Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017

Balanç del 2017

Imatges
Com cada any, avui és 31 de desembre. Dia en què, simbòlicament, fineix un any i s'està a punt d'encetar-ne un altre. Un any ple de grans experiències, de nous reptes assolits i nous de plantejats. També recordant els que han marxat i donant la benvinguda als que han arribat. El cicle de la vida, continua inexorable.  Hi ha hagut moments molt dramàtics, com el fatídic atemptat a la Rambla de Barcelona, una cosa que no hauria de tornar a succeir mai més enlloc. I també moments de molta ràbia i impotència, com ara les desmesurades i incomprensibles càrregues policials del passat 1 d'octubre a Catalunya, durant el referèndum, durant una festa de la democràcia. Com la ràbia i impotència de veure coartada la llibertat d'expressió, retallats els nostres drets bàsics com a ciutadans pel sol fet de ser independentistes. I avui, pel sol fet de ser demòcrates, hi ha homes i dones a la presó i a l'exili. En un país que es creu capdavanter, com Espanya, això és una verg

Vall d’Aran, del 14 al 16 d’octubre de 2016: de la Vall d’Aran cap a casa (dia 3, 16 d’octubre de 2016) (i V)

Imatges
L'aprovació de l' Estatut d'autonomia de Catalunya del 2006   va suposar un nou i decisiu pas endavant en el ple reconeixement de la realitat nacional occitana d'Aran i, alhora, un canvi fonamental respecte de la situació precedent amb relació a l'oficialitat de la llengua pròpia de la comunitat aranesa. Així, l'article 11 de l'Estatut estableix:   «els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l'Aran com una realitat nacional dotada d'identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos als llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d'una particular protecció per mitjà d'un règim jurídic especial». A més, l'article 6.5 declara també l'oficialitat de la llengua occitana, denominada aranès a Aran, a Catalunya. Al seu torn, l'article 94 explicita

Vall d’Aran, del 14 al 16 d’octubre de 2016: de la Vall d’Aran cap a casa (dia 3, 16 d’octubre de 2016) (V)

Imatges
Tot i el desballestament jurídic del sistema institucional tradicional aranès, el seu record i el pregon sentiment de comunitat de vall va perdurar en la consciència i en el cor de molts aranesos fins al primer terç del segle XX, i va rebrotar esporàdicament en algunes reivindicacions i accions mancomunades dels ajuntaments aranesos d'aquell temps. També amb motiu de l'aprovació de l' Estatut d'autonomia de Catalunya l'any 1932 , alguns intel·lectuals aranesos residents a Barcelona van sol·licitar al Govern català el reconeixement dels drets històrics d'Aran, però la iniciativa no va prosperar. Amb el retorn de les llibertats democràtiques a l'Estat espanyol a partir de l'any 1975, la consciència i la reivindicació dels drets històrics d'Aran, i, alhora, de la necessitat de protegir i oficialitzar l' aranès   van emergir de nou en el si de la comunitat aranesa, i van cristal·litzar l'any 1978 amb la constitució de l'associació de ve

Vall d’Aran, del 14 al 16 d’octubre de 2016: de la Vall d’Aran cap a casa (dia 3, 16 d’octubre de 2016) (IV)

Imatges
Garantia de la seva plena llibertat i autonomia, tant en l'àmbit personal com col·lectiu, la defensa dels seus privilegis i, alhora, del seu vincle amb la Corona d'Aragó i, dins d'aquesta, amb el   Principat de Catalunya   van esdevenir els dos principals objectius de la comunitat i les institucions araneses durant els segles posteriors. Així, l'any 1381, i a petició dels representants de la vall, el rei   Pere III   va establir de nou que aquesta no pogués ésser mai més separada de la corona reial ni tampoc del Principat de Catalunya, privilegi que posteriorment seria també confirmat per altres monarques de la seva nissaga. La plena incorporació d'Aran a Catalunya va ésser també sol·licitada pels síndics i procuradors de la vall l'any 1411 i fou referendada per les   Corts catalanes . D'aquesta manera, les   constitucions   i altres drets catalans esdevingueren dret supletori dels privilegis de la vall i, en conseqüència, garantia també de la seva llibe

És Nadal

Imatges
És Nadal, o el solstici d'hivern. A casa nostra és una festa molt familiar, dies de retrobaments i de fer-nos regals (llàstima que no sempre sigui així tot l'any). També, no cal dir-ho, dies d'hipocresia. En fi... Però aquest Nadal arriba en dies convulsos al món i al país. I em vull centrar en el nostre petit i alhora grandíssim país, a on ens hi manquen els presos polítics i la gent a l'exili obligada per la repressió espanyola.  Faltaran persones en els àpats de Nadal. Faltaran somriures, faltaran converses. Però no hi faltarà esperança per desplegar la República Catalana, un país solidari, amb cabuda per tothom. I la nostra il·lusió serà el motor per treballar incansablement per fer realitat el nostre anhel! Bon Nadal!

El tió de la llibertat

Imatges
Avui és el dia a on en moltes llars es fa el tradicional cagatió. Però en quatre famílies, els hi mancarà avui algú per celebrar tant nostrada tradició: a les famílies de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Quim Forn, la repressió els ha empresonat pel sol fet de ser persones demòcrates. Avui, doncs, sí, celebrem el cagatió, però tinguem present que avui li hem de demanar, sobretot, llibertat. 

Vall d’Aran, del 14 al 16 d’octubre de 2016: de la Vall d’Aran cap a casa (dia 3, 16 d’octubre de 2016) (III)

Imatges
A la mort del Bataller, Aran deixa d’aparèixer en la documentació alguns anys, i quan ho fa és de manera contradictòria i difícil d’explicar si no és per situacions d’alternança violenta en el domini: ·          El 1144, el comte Bernat II de Comenge s’intitula «nobilissimo comité dominante in terra Convenarum, in Saves, in Couserans et in   Aranno» ·          1154 el   comte de Pallars Jussa   Arnau Mir , es queixava que   Ramon d’Erill   s’havia apropiat d’"Araran", que sembla que només pot correspondre a Aran. ·          El mateix any de 1154, les esmentades cròniques d’Alaó afirmen que Aran no té senyor. ·          En tot cas el 1157 en   Ramon Berenguer IV   és citat com regnant a Aran. Amb el regnat d’ Alfons el Cast   (1162-1196), a qui també s’atribueix ser l’autor del tractat de l’Emparança (1169 o 1175 segons els autors),   apareix informació consistent sobre el domini de la   Corona d’Aragó   però s’inaugura una etapa en què Aran passa a ser una peça

Vall d’Aran, del 14 al 16 d’octubre de 2016: de la Vall d’Aran cap a casa (dia 3, 16 d’octubre de 2016) (II)

Imatges
Inicialment Aran sembla participar de la tradició de les terres situades al sud del   Garona , on   Fredegari   (+660) situa   Wasconia , la futura   Gascunya , que és un territori i una societat en continu enfrontament amb els   merovingis . Aquesta vinculació amb els pobles vascons es veu confirmada, molt tardanament, a l’obra literària   Cançó de Santa Fe , de la segona meitat del segle XI i primera menció documental d’Aran, en què figura el següent vers: "Cisclan i bascon, qe son d’Aran" (xisclen [o xiulen] els vascons que són d’Aran). Posteriorment cal situar la vall d’Aran en l’òrbita   Guillem I de Tolosa , conqueridor de la   Ribagorça   i del   Pallars   amb els que Aran constituïa un contínuum territorial necessari per connectar-los amb les seves possessions estrictament tolosanes per la via romana preexistent. Però la gran complexitat de l’àrea, on conflueixen els límits de diverses cultures, pobles i canvis polítics (els vascons finalment sotmesos pels   Car