiu ja s’acaba. Els dies cada vegada són més curts i l’escalf del sol no ha estat suficient per mantenir el cos sense una jaqueta quan la lluna saluda la nit. Però ara que ja em preparo per un nou hivern, moltes hores de foscor i un bon grapat de roba damunt la pell que ja perdrà el color torrat de l’estiu, penso en com n’han estat de profitosos els mesos que transcorren entre l’equinocci d’estiu i l’equinocci de tardor. Tot començà la nit de Sant Joan. Amb els amics i amigues vam anar de revetlla: gresca, xerinola, cava, coca, música, fogueres, llavis humits, robes estripades sota la llum de les estrelles, rastelleres de saliva sobre pells deleroses de besos, etc. I després de que la nit més curta de l’any fes estralls a la ment i al cos, per passar la ressaca i cremar les calories buides de l’alcohol, vam anar a la platja a nedar i a començar a trencar el blanc de les pells colgades massa mesos per capes de teixit. I vet aquí que sense saber-ho vam anar a petar a una platja nudi…

Tornen les nits literàries de "El llop Ferotge" a Girona!

Imatge
A Girona tornem a estar d’enhorabona! Des del mes passat, el tercer dijous de cada mes torna a ser la cita per retrobar-nos amb la poesia, la literatura, la música, la dansa, és a dir, tot un amalgama d’arts escèniques. L’associació cultural (i alhora editorial) El Llop Ferotge (www.el-llop-ferotge.blogspot.com) ha engegat de nou un els dijous culturals. En aquesta nova etapa el lloc a on se celebren els actes és al recentment reobert ( i mític) bar gironí La impremta (http://www.facebook.com/profile.php?id=100002563528241 ), un lloc gran, acollidor i amb un gran ambient. Tota una feina de formigueta organitzar aquests dijous tant especials, amb sortejos de llibres, molta poesia, micròfon obert, etc. Us recomano que si podeu, assistiu a un dels recitals!

Música i lletra de Feliu Ventura

Imatge
El cantautor valencià Feliu Ventura, després d'un parell d'anys de silenci ha tret recentment un gran disc, "Música i lletra" (Propaganda-pel-fet) (www.musicailletra.com), un disc que és un plaer per a les orelles i per tots els sentits. Petites històries que alhora són molt, molt grans! Íntima i tendra la cançó "Història d'un sofà"; monumental el "Torn de preguntes", una manera de reivindicar el paper del País Valencià a la construcció nacional dels Països Catalans. I "Present"? Què dir d'aquesta cançó amb un evident doble sentit? I la satírica cançó que ridiculitza a Camps i tot el cas Gürtel (El nus de la corbata), quin fart de riure. I podríem continuar parlant de la pell de gallina que fa posar "Lluna de safrà",  de les ganes que em donis la mà escoltant "Finalment"  o parlant dels "Guants de la metàfora". I per tancar el disc, un dolç "Adéu". Quina delícia de disc, no us el perdeu!!!!…

Steve Jobs

Imatge
Fa un parell de setmanes que va morir aquest geni de la informàtica, un visionari del futur i que no va defallir mai per fer realitat els seus somnis. Una persona que amb la seva feina va canviar la vida de milions de persones. I a més, un autodidacte que no va anar a la Universitat, que va superar moltíssims obstacles menys l’únic obstacle insalvable, ens agradi o no, que és el de la mort. D’ell em va agradar un discurs (http://www.vilaweb.cat/noticia/3935658/20111006/discurs-steve-jobs-universitat-stanford.html) que va fer a la Universitat d’Standford i que acaba amb un “continueu essent esbojarrats”. Jobs va ser qui va dissenyar i projectar els coneguts iPod, iPad i un llarg etcètera, per citar-ne alguns exemples. Em sembla molt bé que se li reconegui tot el que ha fet per la humanitat, però també em va doldre una mica veure com molta gent el plorava (totalment respectable), però al món també cada dia mor gent que ha fet molt i ningú es recordarà d’ells. Contradiccions d’aquest mó…

Per fi!!!!!

Imatge
Fa algunes setmanes, per fi, es van abolir els toros a Catalunya! Ja era hora! Però fou patètic l’espectacle que muntaren alguns mitjans de comunicació, acusant als que vam recolzar la iniciativa de “nazionalistes” o bé de ser enemics de la llibertat. Fastigosos, i em quedo curta. I els polítics del PP i alguns altres partits, enfadadíssims, colla d’hipòcrites. I per no parlar de la gentussa de Plataforma x Catalunya, que van repartir pamflets perquè deien que a la Monumental de Barcelona s’hi farà una mesquita. Fora de connotacions polítiques, aquesta “festa” és una salvatjada i una adulació a la tortura. S’ha arribat a dir de tot als qui han defensat els drets dels animals. Ja m’agradaria veure a tota aquesta colla que defensen la tortura, patir tot el que pateixen aquests animals. A les Illes Canàries, des de l’any 1991 també estan prohibides les curses de braus i no passa absolutament res. Però ai las!, som a Catalunya, aquell trosset de terra que volem aniquilar! Per fi, a la me…

La seva "hispanidad" de pandereta

Imatge
Fa un parell de dies va ser la gran festa, la de la celebració d’un brutal genocidi contra els oriünds de cultures sud-americanes. I al país veí, aquest del qual en formem part ens agradi o no, aquest que cada dia continua amb el seu genocidi cultual i econòmic contra el poble català, ho va celebrar amb les seves tradicionals desfilades militars i manifestacions de caràcter feixista i anti-tot-el-que-no-sigui-espanyol. Fa una bona colla d’anys que Colom (que tot apunta que era català, (estudis de Jordi Bilbeny, entre d’altres) tot i que ells fan tot el possible per amagar la història, com ho fan habitualment) va descobrir les Amèriques, però dubto que tingués les intencions macabres que després succeïren. Van deixar un rastre de sang i mort darrere seu, cultures aniquilades i mai ho han reconegut. I encara ho celebren. I així anem, se n’haurien d’avergonyir i no fer fastuoses festes. Patètics. Vergonya aliena. Quines ganes de desfer-me d’aquest llast que es diu Espanya!

Tria de mulats

Imatge
Avui se celebra a Espinavell, a Molló (http://ca.wikipedia.org/wiki/Moll%C3%B3) a la Vall de Camprodon, una festa que ja fa, per sort, anys i panys que dura, la festa de la tria dels mulats, una tradició ancestral i pròpia del nostre país que consisteix en què tots els pollins i cavalls que han passat l’estiu a les muntanyes pasturant, són venuts en una gran festa que recorda com es vivia anys enrere en aquelles contrades. Actualment és una gran festa, però també perviu el seu aspecte comercial. Una manera de mostrar la comunió entre la terra i l’home, com mútuament es beneficien i es respecten! Tota una lliçó per recordar que som una terra de pagesos, una terra que sent les seves arrels i les seves tradicions. I si us plau, que perdurin, que no perdem tant belles i ancestrals costums! I no oblidem que cal cuidar tots els fruits que ens dóna la terra i cuidar-la i no destruir la nostra “mare”...

Turquia, dies 8 i 9 (17 i 18 de setembre de 2011): segon dia de congrés ESDAR 2011 i ja cap a casa!

Imatge
El segon dia de congrés es lleva ben assolellat (de fet, com tota la setmana a Turquia!). Ens preparem i anem a esmorzar i després, ja directament cap a les conferències matutines. Un cop acabades, aprofito l’avinentesa per anar-me a banyar una estona a la platja. L’aigua està realment molt calenta, massa pel meu gust. Em fixo que hi ha bastant gent russa, que suposo que deuen tenir un elevat poder adquisitiu... Més tard, comentarem aquest fet amb alguns assistents al congrés, que expliquen que a aquest estat excomunista ara hi impera un capitalisme salvatge. La resta d’hostes del complex provenen bàsicament d’Anglaterra i Alemanya. Mentre paro el sol, observo com passa també un camell amb un burro per la platja... Després aprofito per anar a dinar a l’immens i inacabable bufet lliure, i un cop ben tipa, em dirigeixo cap a les sales de conferències, a on passo la resta de la tarda. Quan s’acaben, acompanyo a una de les noies de Barcelona als banys turcs (que li encanten, com m’explica…

Turquia, dia 7 (16 de setembre de 2011): primer dia de congrés ESDAR 2011

Imatge
El motiu pel qual estic a Turquia es perquè assisteixo al congrés de l’ESDAR 2011 (http://www.esdar.org/esdar_conference_2011.html) . El congrés comença molt prest, però amb les companyes d’habitació (vingudes de l’UAB), hi anem més tard. Primer anem a esmorzar al magnífic bufet lliure que hi ha Resort a on fem el congrés. Hi ha moltíssimes coses, tantes que fa feredat. Tasto una mica de tot i després sí que ja vaig cap a les conferències, que duren fins al migdia. Puc tastar també les delicioses pastes turques i a l’hora de dinar, després d’haver tornat a quedar-me parada de tot el menjar que hi havia al bufet, opto per anar una estona a la piscina. I després, ja de nou cap a les conferències i workshops de la tarda. Quan s’acaba la feina, tinc la possibilitat d’anar a la sauna i a uns banys turcs; així doncs, no m’ho penso gaire i hi vaig. He de confessar, però, que a la tarda he estat temptada d’anar a visitar les ciutats d’Aspendos (http://en.wikipedia.org/wiki/Aspendos; a on hi h…

Turquia, dia 6 (15 de setembre de 2011): últimes hores a Antalya i cap al congrés

Imatge
La nit ha estat bastant plàcida, menys pels crits de plaer de la “veïna” de sota que m’han despertat. Quan m’he llevat, després de fer el ronso, he baixat cap a la terrasseta de l’hotel a esmorzar un “entremès” i una truita. La calor que feia ja era asfixiant, i s’ha anat accentuant a mesura que transcorria el matí. Sortint de l’hotel m’he dirigit ja cap al mar. I després de perdre’m per l’intriquis de carrers, he acabat en un enorme i preciós parc que voreja el mar. M’hi he passat una estona passejant i contemplant el paisatge. M’han vingut moltes ganes de tirar-me a l’aigua, però no portava pas banyador! Després m’he tornat a desviar pels carrerons del barri vell i he acabat al basar de la marina que en diuen ells i he anat a contemplar les barques al port (alhora que he aprofitat per fer un catxé del geocatching!). Però altra volta he marxat “mosca” per com en són de pesats els turcs! Tot fent el passeig, he intentat esbrinar des d’on havia d’agafar el bus per anar a l’aeroport. Ho…

Turquia, dia 5 (14 de setembre de 2011): cap a Antalya i visita a la ciutat

Imatge
La nit és agitada a l’hotel. Sona un moment l’alarma, marxa la llum i l’aigua, etc. I això sumat al neguit de tenir por de no despertar-me a temps, fa que passi la nit del lloro. Quan encara no són les set, ja em llevo. Sense llum ni aigua, que retornarà al cap d’una estoneta. Acabo d’empaquetar els quatre coses que em queden i ja em disposo a marxar. He contractat una furgoneta que em porta directament a l’aeroport per un mòdic preu de 5 euros. Fem tot el trajecte en silenci, mentre contemplo per última vegada les barques de pesca al port mentre el dia es va aixecant. La postal és preciosa. Penso en els dies que he passat a la ciutat. Realment m’agrada, però com a opinió personal, crec que els queda bastant per fer en el sentit del respecte a la dona i la integració d’aquesta, sobretot als barris més tradicionals i més antics. No tardem pas molta estona a arribar a l’aeroport, molt ben enjardinat. Després de passejar-me’l gairebé tot, arribo a la terminal de vols domèstics, a on faig…

Turquia, dia 4 (13 de setembre de 2011): visitant monuments històrics a Istanbul

Imatge
Em llevo després d’haver dormit intermitentment a causa d’una festa que feien a l’hotel. Baixo a esmorzar i avui han posat el mateix menjar que cada dia però en forma de self-serivce. No tardo gaire a marxar i vaig directament cap a Santa Sofia, l’Hagia Sofia que diuen aquí (http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Sofia_(Istanbul) ; http://en.wikipedia.org/wiki/Hagia_Sophia). El nom ve de que sofia és la traducció fonètica al llatí de la paraula grega que vol dir saviesa. Faig una estona de cua tot escoltant una parella espanyola insuportable que al final se m’acaba colant i tot. Pago les 20 lires d’entrada i m’endinso en la magnificència de l’edifici. Va ser construïda per Constantí el Gran al segle IV i reconstruïda per Justinià al segle VI. Fa 55 metres d’alt i 31 de diàmetre; a més, està ple de belles pintures bizantines. La també anomenada església de la Sagrada Saviesa va passar a ser una mesquita després de la conquesta otomana, el 1453. M’hi passejo una bona estona, totalment absor…

Turquia, dia 3 (12 de setembre de 2011): voltant per la ciutat

Imatge
Em llevo després d’una reparadora dormida amb estranys somnis. Vaig a esmorzar i he de reconèixer que estic una mica “atemorida” per la reacció dels homes. Surto i decideixo anar al Gran Basar (http://www.grandbazaarturkey.com/ ; http://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_Basar_(Istanbul) ). Allí hi ha més de 3600 botigues de tot tipus: des de roba, records, moltes de plata i or, de làmpades, de menjar, etc. Em torna a cridar l’atenció que la majoria estan regentades per homes; poques són les dones que hi ha. Totes les entrades estan fortament custodiades per la policia. També a cada punt i moment hi ha cambrers que porten safates de vasos de té (per l’olor diria que és te de poma, molt típic d’aquesta zona). També, per no perdre el costum estès a tota la ciutat, hi ha parades a on venen pa salat i pa dolç, unes altres venen blat de moro acabat de coure i unes terceres, regentades per divertits venedors, venen gelats que preparen de manera còmica. Em canso de repetir que sóc catalana; no sé co…

Turquia, dia 2 (11 de setembre de 2011): breu incursió a Àsia

Imatge
Em llevo l’11 de setembre. No estic a la meva pàtria per celebrar la Diada Nacional, però la celebro dins del cor. Faig el manta una bona estona i al final acabo baixant a esmorzar; l’esmorzar de l’hotel és com un entremès. Menjo algunes coses i ja em disposo a marxar. He decidit que agafaré un bus turístic (sóc una turista, jaja J ). Em decideixo per els www.citywindows.com.tr, que per 20 euros t’ofereixen la possibilitat de poder fer 3 rutes diferents en 24 h. Vaig cap a davant de la Hagia Sofia, des d’on marxa el bus. Pel camí ja em disgusto perquè els homes del carrer no paren de dir-me coses i parar-me. Un cop al bus, espero pacientment que arrenqui. Ho fa i passem per davant d’un bon piló de llocs: per davant de la Mesquita Nova, pel basar egipci, de llum veiem la torre de Gàlata, una de les més antigues d’ Europa (http://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_G%C3%A0lata). Travessem el pont d’Atatürk (que és anomenat així en honor a Kemal Atatürk, el pare de l’actual nació turca : http…

Turquia, dia 1 (10 de setembre de 2011): l’arribada a Istanbul

Imatge
M’aixeco a Barcelona, després de l’inoblidable concert de Sopa de Cabra al Palau Sant Jordi en motiu del 25è aniversari de la banda (http://www.vilaweb.cat/noticia/3926784/20110910/nova-nit-historica-sopa-cabra-sant-jordi.html). Una mica adormida arribo a l’aeroport i després de fer tots els tràmits necessaris i intentar vèncer la son amb un cafè, m’enfilo a l’avió de Turkish Airlines que em portarà a Istanbul (http://ca.wikipedia.org/wiki/Istanbul) . Em passo gairebé tot el trajecte dormint; em desperto per menjar una mica i quan ja gairebé aterrem començo a contemplar la immensitat de la ciutat i el blau marí del mar de Màrmara (http://ca.wikipedia.org/wiki/Mar_de_M%C3%A0rmara) que hi ha uns quants centenars de metres més avall. Finalment aterrem a l’aeroport de Atatürk (http://ca.wikipedia.org/wiki/Istanbul). Allí pago els 15 euros preceptius per tal que m’estampin el visat i tot seguit, aconsegueixo saber com arribar a la ciutat. Agafo el Havas Shuttle bus, que em deixa a Aksaray.…