Vall d’Aran, del 14 al 16 d’octubre de 2016: de terres gironines a Viella (dia 1, 14 d’octubre de 2016) (i IV)

La Llei 16/1990 sobre el règim especial de la Vall d'Aran va restituir l'estructura administrativa tradicional, que se superposava a l'estructura municipal. En les eleccions municipals cada terçó elegeix, a més, els consellers. Amb un total de 13, cada terçó té assignat un nombre de consellers segons el nombre d'habitants.

El Parlament de Catalunya va encarregar la revisió del mapa territorial a una comissió d'experts presidida per Miquel Roca amb la presència de quatre geògrafs. El gener del 2001 es va presentar l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut com l'Informe Roca. Aquest informe proposa diversos canvis per a la Val d'Aran, que se situa dins de la vegueria de Ponent:

·         Agregacions municipals per no arribar als 250 habitants:

·         Agregacions d'Arres i Vilamòs a Es Bòrdes, i canvi de nom del municipi resultant per Lairissa.

·         Agregacions de Bausen i Canejan a Les, i canvi de nom del municipi resultant per Baish Aran.

L'himne de la Vall d'Aran és la cançó popular Montanhes Araneses, reconeguda com a himne oficial el 1993.

Lletra en aranès: Aqueres montanhes que tant nautes son, m'empèishen de véder mèns amors a o son. Nautes se son nautes ja s'abaisharàn es mies amoretes que s'aproparan. Montanhes araneses a on es pastors es hònts regalades tròben, e jordons. Se cantes perquè cantes cantes pas per jo cantes per ma hilha que non ei près de jo Montanhes coronades tot er an de nhèu, tan nautes e bères que vos pune eth cèu. Montanhes araneses pientades de rius, de totes grandeses vos adorne Diu. Nòsti amors veiguéretz com rosèr florir, volem com es pares, guardant-vos morir.

Traducció en català:                                                                                                                                                       Aquelles muntanyes, que tan altes són, m'impedeixen veure els meus amors on són. Altes, si són altes, ja les baixaran els meus amorets que s'aproparan. Muntanyes araneses a on els pastors fonts regalades troben, i gerdons. Si cantes perquè cantes, no cantes per mi, cantes per ma filla, que és lluny de mi. Muntanyes coronades tot l'any de neu; tan altes i belles que us enveja el cel. Muntanyes araneses pentinades de rius, de totes grandeses us adorna Déu. Els nostres amors veieres com roser florir, volem, com els pares, esguardant-vos, morir”.

Quan arribem, amb bastanta fresca, tenim algunes dificultats per trobar l’hotel, però finalment ho aconseguim. Ens allotjarem a l’hotel Orla (http://www.hotelorla.com/index.php?lang=ca ). Ja està tot tancat i barrat i hem d’esperar una estona abans no ens obrin. Ho fa un senyor d’allò més simpàtic, que ens explica que fa dies que estan sense telèfon i per això no hi podíem contactar. L’hotel és molt senzill i molt acollidor;  a més, hi ha penjats com a decoració esquis antiquíssims! Com que estem cansats, ens mig disculpem per la tardança en arribar i ens retirem a dormir, no sense abans prendre dins de l’habitació alguna que altra cervesa! 

(La imatge correspon a uns vells esquis vistos a la paret de l'establiment a on ens allotjàrem)