Jordània, dia 7: visita a Amman i Jarash ( 3 de gener de 2018) (I)


Avui toca matinar. Ahir vam arribar tard, però això no és cap excusa per tal de llevar-nos d’hora. Tenim temps d’esmorzar i ja anar cap a la recepció de l’hotel, a on ens acomiadem dels companys de viatge espanyols i ja marxem els catalans en un bus més petit, amb el nostre guia Mohamed. Anem a recollir la resta de gent de l’altre hotel a on s’allotgen els catalans i fem rumb cap a la primera destinació del dia: la mesquita d’Abdullah I (https://en.wikipedia.org/wiki/King_Abdullah_I_Mosque ), antic rei de Jordània i avi de l’actual monarca. Per cert, la monarquia no és una institució gaire estimada pel poble jordà. El guia ens conta que la majoria de gent és més aviat republicana, que veu la monarquia com una sagnia i que només se’n beneficien uns pocs, però no es volen revoltar per tal que el poble no pateixi. La mesquita és bastant nova i està preparada pel turisme; es va construir entre el 1982 i el 1989. De fet, està pensada per tal que els turistes la puguin visitar. Per tal de poder accedir-hi, però, les dones ens hem de tapar el cos amb una túnica que ja et presten a la mateixa mesquita i també cal portar el cap cobert. Ens hem de descalçar abans de poder entrar a la sala més gran, la del homes. La mesquita és molt gran i també hi ha el terra marcat. El lloc a on estem nosaltres, a on es realitza el res s’anomena haram.  En Moha ens explica que és perquè la gent es disposi ordenadament en el moment de fer l’oració. De fet, la mesquita és molt gran i dins, hi poden cabre ben bé 3000 persones. Els divendres, el dia sagrat, s’hi congrega molta més gent i acaba resant a forta; per això, també hi ha el terra marcat.
En Mohamed ens explica que pels musulmans hi ha tres mesquites sagrades. La primera és la de la Meca (https://es.wikipedia.org/wiki/Masjid_al-Haram; https://ca.wikipedia.org/wiki/Al-M%C3%A0sjid_al-Haram ), de la qual s’explica que “Al-Màsjid al-Haram —en àrab المسجد الحرامal-Màsjid al-Ḥarām«la Mesquita Sagrada», també coneguda com la Gran Mesquita— és la mesquita més gran del món i està situada a la ciutat de la Meca, a l'Aràbia Saudita. Està construïda al voltant de la Kaba, un edifici cúbic considerat el lloc més sagrat de la Terra pels musulmans, cap al qual els fidels s'orienten per a pregar (alquibla).
L'estructura actual, que data del 1570, ocupa una àrea de 400.800 metres quadrats, incloent-hi els espais exteriors i interiors destinats a la pregària, i pot acollir fins a quatre milions de fidels durant el període del hajj, el pelegrinatge a la Meca que constitueix un dels pilars de l'islam.
La primera mesquita es va construir l'any 638, quan l'augment dels musulmans va portar el segon califa Úmar ibn al-Khattaba ampliar el lloc per rebre en millors condicions els fidels.
El 1979, va ser ocupada durant alguns dies per unes 250 persones armades, que van ser expulsades per l'exèrcit en una acció molt violenta i seguida d'una munió d'execucions.”.
La segona és la  de la Medina (https://es.wikipedia.org/wiki/Mezquita_del_Profeta; https://ca.wikipedia.org/wiki/Mesquita_del_Profeta ): “La mesquita del Profeta —en àrab المسجد النبويal-masjid an-nabawī— és una mesquita situada a Medina (Aràbia Saudita) on hi reposen les despulles del profeta Muhàmmad, d'Abu-Bakr as-Siddiq i d'Úmar ibn al-Khattab. Va ser la segona mesquita de la història i actualment és una de les més grans del món. Es tracta del segon lloc més sagrat de l'islam, després de la Gran mesquita de la Meca, que alberga la Kaba. Situada en l'antic centre de Medina, envoltada d'hotels i vells mercats, la mesquita del Profeta constitueix un important focus de peregrinació, restant oberta les vint-i-quatre hores del dia durant tot l'any.
Segons la tradició, l'indret on s'erigeix era adjacent a la casa en què Muhàmmad es va establir tot arribant a Medina després de l'hègira, l'any 622; la mesquita original era un edifici a l'aire lliure que també va servir com a centre comunitari i escola religiosa, i Muhàmmad en persona va participar en la seva construcció. El pla bàsic de l'edifici es va adoptar després per crear altres mesquites arreu del món. Amb el pas dels anys, els governants islàmics posteriors la van anar ampliant i decorant, i el 1909 va ser el primer indret de la península Aràbiga que va disposar de llum elèctrica.
Una de les característiques més notables de l'edifici és la cúpula verda, situada a la cantonada sud-est i on es troba la tomba del profeta. L'any 1279, hom va construir una cúpula de fusta sobre la tomba que va ser reconstruïda i renovada diverses vegades. La cúpula va ser pintada de verd per primer cop l'any 1837, fins a arribar a ser coneguda com la cúpula Verda.”.
I a tercera sagrada és la de Jerusalem (https://es.wikipedia.org/wiki/Mezquita_de_Al-Aqsa; https://ca.wikipedia.org/wiki/Mesquita_d%27Al-Aqsa ):” La mesquita d'al-Aqsa —en àrab  المسجد الاقصىal-Masjid al-aqṣà, literalment «la Mesquita llunyana»— forma part del complex religiós conegut com a Esplanada de les mesquites de Jerusalem.
«La Mesquita llunyana» fa referència a una aleia de l'Alcorà que hom anomena El viatge nocturn (Làylat al-Miraj), en la qual es diu que el profeta Mahoma viatjà des de la Meca fins al cel en un cavall alat. La tradició musulmana diu que Mahoma va pujar al cel des d'aquesta esplanada l'any 621. Per aquest motiu, la mesquita és el tercer lloc més important per a l'islam.
Després de la Cúpula de la Roca, la primera mesquita d'al-Aqsa fou construïda pels omeies i finalitzada el 710. Existeixen proves que la mesquita fou construïda sobre les ruïnes de part del temple de Jerusalem original. L'estructura fou destruïda a causa de diversos terratrèmols, i reconstruïda cinc cops com a mínim. L'última gran reconstrucció data del 1035.
Al-Aqsa és la mesquita més gran de Jerusalem; s'hi poden encabir unes 5.000 persones, ja sia a dins com al voltant de la mesquita. Està construïda seguint una mescla d'estils. En el temps del Regne de Jerusalem, la mesquita fou utilitzada com a palau i fou anomenada temple de Salomó, perquè es creia que havia estat edificada en el mateix lloc que el primer temple de Jerusalem.
Donat que la part exterior del mur que rodeja la mesquita és el mur de les Lamentacions, venerat pels jueus, aquest és un "punt calent" on de vegades es produeixen enfrontaments. Ha estat a voltes objectiu de l'atac d'extremistes, però els serveis de seguretat israelians han frustrat la major part d'aquests intents. Algun cop, els musulmans han llençat pedres contra els jueus que pregaven al mur. Un grup jueu denominat "Els fidels del Mont del Temple" té plans per reconstruir el temple de Jerusalem.
Les Brigades dels Màrtirs d'Al-Aqsa prengueren el nom d'aquesta mesquita. segons sembla per causa de la polèmica visita que Ariel Sharon féu a aquest lloc l'any 2000 i que constituí el detonant del que avui s'anomena segona intifada o intifada d'Al-Aqsa.”.
També li preguntem pel color dels minarets, que sol ser verd a la nit, però també d’altres colors. Ell ens respon que és perquè la gent sàpiga a on ha d’anar a orar.
(Continuarà)
(La imatge és de l'exterior de la mesquita del rei Hussein, Amman)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna