Cracòvia, del 2 al 5 de juny de 2017; dia 1: de Girona a Cracòvia (2 de juny de 2017) (IV)

El 1038, Cracòvia esdevé la capital de Polònia. A partir del 1072, Sant Estanislau, patró de Polònia, és el bisbe de la ciutat. 200 anys més tard, la ciutat fou gairebé totalment destruïda per les invasions tàrtares. El 1257, és reconstruïda amb el que es pot veure encara a la vella ciutat. Sota el regnat de Segimon de Luxemburg, es fa membre de la Lliga Hanseàtica. Els anys 1259 i 1287 torna a ser destruïda aquesta vegada pels mongols.

Des del 1150, existeix una escola de llatí sota la direcció del bisbat de Cracòvia i Casimir III de Polònia (Casimir el Gran) hi funda el 1364 la Universitat Jagelló (la segona universitat més antiga de l'Europa central després de la de Praga).

El 1308, la rebel·lió dels ciutadans germanòfons de Cracòvia és aturada pel rei de Polònia, que perd Gdańsk annexada per l'Orde dels cavallers teutònics. Aquests ciutadans germanòfons amaguen les seves ambicions polítiques i intenten «polonitzar-se» al més ràpidament possible, aprenent el polonès.

La ciutat entra en un període d'esplendor sota el regnat de la dinastia lituana Jagelló (1386 - 1572) que mantenia bones relacions amb els Habsburg. Capital d'un estat poderós, es fa un centre bulliciós de les arts i les ciències, admirada pels estrangers i encensada pels poetes. D'aquesta època daten nombrosos monuments i obres artístiques del Renaixement.

El 1475, el duc Jordi el Ric de Baviera demana la mà d'Hedwig, filla de Casimir IV Jagelló i d'Elisabet d'Habsburg. Després d'un viatge de 2 mesos, Hedwig arriba a Landshut i contrau matrimoni en una gran celebració (Landshuter Hochzeit).

El 1468, l'humanista i poeta llorejat de l'imperi Conrad Celtes funda la Sodalitas Litterarum Vistulana, una societat de savis basada en el model de les Acadèmies Romanes. L'any següent l'escultor Veit Stoss de Nuremberg aporta un gran tríptic a l'altar de l'església de la Nostra Senyora. Acabarà també el sarcòfag de marbre per a Casimir IV. Nombrosos artistes (Francesco Florentino, Bartholommeo Berecci, Santi Gucci, Mateo Gucci, Bernardo Morando, Giovanni Baptista di Quadro, etc.) treballaven a Cracòvia. Abans del 1500, Haller estableix la primera premsa d'impremta a la ciutat.

Nicolau Copèrnic estudià a la universitat de Cracòvia (1491-1494)

El 1505, el Balthasar Behem Codex, amb el nom del canceller de Cracòvia, descriu i reglamenta els estatuts de les corporacions dels ciutadans de llengua alemanya a la ciutat. El 1520, Johann Behem ordena la producció de la campana de Segimon que encara avui és la campana més gran de Polònia. En aquesta època, Hans Dürer, el germà més jove d'Albrecht Dürer, pinta a la cort de Segimon I Jagelló. Hans von Kulmbach acaba l'altar de l'església Sant Joan.

La mort de Segimon II Jagelló el 1572 posa fi a la dinastia Jagelló.

El 1596, el rei Segimon III Vasa transfereix la residència reial a Varsòvia que ha estat annexada per Polònia (formava part abans del ducat de Masòvia). Cracòvia veu així disminuir la seva influència encara més debilitada pels pillatges de les invasions sueques i per la pesta que provoca unes 20.000 víctimes.

Polònia s'enfronta als desigs de potència dels seus països veïns, Prússia i Rússia. Tadeusz Kościuszko llança un últim moviment d'insurrecció des de Cracòvia per intentar mantenir la independència de Polònia però acaba fracassant i el 1795, el país és compartit entre Prússia, Rússia i l'imperi austríac que hereta Cracòvia (incorporada a la província de Galítsia).

L'any 1809 aporta l'alliberament de Cracòvia que és integrat al Gran Ducat de Varsòvia. Entre 1815 i 1846, esdevé fins i tot una «ciutat lliure» (Ciutat Lliure de Cracòvia). El 1846, després d'una nova temptativa de rebel·lió, la ciutat torna sota el control de l'imperi austríac. Després de la guerra austroprussiana del 1866, Àustria concedeix l'autonomia a la província de Galítsia a canvi de la lleialtat polonesa. Cracòvia és de nou un símbol nacional. Sent els austríacs menys durs que els russos o els prussians, la ciutat es pot obrir i tornar a ser el centre cultural i artístic de Polònia. Cèlebres pintors, escriptors i poetes hi vénen treballar : Jan Matejko, Stanislaw Wyspianski, Stanisław Ignacy Witkiewicz, Stanislaw Przybyszewski, Jan Kasprowicz, Juliusz Kossak i Wojciech Kossak. Es converteix així en el principal centre del modernisme polonès.

A Cracòvia i Varsòvia, encara hi ha moviments d'alliberament nacional actius malgrat l'ocupació i les mesures coercitives i descoratjadores preses per les potències ocupants, amb la prohibició de l'ús del polonès.

En el moment de la Primera Guerra Mundial, les tropes de Cracòvia combaten al costat de les potències de l'Eix amb Alemanya i Àustria per tal d'accedir a la independència. El 1918, s'aconsegueix: Cracòvia i Galítsia passen a formar part de Polònia.

El setembre de 1939, cau a les mans dels nazis com la resta de Polònia, sent la capital dels territoris ocupats polonesos. El governador Hans Frank condiciona camps de concentració als voltants a Płaszów i Auschwitz. Bé que els ocupants van fer alguns danys, Cracòvia va estar globalment preservada dels bombardeigs i de les destruccions massives però va patir la pèrdua de nombrosos habitants, sobretot amb la deportació dels jueus. Més de 150 professors i científics de la Universitat Jagelló, reunits en una cimera, van ser detinguts i deportats al camp de concentració de Sachsenhausen on la majoria van morir. El 18 de gener de 1945 les tropes soviètiques ocupen la ciutat.

Els esdeveniments específics que envoltaven el gueto jueu a Cracòvia i els camps de concentració pròxims es descriuen a la pel·lícula biogràfica d'Oskar Schindler la llista de Schindler, basada en el llibre de Thomas Keneally titulat l'Arca de Schindler.

Després de la Segona Guerra Mundial, l'URSS intenta disminuir la influència dels cercles artístics i intel·lectuals de Cracòvia per tal de facilitar el passatge de Polònia en un estat socialista. Es crea una nova ciutat veïna, Nowa Huta, on es construeix la major fàbrica de producció d'acer al món en aquell temps (les seves emissions gasoses han malmès el centre històric). L'objectiu era d'atreure treballadors socialistes per contrapesar el pes dels intel·lectuals capitalistes.

Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, la població de Cracòvia s'ha quadruplicat i la ciutat ha tornat a ser el centre cultural de Polònia. El 1978, la UNESCO la inscriu a la llista del patrimoni de la Humanitat.

Fa tres segles, Cracòvia obtenia el títol honorífic de totius Poloniae urbs celeberrima que reflecteix el caràcter únic i excepcional d'aquesta ciutat, antiga capital de Polònia, ciutat de l'astrònom Nicolau Copèrnic i del papa Joan Pau II.

A semblança de diverses grans ciutats de Polònia, la història de Cracòvia està fortament marcada per la presència d'una important comunitat jueva de la qual els primers rastres es remunten al segle XIII. Beneficiant-se d'una relativa protecció per part de les autoritats locals, els jueus van contribuir a la prosperitat econòmica de la ciutat i al seu enriquiment social a través de diverses generacions.

Abans de la Segona Guerra Mundial, es considera que prop d'una quarta part dels habitants de Cracòvia eren israelites, és a dir una població jueva de 65.000 persones sobre un total de 250.000 habitants aproximadament.

Els jueus residien principalment al barri de Kazimierz en el qual s'hi trobaven un gran nombre sinagogues, escoles i institucions israelites així com ara comerços i llocs comunitaris. (Continuarà)