Menorca, dia 3: recorrent el nord de l’illa (5/08/2011)


El segon dia a l’illa comença amb un esmorzar a l’apartament, amb unes magnífiques vistes al mar. Després de preparar el dinar, marxem cap a la Cala del Pilar (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cala_del_Pilar) , el nom de la qual conec des de la cançó de Ja t’ho Diré Si véns (http://www.youtube.com/watch?v=SjcIBQFb6dU). Després de perdre’ns una mica pels caminois, deixem el cotxe i fem els tres quarts d’hora de camí fins a la cala. Passem per zones d’ombres i altres ben assolellades, amb una cleca ben important. Un cop divisem la cala, de tons vermellosos, alguns ens desviem una miqueta per contemplar vistes i buscar geocatchings. Fem un tros del camí dels cavalls (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cam%C3%AD_de_Cavalls) i després retornem a la bella cala. La sorra crema els peus i ens capbussem de seguida a l’aigua; al cap d’una estona i un bany de fang que em deixa el cós terrós, dinem sota l’ombra d’uns pocs pins i reprenem el camí de tornada, però tot enfilant-nos per muntanyes. Anem a parar a una cala desèrtica, plena de grandioses pedres, que ens fan disminuir el pas de la marxa. Finalment, agafem el camí dels cavalls, que ens portarà al cotxe. Patim una mica per arribar-hi, ja que tot dinant se’ns ha acabat l’aigua. Un cop al cotxe marxem i posem gasolina al cotxe i aigua al cos. La nostra següent destinació és el poble de Fornells (http://ca.wikipedia.org/wiki/Fornells). Després de la caminada de la cala del Pilar, recorrem tranquil·lament els carrers del poble, fem una cervesa contemplant el mar i ens hi refresquem. Passejo fins al final del poble, tot deixant que la memòria i la fantasia juguin a inventar històries... Un cop una mica refets, comprem una barra de pa i quatre queviures i anem a veure la posta de sol des de l’impressionant far de Cavalleria (http://ca.wikipedia.org/wiki/Far_del_Cap_de_Cavalleria). Ja de camí, al crepuscle, el paisatge esdevé gairebé irreal. I mentre engolim els entrepans preparats a la roca, veiem que el sol es fon dins de la mediterrània encalitjada. Una agradable sensació de benestar i serenor recorre el cos, agraït de poder veure el bell espectacle. Tot seguit abandonem els penya-segats per retornar de nou al poble de Fornells, a on a les runes del castell de Sant Antoni hi actua l’excantant de ja t’ho Diré, Cris Juanico. Amb la mar de fons revisc l’adolescència amb cançons com Res no es mou, Si véns, Ei Joan, etc... i també ens impregnem de la cultura de l’illa amb versions de cançons populars de la bella illa, com una que parla de Na Cecília. Després del màgic retrocés en el temps i de saludar el cantant, desfem el camí fet al matí i retornem a la zona de Ciutadella, a on després de passejar una mica, acabem fent un gin amb llimonada (com es diu a Ciutadella la pomada que prenen a Maó, el gin xoriguer amb llimona) i ens n’anem a dormir amb la humitat marina ben clavada dins de l’apartament...
(La foto és una vista general de la Cala del Pilar)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol