Dublín, del 17 al 19 de novembre de 2017: visita a la fàbrica Guinness i retorn cap a casa (19 de novembre de 2017; dia 3) (I)

Després de sortir una estona la nit anterior, avui tampoc matinem pas molt. El temps just per anar a esmorzar al mateix hostal i anar a deixar les maletes en una mena de traster que tenen per guardar-les.
Arribar al lloc a on les hem de deixar es converteix en una petita gimcana, que superem sense problemes, gràcies a que també hi ha un munt de marques al terra que indiquen com arribar!
Seguidament ja marxem cap a la destinació del dia: la cerveseria Guinness, la més coneguda de tot Irlanda. Com que el dia no és fred ni plou, anem tot xino-xano cap la zona de la cervesera. De camí ens fixem la vida d’un diumenge al matí a la zona: alguns supermercats oberts, esglésies, gent pel carrer, etc.
Finalment arribem a la fàbrica Guinness. Abans de partir de terres catalanes, ja hem comprat les entrades per internet (https://www.guinness-storehouse.com/en ). Ens endinsem per una mena de carrers que corresponen a la mateixa fàbrica, tota de maó. Davant de la fàbrica ja ens hi trobem amb carruatges que també sembla que fan servei de transport. Un cop entrem dins de la fàbrica, hem de bescanviar l’entrada virtual per una de real i ja entrem. No acabem d’entendre si tenim visita guiada o no, però com que està tot molt ben explicat i tampoc tenim tot el temps del món, comencem a  perdre’ns pel món de la cervesa, i més concretament, de la cervesa Guinness.
Hi ha bastant informació sobre els ingredients per elaborar cervesa. Sobre la cervesa, l’entrada en català a la viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Cervesa ) explica molt bé què és i com s’elabora. Així doncs, “La cervesa (del Cèltic cerevĭsĭa del mateix significat, vegeu la secció d'etimologia) és una beguda alcohòlica, no destil·lada, de gust més o menys amarg. Es fabrica amb grans d'ordi o d'uns altres cereals el midó dels quals, una vegada modificat, és fermentat en aigua i aromatitzat principalment amb llúpol.
Per extensió, la cervesa és qualsevol beguda alcohòlica produïda per fermentació de cereals. És probablement la beguda alcohòlica més consumida, i la més antiga, i és la tercera beguda més popular en general després de l'aigua i el te.
Característiques
Com ja s'ha dit anteriorment, és la beguda alcohòlica més antiga i la més consumida. La cervesa pot ser diferent en el tipus, el gust i el color, segons el lloc on es fa, a causa dels ingredients emprats per produir-la. Generalment és de color ambrat amb tons que van del groc or al negre, passant pels marrons vermellosos. Actualment es beu gasificada, i normalment fresca. Es considera una beguda gasosa, és a dir, conté diòxid de carboni dissolt en saturació que es manifesta en forma de bombolles, i sol estar coronada d'una escuma més o menys persistent. El seu aspecte pot ser cristal·lí o tèrbol. La seva graduació alcohòlica pot arribar gairebé al 30% vol., encara que generalment es troba entre el 3% vol. i el 9% vol.
Etimologia
Existeixen diverses versions:
·         Segons Joan Coromines, el terme "cervesa" prové del francès cervoise i aquest, al seu torn, deriva del llatí cervisia o cerevisia que, alhora, vindria d'una arrel cèltica, amb el gal·lès cwrw i el gaèlic coirm.
·         Duboë-Laurence i Berger, a El Llibre de l'Amant de la Cervesa, suggereixen que cervoise ve de cerevisia, i afegeixen que la paraula vindria de Ceres, deessa llatina de la terra i els cereals, i de vis, la força. En aquest sentit Coromines afirma que cereal prové de cerealis, que designa allò que pertany a la deessa Ceres.
Sembla que s'ha conservat el nom amb el qual la designaven els celtes, i que cervesa ve de la veu cerevisia, que és, de fet, cèltica. En qualsevol cas, l'arrel comuna és fàcilment apreciable a les diferents denominacions de cervexa (gallec), cerveja (portuguès), cerveza (castellà) i cervesa (català).
Els països eslaus d'Europa sovint anomenen la cervesa amb una paraula com ara pivo o similar: pivo (bosniàcroateslovaceslovètxec, etc.), piwo (polonès), piwò (caixubi), піва(bielorús, transcrit: piva), пиво (ucraïnès, transcrit: pyvo, rus i serbi, transcrits: pivo); l'arrel del qual remet a la simple paraula "beguda".
Als països nòrdics i FinlàndiaEstònia i els països bàltics, s'empra una paraula com ara olut (finlandès), alus (estoniàlituàletó), øl (danèsnoruec) o öl (suec), de la mateixa arrel que la paraula anglesa ale i que prové del finlandès encara actual i l'estonià (antic?) olut.[10]
Alguns idiomes Europeus es desmarquen totalment de cap patró, com és el cas de l'euskara, que empra la paraula garagardo, l'hongarès, que diu sör, ser o serital, o el gaèlic manx, que empra lhune.
En alguns altres idiomes europeus s'empren derivats del germànic bier.
Pel que fa al sake, se'l podria classificar com una "cervesa d'arròs", si bé hi ha algunes diferències. Tot i així, al Japó, la cervesa tal com es coneix a l'occident va ser un producte importat. Avui en dia existeixen fàbriques de cervesa japoneses i per a designar la beguda es va adoptar també la locució bier, però, amb la finalitat d'adaptar-la a l'escriptura japonesa, aquest terme es va transformar en biiru.
Històricament, la cervesa ja era coneguda pels sumerisegipcis, mesopotàmics i ibers, a dates que es remunten com a mínim al 6000 aC.  L'agricultura va aparèixer a la zona de Mesopotàmia en un període que se situa entre la revolució del neolític i l'edat dels metalls. La llei més antiga que reglamentava la producció i venda de cervesa es troba a l'Estela de Hammurabi, de l'any 1760 aC, en la que queda escrit que es condemnava a mort qui no respectés el criteri de la fabricació indicat; se sancionava, per exemple, el fet d'aigualir la cervesa o el d'obrir un local de venda sense autorització.

La seva elaboració només és una qüestió de modificar les proporcions dels ingredients. Si es posava més farina que aigua i es deixava fermentar, s'obtenia pa; si s'invertia la proporció posant més aigua que farina i es deixava fermentar, s'aconseguia cervesa. Els indicis més antics que demostren l'existència de la panificació i la cerveseria apareixen a Mesopotàmia, però no es pot cercar cap filiació amb procediments idèntics a la resta d'Europa. Per tant, es creu que la cervesa es va descobrir o inventar a molts llocs del Mediterrani i d'Europa de manera bastant simultània. Sembla que les cerveses primitives eren més denses que les actuals. Segons la recepta més antiga coneguda, la del papir de Zòsim de Panòpolis (segle III), els egipcis feien la cervesa a partir de pans d'ordi poc cuits que es deixaven fermentar en aigua. D'altra banda, a Orient s'utilitzava arròs i bambú. (Continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol