Nit de castanyada

Aquesta nit és el dia de la castanyada. La nit que les bruixes ja hauran recollit tot el fruit del bosc i el torraran! Em vénen a la memòria les tardes de tardor a casa dels avis, amb tota la família al voltant de la taula, torrant castanyes i cantant la cançó d'en "Marrameu". L'espetec de les castanyes, els gossos sortint esperitats del voltant de la foguera i els farts de riure que ens fèiem! I després, covar les castanyes dins d'una saca per acabar amb els dits ben ennegrits mentre les pelàvem. I quan algú es menjava alguna castanya tot distret, pam!: manyac enverinat! :). I tot regat amb un bon traguinyol del vi acabat de fermentar o amb un bon porró de moscatell. Records d'infantesa que avui es fan més vius que mai. La castanyada, una tradició ben nostrada que no hauríem de deixar perdre! Bona castanyada a tothom!



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol