Jordània, dia 7: visita a Amman i Jarash ( 3 de gener de 2018) (i XI)


I quan hem ben rigut i repetit, és temps de fer algunes compres al mercat i també de prendre un suc de magrana, molt típic de la zona. Malgrat que hi ha gent que ha hagut de fer esforços per seguir tot el camí, l’hem completat amb èxit!
Ens enfilem de nou al mini bus fins a un restaurant molt proper per poder dinar, el restaurant d’Artemis (https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g293988-d3774409-Reviews-Artemis_Restaurant-Jerash_Jerash_Governorate.html; http://artemisrest.com/  ), molt buit però bo. Es nota vertaderament la davallada de turisme al país...
I d’aquí ja retornem cap a Amman. De fet, arribem a un “acord” amb el xofer: pagant-li dos dinars extres, ens deixa al centre d’Amman per fer un vol. Em mig adormo de camí i em desvetllo de cop quan el Moha ens diu si volem baixar a comprar dàtils en una botiga que només venen això. Ho fem i ja continuem la marxa. Per la finestra del bus veig que hi ha moltes botigues de mobles a la ciutat!
Ens parem al centre, prop de l’antic teatre romà (https://en.wikipedia.org/wiki/Roman_theater_(Amman); https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_rom%C3%A0_d%27Amman ) i esperem que en Moha vagi a fer els seus resos El que fem ara ja és extra, fora de programa: fem una passejada pel centre i anem ben custodiats, amb un policia turístic davant i un altre darrere. Ens perdem per un mercat ple de gent i de fruita i verdura extraordinàriament ben col·locada! Acabem sortint davant de la mesquita del Gran Husseini i hi fem una ullada des de fora. Hi ha bastanta vida al carrer!
També ens adonem que els homes xoquen molt entre ells enmig del mercat, però si hi ha alguna dona, eviten tocar-la...
Continuant amb la caminada per la ciutat, anem a parar en un carrer ple de paraigües al sostre i acabem fent un te en un local proper, el Jafra Cafe (https://www.tripadvisor.com/Restaurant_Review-g293986-d1522911-Reviews-Jafra-Amman_Amman_Governorate.html ) a on hi ha molts oriünds i també algun turista, i molta gent fumant xixa. En Moha ens recomana sobretot prendre te, i així ho fem. Mentrestant anem fent petar la xerrada amb gent del grup i amb el mateix Moha. Molta gent fuma, ja que encara no està prohibit a Jordània fumar dins dels establiments.
En Moha ens ha anat desgranant detalls de la seva vida, com ara que té 4 fills, el més gran dels quals té 6 anys. Abans la seva muller treballava, però ara es dedica a la família. Ell parla, a més de l’àrab, anglès, castellà i alemany. Va anar a Alemanya i en poc temps el va aprendre i va aconseguir beques i tot. També va viatjar per Europa i va visitar Barcelona. De fet, ell també ens ha comentat que va “flipar” amb les càrregues policials del dia 1 d’octubre contra la població catalana per part de la policia espanyola.
Abans, quan el turisme estava en el seu màxim, diu que treballava 30 dies de 30 gairebé. Ara, ja té sort si treballa dues setmanes al mes fent tours. La resta de temps es dedica a fer de taxista a Amman.
Amb tot, ja es fa l’hora d’acomiadar-nos. Ell ens diu adéu a totes i tots i es queda al centre de la ciutat, a on viu. Sap fins i tot greu, però ja queden poques hores a terres jordanes.
El conductor del bus ens va deixant a tots al nostre hotel i mentrestant, anem fent tertúlia. I un cop a l’hotel, ja no queda gaire cosa més que sopar en un ambient molt amè amb la resta de catalans que pernocten allí i anar a descansar unes poques hores abans de retornar cap a casa...
(La fotografia és de la mesquita més antiga d'Amman, i el vídeo, de l'actuació que vam escoltar al teatre romà de Jarash)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna