Balanç del 2017

Com cada any, avui és 31 de desembre. Dia en què, simbòlicament, fineix un any i s'està a punt d'encetar-ne un altre. Un any ple de grans experiències, de nous reptes assolits i nous de plantejats. També recordant els que han marxat i donant la benvinguda als que han arribat. El cicle de la vida, continua inexorable. 

Hi ha hagut moments molt dramàtics, com el fatídic atemptat a la Rambla de Barcelona, una cosa que no hauria de tornar a succeir mai més enlloc. I també moments de molta ràbia i impotència, com ara les desmesurades i incomprensibles càrregues policials del passat 1 d'octubre a Catalunya, durant el referèndum, durant una festa de la democràcia. Com la ràbia i impotència de veure coartada la llibertat d'expressió, retallats els nostres drets bàsics com a ciutadans pel sol fet de ser independentistes.

I avui, pel sol fet de ser demòcrates, hi ha homes i dones a la presó i a l'exili. En un país que es creu capdavanter, com Espanya, això és una vergonya. El Regne d'Espanya no és res més que la continuació del franquisme. 

Això m'ha marcat, molt en aquest any. Un xoc de veure com la democràcia és vilment atacada pels enemics del poble. Però cal seguir, cal continuar lluitant. I ara més que mai. Vam iniciar l'any sota el jou d'un regne i l'acabem dins d'una República, proclamada, però encara no desplegada.