El peix (un conte)

L’estiu ja s’acaba. Els dies cada vegada són més curts i l’escalf del sol no ha estat suficient per mantenir el cos sense una jaqueta quan la lluna saluda la nit. Però ara que ja em preparo per un nou hivern, moltes hores de foscor i un bon grapat de roba damunt la pell que ja perdrà el color torrat de l’estiu, penso en com n’han estat de profitosos els mesos que transcorren entre l’equinocci d’estiu i l’equinocci de tardor. Tot començà la nit de Sant Joan. Amb els amics i amigues vam anar de revetlla: gresca, xerinola, cava, coca, música, fogueres, llavis humits, robes estripades sota la llum de les estrelles, rastelleres de saliva sobre pells deleroses de besos, etc. I després de que la nit més curta de l’any fes estralls a la ment i al cos, per passar la ressaca i cremar les calories buides de l’alcohol, vam anar a la platja a nedar i a començar a trencar el blanc de les pells colgades massa mesos per capes de teixit. I vet aquí que sense saber-ho vam anar a petar a una platja nudista. Era la primera vegada que hi anava i als primers instants, amb la ment ben emboirada i la boca pastosa, semblava que estigués veient una desfilada de cossos amb diferents volums a totes les parts. Per aclarir-me les idees em vaig llençar a l’aigua i encara poc escalfada per les primeres calors estiuenques. I a fe que em va anar bé la remullada per despertar-me de cop. Els ulls van començar a recórrer tot l’amalgama de fal·lus que hi havia pel meu voltant, inclosos els dels meus amics i com no, el que unes hores abans m’havia empassat entre glops de cava, mossegades de coca i llepades a l’orella del meu primer amant estiuenc. Vaig esbotzar un lleuger somriure i el cap va començar a maquinar un pla per divertir-me una mica i fer divertir... però havia d’esperar una altra ocasió, ja que requeria de certa soledat i anonimat. Vam acabar de passar el dia; el capvespre es va cloure amb un clau ràpid amb l’amant ja provat unes hores abans (val a dir que em va quedar un bon blau al cul de tant clavar-se’m les roques amb les embranzides penianes del jove) i abans de dormir ja tenia perfectament definit l’esquema d’actuació. Així doncs, aprofitant que el dia següent tenia festa, vaig marxar de nou cap a la platja nudista, tota sola. Abans, però de l’armari dels records en vaig recuperar unes ulleres i un tub de fer snorkel. Era mig matí, vaig aposentar-me a la tovallola, vaig llegir una estona i vaig deixar que el sol m’escalfés tot el cos, tant per dins com per fora, ja que la lectura que portava hi incitava. Quan ja no podia més, vaig agafar les ulleres i em vaig disposar a convertir-me un singular peix. Ja hi havia bastanta gent a la platja, però afortunadament, abundaven els espècimens del sexe masculí. Em vaig parapetar darrere unes roques, amb una bona visió del que m’interessava... i va començar el joc aquàtic. La primera “víctima” va ser un noi esvelt, alt i prim com una secallona vigatana. Em vaig posar les ulleres i el tub i sigil·losament em vaig dirigir cap a on era ell. I de cop... zas: li engrapo la minga i li començo a moure frenèticament. El crit que va fer no sé si va ser d’esglai o de plaer, però el cas és que no s’hi va pas resistir. Sota l’aigua em va costar cert esforç que el noi buidés l’acumulació d’espermatozoides i fluids, però ho va acabar fent i es va diluir ràpidament entre la salabror marina. Sense que ni tan sols em veiés la cara, em vaig escapolir cap al meu recés entre les roques. Però poc em durà la calma, ja que els meus ulls van descobrir un home amb canes en tots els racons peluts del cos, una mica de panxa i un penis no excessivament llarg, però que em van venir ganes de tastar. Silenciosament m’hi vaig acostar i sense que la segona “víctima” del dia tingués temps de reaccionar, ja tenia el seu membre entre els meus llavis, que actuaven de funda a les meves dents afilades. Els ulls del senyor li van sortir de les òrbites, però fou incapaç d’articular cap mot. Es va deixar fer i la seu sexe fins feia pocs instants adormit, es despertà a mesura que l’anava llepant i succionant. Com si fos un peix, anava xuclant gola avall, com si em volgués endur l’energia a través del conducte penià. I la cosa s’inflamà: sense aconseguir una gran llargària, però amb prou bona amplada. El senyor clogué els ulls i li va començar a regalimar un bon doll de suor mentre els seus espasmes anunciaven l’arribada de l’èxtasi, moment en el qual vaig enretirar el seu sexe i de nou es perdé el seu semen dins del mar. I quina fou la seva sorpresa que quan va obrir els ulls, jo ja no hi era. Em vaig capbussar dins de l’aigua, cap a la fondària, quedant diluïda en la foscor de les profunditats. Em vaig quedar una estona amagada dins de l’aigua, mentre el senyor de les canes no parava de mirar pertot arreu. Quan ja feia una estoneta que no veia la seva silueta, vaig decidir sortir i anar a descansar a la tovallola. I així ho vaig fer; em vaig entretenir a mirar la panxa d’un senyor que amagava un penis molt petit, a contemplar el sexe depilat d’un metro-sexual, a veure les arrugues que solcaven tota la pell i el penis d’un ancià i un llarg etcètera. Vaig fer un intent fallit de tocar la pixa a un senyor que s’havia posat prop meu, però en veure la meva mà acostar-se al seu sexe, li van faltar cames per arrencar-se a córrer. Després d’una becaina per recuperar energies vaig anar a cercar la que vaig decidir d’antuvi que seria la darrera “víctima” del dia. I l’escollit fou un noi a qui vaig atribuir a ull uns vint-i-cinc anyets. Acabava d’arribar sol a la platja i no tardà ni cinc minuts a treure’s la roba i deixar una excelsa anatomia a la vista, amb un membre descomunal que em feu decidir sense dilació a voler disposar d’aquell aparell entre les meves mans, la meva boca o dins del meu sexe que ja rajava, i no de suor precisament. Vaig fer marrada per amagar-me darrere les roques i vaig esperar el moment que el tauró que era la meva boca trobés el moment idoni per menjar-se l’enorme anguila del noi. El vaig observar delerosa mentre nedava i vaig pregar al déu Neptú que el fes parar a les roques. I el prec el devia oir el déu dels mars perquè el xicot es va parar uns instants a seure amb mig cos dins de l’aigua i mig cos fora. Les meves manes es van transformar en les ventoses d’un pop que es van enganxar al seu sexe, que en un tres i no res es van convertir en una gran vara. El noi em mirà sorprès i s’hi va posar bé, sortint de l’aigua i comminant-me amb els gestos a tastar el seu peix amb la boca. M’hi vaig abocar amb devoció, engolint-lo del tot, llepant-lo per sota, per sobre, fins i tot les bosses de sota. Però en aquesta ocasió, el noi no es va quedar quiet: després de buidar-se, d’una revolada m’aixecà i em va estirar com va poder damunt les punxegudes roques, que es clavaven com estilets damunt la meva esquena. I com si fossin agulles fines s’hi anaven clavant a mesura que el meu cos s’estremia quan la seva llengua es passejà per la salabror que devia tenir el meu sexe sense parrús (això només ho podria  corroborar ell), els seus llavis em van succionar i el seus dits-tentacte entraven i sortien frenèticament de la cova submarina del meu cos. I quan encara panteixava, la seva boca, els seus dits  i tot ell es van fondre amb la Mediterrània. Amb l’esquena plena de blaus, un lleuger regalim entre les cuixes i un somriure d’orella a orella, vaig recollir el parell d’objectes de la improvisada disfressa de peix autobatejat mamador i vaig anar a prendre’m una cervesa ben fresca tot pensant una nova estratègia per continuar tastant els peixos que es mouen a les platges nudistes...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol