Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 4: feina i visita a la catedral de sal de Zipaquirá (7 de setembre de 2016) (XIII)

El sostre era cònic i cobert de palles assegurades sobre vares. La profusió de tals construccions en forma cònica a la sabana de Bogotà, va donar origen que Gonzalo Jiménez de Quezada li donés a aquest altiplà el nom de Valls dels Alcàssers. Les construccions rectangulars consistien en parets paral·leles també de bahareque, com les anteriors, amb sostre a dues ales en forma rectangular.

Tant les construccions còniques com les rectangulars tenien portes i finestres petites. En l'interior el mobiliari era senzill i consistia principalment en llits fets també de canyes, anomenades barbacoes, sobre les quals s'estenia una gran profusió de mantes; els seients eren escassos, ja que els indígenes solien descansar ajupits a terra. A més de les cases comunes existien unes altres dues classes de construccions: una per als senyors principals, probablement el cap de la tribu i del clan, i altres per als caps de les confederacions chibchas, com els Zaque i els zipas.

La història precolombina dels muiscas és en realitat pobra per la pèrdua de molt material que permeti una reconstrucció detallada a causa de les guerres de conquista durant elsegle XVI. Tot el que se sap dels muiscas precolombins és gràcies a la tradició oral, les crónicas dels conquistadors i a les excavacions arqueològiques avançades especialment després de la Independència. Les excavacions realitzades en l'àrea de l'altiplà cundiboyacenc deixen proves d'una gran activitat humana en aquest territori a partir del període arcaic, és a dir, fa més de 10.000 anys, a l'inici de l'Holocè. Això va acabar amb una hipòtesi tinguda com a vàlida durant el segle XIX; que els muiscas havien estat els primers habitants de l'Altiplà.Colòmbia compta a més amb un dels jacimients arqueològics més antics del continent, Clotada l'edat del qual és datable fins i tot de fa 13.000 anys. Altres vestigis arqueològics relacionats amb 'L'Ancó|Clotada' ' determinen una cultura agrícola denominada abriense. Per exemple a Tibitó es van trobar artefactes 'abrienses' datats a partir del 9740 aC i a la Sabana de Bogotà, a l'abric de Tequendama altres eines lítiques que daten d'un mil·lenni més tard elaborades per caçadors especialitzats. Entre les troballes més apreciades es troben esquelets humans complets del 5000 aC. Les anàlisis han demostrat que els 'abrienses' eren una altra ètnia diferent dels muiscas amb el que s'acaba la hipòtesi que aquests van ocupar un territori buit.

En l'actualitat els estudiosos coincideixen que el grup humà muisca va immigrar cap a l'Altiplà Cundiboyacense en una època compresa entre el 5500 aC i el 1000 aC, és a dir, durant el període preclàssic per les nombroses proves arqueològiques trobades en llocs com Aguazuque i Soacha. Com totes les cultures del preclàssic, els mateixos estaven en una transició entre caçadors i agricultors.

Des del 1500 aC van arribar a la regió grups d'agricultors portadors de tradicions ceràmiques incisas provinents de les terres baixes que inicien l'ocupació a través de les valls de vessant. Aquests grups tenen habitatges permanents i campaments estacionals. Entre les seves activitats econòmiques es destaca l'explotació de fonts d'aguasal. Al lloc dezipacón són recognoscibles les proves d'agricultura i terrisseria més antigues de l'altiplà, i daten del 1270 aC. (continuarà)

(La fotografia és de l'exterior de la catedral de sal de Zipaquirá)