“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís


Per Sant Jordi, em regalen el “Premi Sant Jordi 2017”, que no és altre que la novel·la del nordcatalà  Joan-Lluís Lluís, “Jo soc aquell que va matar Franco”. Passen els mesos i m’acabo emportant la novel·la de vacances i me l’acabo llegint a la riba de l’Amazones. Una bona combinació per conèixer pretesament  qui fou l’assassí del dictador.
Joan-Lluís Lluís aconsegueix que el lector s’endinsi tan en el seu relat que aconsegueix, o almenys en el meu cas, que acabi reescrivint la història que havia après sobre la mort de Franco, ni que sigui per unes hores.
En la novel·la es desgranen les vicissituds de la vida d’Agustí  Vilamat, nascut a Solsona i que ja de ben petit s’enfronta a una infantesa diferent, però que li serveix de pretext per endinsar-se en l’amor a la llengua catalana gràcies a un notari.
I a partir d’aquí, el protagonista comença una carrera professional que es veu truncada per l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i que marca els esdeveniments vitals del protagonista, sempre aferrat al seu amor a la llengua.
“Jo soc aquell que va matar Franco” és més que una novel·la. És un petit tresor que amaga la descripció de com es vivia a la Catalunya Nord durant la guerra i postguerra  civil espanyoles. Hom sembla que sigui partícip del dia a dia en aquesta zona del país. I el lector també aprèn a estimar la riquesa de la nostra llengua, amb les particularitats geogràfiques de cada zona.
A més a més, però, la història d’Agustí Vilamat és també el pretext per denunciar com els estats aconsegueixen,  o si més no, pretenen obtenir l’assimilació cultural de les minories en nom dels estats.
“Jo soc aquell que va matar Franco” és un dels llibres indispensables per conèixer la realitat lingüística i històrica de les darreres dècades del principat de Catalunya, i sobretot, de la Catalunya del Nord; i l’autor ho aconsegueix a través d’un relat precís i captivador, que fa que el lector entri en una altra dimensió de la història, ja sigui al costat de l’Amazones o al sofà de casa. L’única crítica que li faig: em declaro insubmisa lingüística i titularia el llibre “Jo sóc aquell que va matar Franco”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna