Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Hi ha moltes imatges corprenedores en el desolador terratrèmol de Haití. Les dels cadàvers, les del pillatge desesperat, els aplaudiments de quan es troba algun supervivent enmig del rastre de destrucció. Però una imatge que se’m gravà a la retina fou la d’un grup de supervivent que linxaven a cops de pal a dos presumptes lladres fins a acabar amb les seves vides. Realment un nus a l’estómac de contemplar com la desesperació fa cometre barbàries com aquesta. Ni enmig del més salvatge dolor som capaços de ser humans? Només resta pensar que ha estat un acte puntual, fruit de la desesperació, per bé que del tot injustificable. I esperar que no es torni a repetir i que neixi de nou en aquell país la il·lusió i la felicitat. Tot i que és molt tòpic, darrere els núvols, sempre hi ha el sol!
Comentaris