Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: visita per Vientiane, capital de Laos i viatge cap a Hanoi, Vietnam (dia 11, 19 d’agost de 2016) (I)
Avui no matinem excessivament. Amb la calma ens llevem
i anem a esmorzar al Phonepaseuth Guesthouse, l’hostal que realment tenim
llogat. Durant la matinada he escoltat la pluja insistent caure, potser més
agreujat el soroll per la paret de maons en construcció com a vista de la
finestra. Mentre anem a esmorzar el dia no presagia res de bo, bastanta pluja.
El responsable de l’hostal ens ensenya les possibilitats d’esmorzar, i mentre
ho fem, decidim quin serà l’itinerari del dia. Tot i que hi ha tours preparats, decidim fer-ho pel
nostre compte, tot i que ja sabem d’antuvi que hi haurà alguna cosa que no
visitarem. Ens abillem amb capelina, deixem les maletes a la recepció de
l’hostal i anem a explorar la ciutat. Com que ja comença a ploure, agafem un
tuk tuk que ens demana, al canvi, 5 euros per fer un trajecte de 5 minuts. Al
final, tot i que paguem molt, ens el fa per tres. La primera parada del dia
serà al centre COPE (http://copelaos.org/) , un centre destinat a
ajudar a les persones víctimes de l´UXO (https://en.wikipedia.org/wiki/Unexploded_ordnance) i de les bombes de guerra que encara assolen
el país. Només d’arribar al centre, hi ha un monument en honor de la gent que
tant ha patit aquesta lacra. Arribem just a temps per veure un documental. Una
parella jove, ell amb 20 anys i ella també, amb dos fills de dos i tres anys,
han estat víctimes d’una de les bombes que encara no han esclatat al país. El
noi, un dia feia foc fora de la cabana a on vivíem. Ell no sabia que dessota a
on cuinava i havia una bomba, que en explotar el va cremar i deixar cec. Des
d’aquell dia, la seva muller s’ha de fer càrrec de les feines del camp, mentre
ell, com pot, té cura dels dos infants. A Laos és el país del món a on hi ha
més bomba per càpita per habitant (http://legaciesofwar.org/resources/books-documents/land-of-a-million-bombs/; http://abcnews.go.com/International/bombing-laos-numbers/story?id=41890565; https://www.jacobinmag.com/2015/07/laos-us-bombing-vietnam-cold-war/) . Un país que ha patit
molt, al qual li van ploure bombes sense solta ni volta, per exemple, durant la
guerra del Vietnam. Hi ha molts lloc que la gent no s’atreveix a cultivar, ja
que té por que hi hagi bombes amagades. Per ajudar a localitzar-les hi ha un
grup de gent laosiana, que amb detectors rastreja les zones. Si detecten
bombes, ho senyalitzen i les fan esclatar controladament. Malgrat els esforços,
però, és una lacra que el país arrossega i arrossegarà durant moltes
generacions. Seguidament al documental, entrem a la petita exposició. Sentim
també en àudio l’explicació d’una parella que va perdre el seu fill de nou anys
per culpa d’una bomba. El nen jugava amb companys de classe i en tocar-la, la
bomba els hi va esclatar. El nen va sobreviure, amb els budells a fora, i
mentre els seus pares van llogar una furgoneta per arribar a un hospital, el
petit agonitzava. No hi havia sang als hospitals i després de dos, van decidir
tornar a casa per tal que el petit morís, ja que el conductor no volia que el
petit es morís dins de la furgoneta. (continuarà)
(La fotografia correspon a l'entrada del museu de l'exèrcit popular de Laos)
Comentaris