Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2010

Un poema d'Agustí Bartra

Imatge
Quan de mi, finalment...
Quan de mi, finalment, sols quedaran les lletres
posades com ocells damunt els cables tensos
dels esperits fidels als himnes de la vida,
un martell plorarà per la llum apagada.
El di portarà corones de mimoses.
Potser hi haurà perdó en la mar que no calla.
El sol tindrà a la boca la seva sempreviva
i noves veus diran l’alegria de l’aigua.
El vent devastarà el fanal i l’estàtua.
Els estius lluiran les seves bruses grogues
i el bastó blanc del cec sonarà als carrers grisos.
Entre les roques aspres i als boscos de les ànimes
Orfeu seduirà les anònimes bèsties.
Vindran els plenilunis a fer fremir les verges
que esperaran l’amor entre els grills i l’acàcia.
Jo ja no tindré rostre. A més oïdes herbes,
el temps farà dringar un cascavell d’estrelles...
(7-II-78)

Remembrança d'una maleïda guerra

Imatge
Aquests dies m’ha vingut a la memòria un treball de recerca que vam fer els alumnes de segon de batxillerat de l’institut d’Anglès durant el curs 1996-1997. Hi vaig participar fent una cerca de testimonis de gent del meu poble, Sant Martí Sapresa, que havien viscut aquella cruenta i maleïda guerra, la qual sembrà de devastació el país. Entre les persones que vaig entrevistar hi havia en Pep que recentment ens ha deixat i també altres, com en Joan de les Ginestries, el veí de tota la vida. Per sort, el seu testimoni i el de molt d’altres ha de ser llegat de la memòria històrica d’aquest país per tal que mai més es tornin a repetir experiències nefastes com aquella, perquè sigui un testimoni del que mai més hauria de succeir. Deixo aquí l’enllaç:
http://www.xtec.cat/~jrebull/gce/index.htm

Avui ens faltes; cada dia t’enyorarem

Imatge
96 anys; aviat són dits. Tota una vida. Una guerra civil a l’esquena, una dura postguerra i una vellesa en una pretesa democràcia. Però la setmana passada, Pep, ens vas deixar. Un buit que serà difícil d’omplir, però tot i la tristesa per la teva absència, recordarem els teus comentaris, el teu somriure, feinejant a l’hort, jugant a la botifarra, anant d’excursió, fent-la petar amb la teva dona, la Teresa, amb l’avi Àngel o la iaia Remei..., en fi, et recordarem a tu i tot el que ens has ensenyat. Siguis a on siguis, Pep, t’estimem. Gràcies per haver pogut compartir amb tu aquests anys!

EnCesklats

Imatge
Avui s’acaba una etapa, un cicle de gairebé dos anys en el quals periòdicament ha tocat el cantautor Cesk Freixas al bar el Cercle de Girona. Dos anys en els quals cada quinze dies o tres setmanes, hem anat conformant un grupet de gent units per les melodies d’en Cesk. Hem fet amistats, hem gaudit amb la música i amb l’ambient i hem après que la màgia existeix. Avui, aquest cicle s’acaba. Hi haurà nostàlgia, però per sort, podrem continuar delectant-nos amb les lletres i les melodies d’en Cesk. I també espero continuar gaudint molts anys de les amistat forjades en aquestes inoblidables vetllades. Gràcies Cesk i a tota la resta de gent que m’ha permès viure moments tant especials!
Deixo l’enllaç d’una de les noves cançons que conformen l’últim disc d’en Cesk, “La mà dels qui t’esperen”.
http://www.youtube.com/watch?v=OaSf4BCCcgQ

A flor de pell

Imatge
Molt nostrada és l’expressió de tenir les emocions a flor de pell, alhora que ben certa. Aquests dies, dins de la terrible desgràcia que assola a Haití, encara hi ha moments emocionants quan entre les runes hi ha persones rescatades amb vida. Els equips de rescat esclaten amb aplaudiments, a alguns els rellisquen les llàgrimes d’emoció. Malgrat tot el patiment, darrere la desgràcia encara queda l’esperança. Les persones rescatades enmig la desolació, si poden, esbotzen alguna discreta rialla. Enmig de tota la desgràcia, encara queda un bri de llum per totes aquestes vida. Un bon exemple que mai s’ha de perdre l’esperança. Molta força per a tots els supervivents i per a tots aquells que cada dia estan al peu del canó per ajudar!

Fer neteja

Imatge
Remenant un calaix que obre diàriament s’adona que hi cal fer neteja. De fet, de totes les andròmines que hi té dipositades, sempre fa servir les mateixes: l’encenedor i la capseta de cigarretes que periòdicament va canviant de marca. Tot i la mandra llança aquelles entrades que només porten memòries amargues, aquell record de bateig amb els confits ja resclosits, aquelles cartes que mai arribaran al seu destinatari o destinatària. Llança el passat sovint amarg, a voltes agredolç i esporàdicament feliç.
Canvia de lloc l’encenador i la capsa de cigarretes. I tanca eternament el calaix del passat.

Flaixos de desesperació

Imatge
Hi ha moltes imatges corprenedores en el desolador terratrèmol de Haití. Les dels cadàvers, les del pillatge desesperat, els aplaudiments de quan es troba algun supervivent enmig del rastre de destrucció. Però una imatge que se’m gravà a la retina fou la d’un grup de supervivent que linxaven a cops de pal a dos presumptes lladres fins a acabar amb les seves vides. Realment un nus a l’estómac de contemplar com la desesperació fa cometre barbàries com aquesta. Ni enmig del més salvatge dolor som capaços de ser humans? Només resta pensar que ha estat un acte puntual, fruit de la desesperació, per bé que del tot injustificable. I esperar que no es torni a repetir i que neixi de nou en aquell país la il·lusió i la felicitat. Tot i que és molt tòpic, darrere els núvols, sempre hi ha el sol!

Haití

Imatge
La terra, el nostre planeta s’ha mogut. Més concretament ho han fet les plaques tectòniques que la conformen... i desgraciadament ho ha fet deixant darrere seu un inhumà rastre de desolació, mort i dolor. A Haití a dia d’avui ja hi ha més de 80000 morts a causa del terratrèmol que fa aproximadament una setmana va sacsejar aquesta illa. Ara no és moment de lamentacions, de plorar o de criticar el perquè Haití és dels països més pobres del món. Ara no és moment de lluites diplomàtiques per saber que hi ha de prendre el comandament per ajudar en tant desgraciada situació. Ara és el moment de la solidaritat, d’oblidar colors polítics i ideologies. És l’hora de les persones, d’ajudar, de buscar llum dins la foscor, com quan es troba enmig de la runa algun supervivent. És l’hora de ser persones. Una forta abraçada pels que han desaparegut, pels supervivents, perquè mai els manqui l’esperança i també per tothom que està allí o aquí treballant per ajudar en tot el que sigui possible al món de…

Tinc feina

Imatge
TINC FEINA
Avui tinc feina.
Una feina que m’apassiona,
Em deleixo,
Per guanyar-me el sou.

No em fa mandra llevar-me,
Ans l’ànsia és superior
Desitjar que arribi l’hora
D’anar a fer el jornal

Cuidar el teu cos
el teu món,
el teu esperit,
adobar-los amb tendresa
Com si fos l’hort més preuat,
Aquell que brota d’amor
Aquell que m’alimenta la vida.

Avui tinc la millor feina
Que hom pugui imaginar:
poder-te estimar.

Un poema de l'Enric Cassassas

Imatge
Molt divertit... ai amb L'home llop!

L'home llop
Sóc l'home mort
Sóc l'home fort
Sóc l'home nou
Sóc l'home gros

Sóc una dona
Sóc una nena
Sóc un vedell
Una cullera

Sóc l'home bo
Sóc l'home gol
Sóc l'home d'or
Sóc l'home sol

Sóc una pua
Sóc una rata
Sóc un ou dur
La palangana

Sóc l'home jo
Sóc l'home això
Sóc l'home allò
Sóc l'home i prou

Sóc una fira
Sóc una trampa
sóc un forat
Pastura.

Darrere el mocador

Imatge
El passat dia 5 de gener vaig tornar a tenir la magnífica oportunitat de fer de patge a Sant Martí Sapresa i Brunyola. I no perquè ja fa més de quinze anys que ho faig, deixo d’emocionar-me amb les mirades de por i/o d’il·lusió de molts infants i dels grans. Pares orgullosos dels seus fills, se’ls miren amb tendresa. I no parlem dels avis. A la majoria els cau la bava. Per unes hores tots tornen a ser infants, a sentir el rau rau a la panxa de saber què els portaran l’endemà Ses Majestats. Els nens porten les cartes plenes de somnis a les mans per donar-les als Mags, alhora que reben entre descarats i esporuguits, unes llaminadures. Els pares i/o avis els acompanyen somrients i més atents que mai. Comunió total de generacions! Tota una tradició plena de tendresa i màgia que tan de bo per molts anys pugui reviure....
(La foto és dels integrants dels Reis d’Orient de Sant Martí Sapresa i Brunyola d’aquest any!)

Argúcies de mala llet

Imatge
Sí, això és el que ha fet el govern valencià amb el Cabanyal, un barri de València, amb elements de patrimoni cultural. Després de molta lluita, s’havia aconseguit aturar els enderrocaments. Però l’endemà mateix, una argúcia del govern valencià, capitanejat pel fatxenda de Camps, i amb la connivència de la Rita Barberà, van aprovar un decret per continuar destruint aquest patrimoni. Ràbia, molta ràbia, però encara queda molta lluita per salvar el patrimoni dels Països Catalans. Aquesta colla de mentiders només
pretenen engruixir les seves butxaques amb bitllets, al preu que sigui, mai més ben dit. Argúcies i més argúcies, mentides i més mentides. I queden impunes. Però parafrasejant Cesk Freixas en el seu últim disc, “La mà dels qui t’esperen”, “no hi ha hagut derrota que hagi vençut eternament”. Endavant amb la defensa del Cabanyal!

http://www.vilaweb.cat/noticia/3675272/barbera-acusa-govern-espanyol-prevaricar-ordenar-paralitzacio-dobres-cabanyal.html

Tots som iguals?

Imatge
Aquesta pregunta, malauradament, té una desposta ben clara. No. Per desgràcia no tots som iguals. Hi ha desigualtats arreu del planeta, hi ha racisme, xenofòbia, homofòbia, etc. Però avui vull parlar que no tots som igual davant la llei. Tot just la setmana passada van alliberar el director de Greenpeace a l’estat espanyol, Juan López de Uralde, després de passar quinze dies empresonat pel simple fet d’haver-se colat en la sopar de comiat de la farsa que va ser la reunió pel clima celebrada a Copenhaguen. Aquest senyor va passar més de 15 dies empresonat i totalment incomunicat, com si es tractés d’un perillós delinqüent. Ni visites ni trucades telefòniques a la seva família. El seu únic delicte: demanar pacíficament que s’avancés més en la lluita contra el canvi climàtic. Mentrestant, gent com Fèlix Millet, que ha reconegut haver estafat molts euros, continuen impunement al carrer. Defensar uns ideals pacíficament ara és delicte? Es veu que sí. Quin món de desigualtats i disbarats. P…

Els Reis

Imatge
Ara fa poc que Ses Majestats d’Orient han passat a portar regals i il.lusió... I he trobat aquest poema de Joan Maragall....

Els Reis
Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons...
Els somnis dels infantons
han granat.

Cap a Orietn se’n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
en Jesús.

Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d’or,
mirra, encens?

Grams de raïm

Imatge
Fa temps em va arribar a les mans a través d’una amiga un petit paper en el qual parlava de dotze grams de raïm amb els amics... I aquests dotze grams els aniré desgranant cada mes d’aquest any recent estrenat...
Anem pel primer!
Primer gram de raïm: busca la justícia i la veritat. Ambdós valors són inseparables. Apassiona’t amb la teva vida i amb la dels altres. Tracta’t amb tendresa i tracta bé els altres!

La tria (un conte)

Imatge
Ostres! Ja són les 9 i entro a currar a les 10! M’he d’espavilar a treure el ventre de pena o bé la nit es farà llarguíssima darrera la barra del bar. Ja sé, aniré a sopar a Can Joan, allà segur que em faran un raconet a qualsevol taula a on hi hagi algun lloc sobrer. Entro i li demano al cambrer si hi ha algun racó per fer un mos. Fa una ullada ràpida al petit menjador i em dirigeix a una taula de 4 persones a on hi ha tres noies assegudes. Per dintre se m’escapa el riure quan veig el seu astorament de veure’m seure. No deuen tenir ni idea que a can Joan les taules es comparteixen. Les miro dissimuladament mentre una s’empassa una sèpia a la planxa, una altre se li encallen els calamars a la romana i a la tercera li cauen els granets d’arròs per la comissura dels llavis. Em demano un bon bistec amb patates i amanida, que la sorruda cambrera no tarda gaire a servir-me. Mentre espero, elles intenten donar-me conversa. Em pregunten si sóc oriünd de l’illa d’Eivissa, i jo amb el meu cata…

M'ha tocat la loteria!

Imatge
Sí, m’ha tocat la loteria. La loteria d’estar viva, de tenir salut i la família ben a prop, de tenir amics i companys amb qui compartir els dies i les nits. De tenir feina i ratafia per anar fent glopets en una nit de conversa de tot i de res, o en una nit de gresca i xerinola. M’ha tocat la loteria de poder observar el meu voltant, i malgrat totes les penúries i les desgràcies, poder contemplar una posta de sol en un capvespre d’hivern o gaudir d’una passejada enmig de la calor sufocant de l’estiu. Tinc el guany de poder expressar-me amb paraules i extasiar-me amb els ulls i les orelles. Sí, m’ha tocat la loteria de poder viure i en dono les gràcies! Espero que em continuï tocant durant molts anys!

Nit de reis (II)

Imatge
Una cançó de Glaucs
Per desgràcia, la nit de reis no és igual per a tothom...

Nit de reis
El desembre és molt fosc
Però les llums fan molt maques les coses
La gent omple els carrers
Disfressats semblen bones persones.
Veig els rics empobrir
Com malgasten la seva misèria
Convertint-la en tendresa.
El desembre és molt llarg
Però el gener sempre truca a la porta
Veig uns nens pel carrer
Que no saben que els reis són els pares
Però tothom no té reis
Hi ha qui espera que vinguin els patges
Per tornar-los la vida.
Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Vull estar despert
Per veure si estan bé.
Estaré més tranquilQuan la droga comenci a fer efecte
No és la droga el que vull
Que el que vull no es pot prendre amb recepta
Que estic fart d'esperar
Aquesta vida m'ha maltractat massa
M'han fet gran tan depressa.Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Vull estar despert
Per veure si estan bé.
El gener és molt injust
Hi ha dinars on tothom és a taula
Però…

Nit de reis

Imatge
Aquesta nit, milions d’infants aniran a dormir amb la il·lusió de la innocència. Clouran els ulls esperant obrir-los de nou i tenir davant els regals que ses majestats els reis d’Orient els hi hauran portat. Molts demanaran joguines: nines, cotxes, cuines, vaixells, bicicletes, etc (espero que els reis no siguin sexistes J )... que si la crisi ho permet, els reis els hi portaran. D’altres demanaran salut o tan sols un mos a taula. Aquesta nit de màgia, ho hauria de ser per xics i gran, permetre que la il·lusió i la innocència de nou ens envaeixin i sentir el rau-rau a la panxolina d’obrir les parpelles i veure què ens depara el nou dia. La màgia de tornar a sentir-nos infants, de deixar sortir aquella innocència que tenim amagada en algun racó de la memòria! Porteu-vos bé i a dormir aviat! Bona nit de reis i que us portin els regals que els hi demaneu, i sobretot, pau i salut per a tothom! :-)

Gener

Imatge
Acabem d’estrenar el gener... i què millor que llegir un bonic poema de Joan Maragall de títol homònim!

Gener
Passa l’any per davant de ma finestra...
El sol, com un aucell que se’n va a jóc,
passa volant pels arbres cada dia.
Els ametllers s’han coronat de neu
i les mimoses, d’or... Quina alegria!
Darrere la negror d’aquells xiprers
sospireja el ponent i mor el dia.

Nous propòsits

Imatge
Sí, avui és 1 de gener. L’inici d’un nou any. Els propòsits són molts: aprendre a cada instant, conèixer gent nova, visitar nous indrets. Intentar fer d’aquest món un lloc més humà, i encara que sigui difícil i utòpic, un indret sense guerres ni pobresa, a on imperi el respecte tant per les persones com pel medi ambient. També tan de bo sigui l’any en què el poble català pugui decidir lliurement sobre el seu futur i la seva llibertat, l’any que les seleccions siguin per fi oficials... La llista de nous propòsits seria interminable, gairebé per escriure un llibre, però sobretot, espero que sigui un any en el qual la salut no ens falti perquè puguem viure la vida intensament! Bon any 2010!