Galícia, del 23 al 27 de juliol de 2015: Compostel·la i La Corunya (dia 4, 26 de juliol de 2015) (I)

Quan ens llevem a l’hostatgeria i pugem les persianes, ens n’adonem que el dia s’ha llevat molt rúfol; plovisqueja insistentment però això no ens atura. Marxem de la religiositat del lloc i ens anem cap al centre de la ciutat; la primera parada que fem és en un bar per agafar forces pel dia: esmorzem mig resguardats de les tímides gotes que no paren de caure i un cop satisfet l’instint primari, continuen endinsant-nos a les entranyes de la ciutat. Entrem per botigues i botiguetes, contemplem el munt de peregrins i no peregrins que es perden, com nosaltres pels carrers de Compostel·la. Galícia té una gran tradició, un origen celta (https://ca.wikipedia.org/wiki/Celtes) , i això fa que els símbols celtes abundin arreu, ja sigui en records o en bijuteria. De fet, hi ha un corrent que promou la unió de les nacions celtes (Escòcia, Irlanda, Cornualla, Bretanya, Illa de Man i Gal·les, a més de Galícia) i fins i tot hi ha banderes.  Pel que fa als símbols celtes, molt lligats a la mitologia celta (https://ca.wikipedia.org/wiki/Mitologia_celta; http://es.slideshare.net/ECrowns/smbols-celtes ; http://www.taringa.net/post/info/13470788/Simbolos-celtas-significados.html ) , destaquen, entre d’altres, l’espiral que significa vida eterna, el triskell (https://ca.wikipedia.org/wiki/Triskell) , la creu celta, el nus celta, l’arbre de la vida, etc. També és molt fàcil trobar pertot arreu records amb la petxina, símbol del camí de Sant Jaume, que tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Petxina_de_pelegr%C3%AD ), La petxina de pelegrí de l'Atlàntic (Pecten maximus) és un símbol que es pengen al coll les persones -els pelegrins- que fan el camí de Sant Jaume. En el seu origen no se la penjaven a l'anada sinó que la portaven com a record i prova d'haver estat a la ciutat de Santiago de Compostela, a Galícia, ja que és un mol·lusc típic allà.
Més àmpliament, en diferents cultures pot simbolitzar el mar.”

Com que la meteorologia no acompanya, fem petites parades “tècniques” per fer un cafè o una cervesa mentre prenem algunes tapes, ja ben passat el migdia. A la tarda continua el nostre periple per la ciutat; durant tot el dia hem mirat de reüll l’entrada a la catedral, però sempre està d’allò més plena. A la tarda, sorprenentment, no hi ha gens de cua i podem entrar-hi en un tres i no res. La catedral de Santiago (http://www.catedraldesantiago.es/ ; https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Santiago_de_Compostel%C2%B7la ), tal i com s’explica a viquipèdia, “La catedral de Santiago de Compostel·la (en gallec catedral de Santiago de Compostela) està situada a la Praza do Obradoiro de la ciutat de Santiago de Compostel·la, al centre de la província de la Corunya, a Galícia. Acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'apòstol Sant Jaume, i això va convertir el temple en un dels principals destins de pelegrinatged'Europa durant l'edat mitjana mitjançant l'anomenat Camí de Sant Jaume, una ruta iniciàtica en què se seguia les petjades de la Via Làctia comunicant la península Ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participessin en els moviments culturals de l'època. Actualment continua sent un important destí de pelegrinatge. Un privilegi concedit el 1122 pel papa Calixt II va declarar que serien «Any Sant Jubilar» a Compostel·la, tots els anys en què el dia25 de juliol, dia de sant Jaume, coincidís amb diumenge. Va ser confirmat pel papa Alexandre III a la seva butlla "Regis aeterni" datada el 1179. (Continuarà)
(La fotografia correspon a l'apòstol Santiago, en una estàtua de la catedral) 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

LA VISITA TURÍSTICA (un conte)

Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 11: el dia del biòleg i retorn cap a terres catalanes(14 de setembre de 2016) (VII)