M'estimo molt el meu país, un poema de Vicent Andrés Estellés


Un poema de pell de gallina del gran poeta de Burjassot

M'ESTIME MOLT EL MEU PAÍS
Em deixaré la pell qualsevol dia
pels seus combats i les seues raons.

En tot allò que millor o pitjor
he anat fent tot al llarg dels meus dies.

Molt he estimat i servit l'idioma:
si no ho he fet millor és que no ho sé.

Molt he estimat les dolces gents anònimes
i he agraït, fins i tot, els silencis.

Hi ha clars lligams i vinculacions
i manaments d'idioma i cultura.

Me'l pense així arribant al seu cim,
l'acompliment de vàlids compromisos.

M'estime molt el meu país

Hores amargues i de lluita pública,
púdiques hores d'un amor invicte!

Com oblidar les dignes mans del poble,
el comprensiu silenci que ens unia?

Molt combatut i molt acerbament,
he agraït algun simple got d'aigua.

Si perseguien, si assetjaven,
si em prohibien, si perseverava.

Pels seus camins i les seues batalles
he deixat moltes coses que estimava.

M'estime molt el meu país

He retrobat, a la boca del poble,
el sostingut conreu de l'idioma.

Estime molt el seu futur, enyore
l'ardent futur d'unió combativa.

Perquè crec molt, i molt intensament,
en un futur, ara escric aquest llibre.

L'acabaré un dia qualsevol
o em moriré damunt els solcs de síl·labes.

No sóc ningú i sóc un entre tants,
com he cantat i ho torne a reiterar.

No ja l'amor: una secreta fúria,
la passió per un destí d'aloses.

Perquè crec molt i perquè espere molt,
molt he sofert i mai no he defallit.

Perquè he tingut la llàntia encesa
l'obscura nit de les desercions.

Raons de llum i proclamacions,
Veles e vents, que la vida segueix!

Segueix, empeny, ens agrupa, ens convoca
i no podem defraudar-la o deixar-la.

Fosc manament, de la terra ens arriba,
fosc manament i conductes d'espiga.

Com oblidar als qui han mort en lluita,
perseverant fins el darrer moment?

Com oblidar el traïdor, aquell que duu
mesquí, l'estigma, el brut senyal?

M'estime molt el meu país

Perquè he tingut voluntat de país
i vull unit i aqueferat un poble.

Puc ara dir, amb castedat i amor,
perseverant, unes poques paraules.

Molt he estimat, certament, el passat, segles altius de poderós acer.
Molt he estimat Muntaner a Xilvella, la intensitat declarada d'una aigua.
Molt m'he estimat aquest país, on he trobat les veus de solidari pacte.
També he trobat l'amor, la confiança. Però he perdut la flor de l'alegria.
Al meu capçal hi és Ausiàs March, la fosca veu, l'impenetrable aljub.
Molt he estimat Roig, Roís de Corella i Martorell de Vaixells i màrfegues!
(Ah Sant Vicent de braços i sermons, sor Isabel de delicats geranis!
Aquest amor de senyal secretíssim, la joventut de Jordi de Sant Jordi!
He resseguit la seua decadència, el seu procés d'indignitat i balls.)
Molt perseguit, un de tants, moltes gràcies, de res, manar, tinc els noms i els cognoms.
Noms i cognoms, l'adreça, Noms i cognoms i el telèfon, Noms.

Mire aquest sol i migdia de mar.
Em sent el cor amb les veles obertes.

Puc ara dir, amb castedat i amor,
perseverant, unes poques paraules.

M'estime molt el meu país

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

LA VISITA TURÍSTICA (un conte)

Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 11: el dia del biòleg i retorn cap a terres catalanes(14 de setembre de 2016) (VII)