Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Aquesta pregunta, malauradament, té una desposta ben clara. No. Per desgràcia no tots som iguals. Hi ha desigualtats arreu del planeta, hi ha racisme, xenofòbia, homofòbia, etc. Però avui vull parlar que no tots som igual davant la llei. Tot just la setmana passada van alliberar el director de Greenpeace a l’estat espanyol, Juan López de Uralde, després de passar quinze dies empresonat pel simple fet d’haver-se colat en la sopar de comiat de la farsa que va ser la reunió pel clima celebrada a Copenhaguen. Aquest senyor va passar més de 15 dies empresonat i totalment incomunicat, com si es tractés d’un perillós delinqüent. Ni visites ni trucades telefòniques a la seva família. El seu únic delicte: demanar pacíficament que s’avancés més en la lluita contra el canvi climàtic. Mentrestant, gent com Fèlix Millet, que ha reconegut haver estafat molts euros, continuen impunement al carrer. Defensar uns ideals pacíficament ara és delicte? Es veu que sí. Quin món de desigualtats i disbarats. Penós.
Comentaris