Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: descobrint Hanoi, Vietnam (dia 12, 20 d’agost de 2016) (IX)

Per a aquells originaris de regions temperades, la jungla els pot resultar com un lloc hostil, amiga dels seus enemics i enemiga seva, com la veien els anglesos a Birmània durant la Segona Guerra Mundial.  Els vietnamites havien d'alimentar-se de serps, rates, llangardaixos i, quan hi havia sort, d'arròs; però per aquest motiu, quan els aliments mancaven, podien sobreviure a la selva sense que la seva moral es ressentís, i quan aquests arribaven, després del robatori d'una base, es vivien autèntics moments d'eufòria i satisfacció. Això era quelcom que els francesos de la Columna Alessandri havien experimentat durant la seva penosa marxa cap a la Xina, quan els avions estatunidencs els llançaven menjar, aquest era un festí, cosa que per als membres de les unitats estatunidenques perdudes a la selva no suposava cap exquisidesa, i fins i tot s'arribaren a establir torns per escollir els que més els agradaven.

El comandant de les tropes nord-americanes al Vietnam, el general William Westmoreland, demanà i aconseguí els mitjans per poder portar a terme les accions que creia el portarien a la victòria.

Les accions nord-americanes

1.    Operació Rolling Thunder: que s'inicià a principis de març de 1965 per atacar objectius al Vietnam del Nord i reduir o eliminar les incursions de les seves unitats al Sud. Com es demostrà posteriorment, va ser un dels primers fracassos tant pels objectius assolits (es pensava reduir la indústria nord-vietnamita en pocs dies) com per les morts civils causades. A més que constituïren un constant mal de cap per a les famílies dels pilots desapareguts en combat. Els F-105 Thunderchief de la Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica i els A-4 Skyhawk basats en portaavions de l'Armada dugueren a terme la majoria de missions contra els nordvietnamites. La campanya suposà el primer ús en combat d'ordinadors electrònics a bord per mostrar informació de posició d'aeronaus en temps real.

2.    Tallar l'arribada de subministraments des del Nord: per a això s'intensificaren les accions dels Boines Verdes a les Terres Altes Centrals formant una milícia de montagnes i aconseguint molts èxits a la Ruta Ho Chi Minh (alguns autors creuen que va ser l'acció més eficient dels Estats Units). Al mateix temps, la flota estatunidenca va bloquejar gairebé tots els enviaments marítims.

3.    Atacat l'enemic al seu propi territori. S'intensificaren les operacions de recerca i destrucció, es patrullà amb llanxes el delta del Mekong, es formaren i enviaren els SEAL, per a portar a terme accions de contra insurgència

4.    Portar a terme la campanya de Cors i Ments, que tant d'èxit comportà als anglesos a Malàisia,  per atraure's a la població amb la reconstrucció de poblats, sanitat, o lliurament de maquinària agrícola.

Els Estats Units i els seus aliats van llançar una missió darrere de l'altre i lluitaren una batalla darrere de l'altre, de les que es poden destacar:

·         Operació Starlight, per arraconar al Vietcong

·         Batalla de la vall d'Ia Drang, per localitzar i destruir als regiments del EVN que hostigaven a les seves forces a la zona muntanyosa

·         Operació Rolling Thunder, per destruir la indústria militar nord-vietnamita i altres objectes suposadament militars

·         Operació Market Time, per tallar els subministraments arribats per mar

·         Operació Prairia, on es lliuraren combats molt durs a l'anomenat turó dels murmuris, a fi de detenir la infiltració per la zona desmilitaritzada.

·         L'ús de l'agent taronja, per eliminar la coberta vegetal que protegia les guarides i les posicions des d'on els guerrillers atacaven a les forces regulars.

Tanmateix, al desembre de 1965, la USAF posà en marxa el Programa Big Belly, per permetre que els Boeing B-52 Stratofortress transportessin gairebé 10.000kg de bombes, i a l'abril de 1966 van ser desplaçats fins a l'illa de Guam, per poder arribar fins a Vientam del Sud. Des d'allà es realitzava una mitjana de 300 sortides al mes. Amb aquest nova arma el 1966 s'aconseguí derrotar a la 9a Divisió del Vietcong, per a la qual hagueren de fer 255 sortides.

Totes aquestes operacions, els bombardeigs i les victòries donaven una sensació a l'opinió pública nord-americana que s'estava aconseguint l'objectiu de pacificar el país, però la imatge que es tenia quan s'arribava a qualsevol lloc del Vietnam del Sud era d'inseguretat. Així ho van poder comprovar el contingent espanyol que arribà a Saigon a l'abril de 1966: els edificis oficials es veien protegits per sacs de sorra, l'autobús que els portava portava les finestres cobertes amb reixes per impedir l'entrada de granades, i fins i tot al mateix hotel Península on estaven allotjats va haver d'interrompre l’emissió d'una pel·lícula per les explosions properes i el posterior atac amb helicòpters. I això dins de la mateixa capital del país.

Amb aquesta campanya de missions i atacs, l'avenç comunista es va detenir gairebé en sec. No obstant, l'alt comandament estatunidenc veia diversos problemes: ja el 1965, el mateix Westmoreland va reconèixer que la xifra de baixes era desproporcionadament alta; el 1966, el nombre de victòries es va reduir (els nord-vietnamites començaven a portar la iniciativa), circumstància davant la que Westmoreland respongué sol·licitant i obtenint més soldats i a seguir emprant l'artilleria, l'aviació, l'alt explosiu i altres mitjans devastadors al seu abast. D'aquesta manera, les operacions continuaren seguint-se una rere l'altre:

·         Operació Cedar Falls, per destruir les infraestructures del Vietcong, causar-li greus pèrdues i obrir el camí vers la victòria

·         Operació Junction City, per localitzar i destruir el suposat quarter general del Vietcong a una batalla convencional

·         Aixecar la línia McNamara per detectar i neutralitzar qualsevol temptativa de penetrar per la zona desmilitaritzada

·         Trasllat dels B-52 a Tailàndia per poder realitzar les missions sense necessitat de ser reaprovisionats en ple vol

·         Augment de les sortides dels B-52 fins a una mitjana de 800 al mes

·         Desenvolupament de la Força Fluvial Mòbil per patrullar pel delta del Mekong per localitzar i netejar els santuaris del Vietcong, així com qualsevol carregament d'armes o subministraments que s'intentés infiltrar per aquest riu.

Gràcies a tot aquest suport i esforç, el govern de Saigon va anar recuperant bona part del territori perdut als anys anteriors, i el 1967 als Estats Units es tenia la sensació que la victòria arribaria en poc temps. Però la desmesurada potència de foc usada estava resultant contraproduent molt sovint. Un vilatà comentava que

«

El poblat ja no existeix. Va ser destruït pels estatunidencs, reconstruït i tornat a destruir per ells. Després d'això se l'anomenà zona de foc lliure. Van dir que, amb el poblat mort, ja no hi havia cap motiu perquè ningú anés allà, ni tan sols per visitar la tomba dels nostres avantpassats (continuarà) (La imatge és d'un dels parcs de Hanoi)

»